dimecres, 3 de desembre de 2014

Campionat del món d’hoquei sobre patins – 1964 (Campionat del món XVIII)

 Després dels reeixits mundials disputats el 1951 i 1954 –l’altra edició disputada a Espanya es va celebrar a Madrid el 1960, i Portugal va conquerir el primer lloc amb Espanya classificada en segon lloc– la ciutat comtal tornava a esdevenir capital de l’hoquei patins tot albergant el mundial de 1964. En les darreres quatre edicions, l’última a Santiago de Xile (1962), Portugal havia pujat al més alt del pòdium, però tothom esperava que la ciutat talismà, com havia passat el 1951 i 1954, ajudés a la selecció a conquerir el triomf. A més, aquest any, la selecció havia guanyat la copa Llatina i el prestigiós torneig de Montreux.
  



El mundial es va disputar al Palau d’Esports del carrer Lleida del 23 al 31 de maig de 1964. Van participar Alemanya (Occidental), Argentina, Anglaterra, Holanda, Itàlia, Japó, Portugal, Suïssa, Uruguai i Espanya. Per primera vegada des que s’iniciaren els campionats del món (1936) participava un equip asiàtic. Precisament per ajudar al Japó s’havia desplaçat a aquell país, durant dos mesos, un entrenador català: Serra (El Mundo Deportivo, 16 de maig de 1964).





La selecció espanyola, al front de la qual hi havia el seleccionador Francesc Boronat, estava formada per: Largo (C.P. Vilanova) i Vilella (Cerdanyola) com a porters; Barguñó i Villalonga II (F.C. Barcelona) com a defenses; Parella (Voltregà) en el mig camp; i en la davantera, Puigbó (Laietà), Carbonell (C.P.Vilanova), Roca (R.C.E. Espanyol), i Ferrer II i Salarich (Voltregà). La concentració prèvia al mundial es va fer a Vallvidrera. El pressupost rondava els dos milions i mig de pessetes, i tant l’Ajuntament de Barcelona –presidit per Josep Maria Porcioles, i amb el Dr. Albert Assalit al front de la regidoria d’esports– com la Diputació provincial –presidida pel marquès de Castell-Florite– i Joan Antoni Samaranch com a diputat, donaven el seu total suport. De fet, aquesta competició formava part dels III Jocs Esportius que organitzava l’Ajuntament de Barcelona. Per garantir l’èxit de públic hi havia l’entrada gratuïta per als menors de 14 anys, i els col·legis, en les sessions de matí i tarda; i un preu reduït per als federats d’hoquei patins.


En aquests anys el president de la Federació Espanyola de Patinatge era Francisco Platón Verdaguer, un bon amic de Joan Antoni Samaranch. Platón va estar al front de la Federació de 1961 a 1967. Aquest any deixaria la presidència per ocupar el càrrec de representant a Catalunya de la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes, ja que aquest càrrec havia quedat vacant després del nomenament de Samaranch com a Delegado Nacional de Educación Física y Deportes (1967-70). Platón assumiria més tard altres càrrecs, entre ells el de regidor de l’Ajuntament de Barcelona, i el de delegat provincial d’esports i vicepresident de la Diputació de Barcelona. Un altre personatge de la política espanyola que apareix en la competició –i que més tard, en la transició, jugaria un paper clau–, Manuel Fraga Iribarne, va donar un trofeu de plata per premiar el campió. Fraga havia estat nomenat ministre d’Informació i Turisme el 1962, i ocupà el càrrec fins al 1969.

Una de les curiositats relacionades amb aquest esdeveniment era que la premsa es preguntava: si els campionats regionals es quedaven petits i els pavellons s’omplien, “¿Para cuando la Liga Nacional de Hockey sobre patines?” (El Mundo Deportivo, 16 de gener de 1964). Malgrat la gran afició a aquest esport que hi havia a Catalunya, la Lliga Nacional, que s’anomenaria seguint el llenguatge d’altres esports, Divisió d’Honor, no començaria fins la temporada 1969-70. L’altra és que el 28 de maig es va celebrar una corrida de braus a La Monumental en homenatge als participants del XVI Campionat del món. El cartell estava format pels destres Fermín Murillo, Andrés Vázquez i Vicente Fernández El caracol.
La roda de premsa oficial es va realitzar el 15 de maig al cèntric i aristocràtic Hotel Ritz, i fou presidida per J.A. Samaranch, Francisco Platón i J.L. Lasplazas, director d’El Mundo Deportivo.
Una altra notícia estava relacionada amb l’esport i la filatèlia. Amb motiu d’aquest campionat es va fer un mata-segells. Fins al 1964 havien sortit més de 30 mata-segells esportius, i l’honor d’haver sortit el primer li corresponia al mundial d’hoqueis patins celebrat a Barcelona el 1951. Precisament el 1964 estava previst que ensortissin tres, el del mundial d’hoquei, el del Saló Nàutic i el descens en piragües del riu Sella (El Mundo Deportivo, 25 de maig de 1964).
Durant el campionat, el 29 de maig, es va celebrar el Congrés de la Federació Internacional de Skater Ring. En l’ordre del dia figurava l’elecció d’un nou president, per finalitzar el seu mandat el portuguès Gaudencio Costa. En el seu lloc va ser elegit Victorià Oliveras de la Riva, i com a secretari, i a proposta del nou president, va ser nomenat l’espanyol José Palomo Monegal.
El campionat no es va decidir fins a l’última jornada, a la qual arribaven Espanya i Portugal separades només per un punt. En el partit decisiu, amb el Palau d’Esports ple de gom a gom, Espanya s’imposava per 1-0 amb gol de Carbonell. Espanya tornava a ser campiona del món, i finalitzava el torneig essent la selecció mes golejadora i menys golejada. El trofeu de campió fou entregat pel Delegado Nacional, José Antonio Elola Olaso, i recollit pel capità de l’equip Manel Puigbó. Probablement un dels moments més emotius de l’acte de lliurament de trofeus fou l’entrega, per part del fill del desaparegut i carismàtic Antoni Tito Mas Zamora (1926-1963), del trofeu al màxim golejador a Enric Roca. La ciutat de Barcelona, una vegada més, deixava constància de la seva capitalitat esportiva, i ciutat talismà dels èxits de l’hoquei patins.






1 comentari:

  1. Molt interessant l'article, m'ha fet molta Il·lusió veure comentaris i fotografies del meu pare.

    ResponElimina