Boxa i places de braus I: El Torin, Les Arenes i La Monumental

Barcelona ha estat una ciutat que ha arribat a gaudir de fins a tres places de braus: El Torin, al barri de La Barceloneta, Les Arenes i La Monumental, totes dues situades a l’actual Gran Via de les Corts Catalanes. La més antiga era El Torin, inaugurada el 1834. Aquesta plaça està estretament lligada a la història d’aquesta ciutat, ja que a causa d’una mala corrida, un any després, va ser escenari d’un motí que provocaria l’incendi d’un bon nombre de convents. Malgrat que la seva última corrida s’havia celebrat el 23 de setembre de 1923, la plaça de braus no seria enderrocada fins al 1946. En qualsevol cas, i a l’objecte d’aquest article, no he trobat cap referència del fet que s’hi hagi celebrat un combat de boxa, si bé des d’aquesta van pujar al cel diverses vegades globus aerostàtics. Si algú està interessat en aquest tema recomano visitar el blog Cosas de Absenta, on hi ha dos articles sobre el Torin y los intrépidos aeronautas del siglo XIX.


Les altres dues places sí que han tingut relació amb la boxa i han acollit altres actes esportius. Si bé Les Arenes va ser la primera en inaugurar-se (el 29 de juny de 1900), és La Monumental el recinte que té l’honor d’acollir el primer combat de boxa. Aquesta plaça s’inaugurava el 12 d’abril de 1914 amb el nom de Plaça de El Sport, i dos anys després adoptaria el seu nom definitiu. Els primers combats de boxa es van celebrar el 23 d’abril de 1916 i, malgrat que en el programa figurava Jack Johnson, El Gegant de Galveston –primer campió negre de la història que era a Europa després de fugir dels Estats Units a causa d’una acusació falsa– l’estrena fou freda, ja que només hi acudiren 5.000 persones. El problema de l’afluència de públic tenia una explicació. En primer lloc jugava el FC Barcelona contra la Reial Unió d’Irun; però la més important era que el governador civil havia prohibit inicialment el combat, ja que pensava que la diferència d’alçada i de pes així com la qualitat entre Johnson i el seu contrincant, el poeta-boxejador Arthur Cravan, podia provocar una desgràcia... a Cravan.


“El pugilat, que avui es diu boxa, tot i essent un esport antiquíssim, no començà a arrelar-se a Catalunya fins la primera dècada d’aquest segle (XX), per concretar millor des de final de l’any 1909. Però, en realitat, no fou fins l’any 1912 que trobem en diaris i revistes esportives les primeres ressenyes de boxa ja que, des de 1910 al 1912, es formaven els pugilistes que havien de presentar en públic aquest viril esport”. Així ens descriu Juli Llorente, en el seu llibre Història de la Boxa a Catalunya, els inicis d’aquest esport a casa nostra. No obstant, l’eclosió de la boxa com a esport arribaria als anys vint, i sobretot a la dècada dels trenta. La llista de locals que organitzaren vetllades de boxa fou nombrós: L’Iris Park, el Gran Teatre Espanyol i d’altres teatres com el Còmic, Novetats o el Bosc; el Frontó Condal, però també el Principal Palacio i el Barcelona; la Bohemia Modernista (on anys més tard es construiria el Gran Price); Mundial Sport; i el Circ Barcelonés i Teatre Circ Olympia; Nuevo Mundo. No mancaven a Barcelona els locals específics de boxa com ara l’Sporting Boxing Club, el Punching-ball de Gràcia, el Palace Sporting Club o el Sportmen Boxing Club. Fins i tot es van celebrar combats al camp de futbol de Les Corts, l’Estadi de Montjuïc, al Parc de la Ciutadella o la Plaça Major del Poble Espanyol. Si algú té interès en conèixer tots aquests llocs i molts d’altres, pot consultar el llibre de Juli Llorente.

Després del combat Johnson-Cravan no es tornà a disputar un combat de boxa en un recinte de braus a Barcelona fins al 1923. En aquesta ocasió li va tocar el torn a Les Arenes. El 22 de setembre d’aquell any, a punt d’iniciar-se les Festes de la Mercè, van acudir a aquesta plaça 15.000 espectadors per veure com Ricard Alís, campió d’Espanya, guanyava als punts al francès Raymond Porcher. Unes setmanes després, el 8 de desembre, i en el mateix escenari, s’organitzava una vetllada on tornava a combatre Alís, però el plat fort era el combat entre Jim Morán i Sáez.
 
El 1924 es van tornar a disputar dos nous combats a Les Arenes: el primer, el 17 de maig, amb la presència en el cartell del pes pesat Paulino Uzcudun; i l’altre el 31 del mateix mes, amb Alís novament en escena. En qualsevol cas, per la història esportiva de la ciutat, la data que cal recordar és la del 3 de febrer de 1924, quan el desaparegut camp de Les Corts fou escenari del primer combat pel títol europeu que es disputava al nostre país. Aquella tarda, l’aspirant Ricard Alís, i després de 20 represes, no va poder treure el cinturó de campió al belga Piet Hobin. Cal afegir que l’Estadi de Montjuïc seria un altre escenari destacat en la disputa de grans combats abans de la Guerra Civil. En l’any de la seva inauguració, l’1 de desembre de 1929, Josep Gironès es proclamava campió d’Europa del pes pluma al guanyar als punts a Knud Larsen. Uns mesos després, el 30 de novembre de 1930, el pes pesat basc Paulino Uzcudum derrotava als punts a Primo Carnera; i poc abans de la guerra, el 3 de maig de 1934, Uzcudun feia matx nul amb l’alemany Max Schmelling.

La plaça de braus de les Arenes, fins i tot, va ser motiu d’un article de l’escriptor Josep Maria de Sagarra, Cinc meditacions sobre una nit de boxa a Les Arenes, publicat en la secció L’Aperitiu del setmanari Mirador del 25 de juliol de 1929: “La plaça de toros, vista des de l’arena, té una trista alegria colonial. Els que seuen en cadires de pista senten als peus una humitat estranya i una mena d’olor especialíssima que no saben definir. És una olor que a la plaça de toros no se’n va mai, i prové de la sang dels cavalls morts”.

La utilització de les places de braus per a espectacles de boxa era una pràctica habitual al territori nacional, en aquestes dates es van organitzar vetllades a la Plaza de València, la Maestranza de Sevilla i la Plaza de Goya a Madrid. A partir del llibre de Llorente i de les dades publicades al web de resultats BoxRec, he constatat que, fins a l’inici de la Guerra Civil, es van celebrar vetllades de diversa catalogació, des de combats oficials amb un títol en joc, fins a exhibicions, com per exemple la realitzada pel campió del món del pes wèlter Joe Dundée, el 7 de juliol de 1928, a La Monumental. En qualsevol cas, i a efectes estadístics, la plaça de braus més utilitzada va ser la de Les Arenes, amb un total de 19 vegades, mentre que La Monumental en va acollir només 11. 

Per finalitzar, i salvat error o omissió, els campionats on hi havia en disputa un títol europeu o mundial que es van organitzar a Les Arenes i La Monumental foren:

18-05-1926    Paulino Uzcudun – Erminio Spalla (Itàlia). Uzcudun guanya el títol de campió d’Europa davant de 30.000 espectadors a La Monumental[*].
20-09-1929 Carles Flix es proclama campió d’Europa del pes gall al guanyar als punts a Domenico Bernasconi (Itàlia) a Les Arenes.
04-06-1930 Carles Flix recupera el títol europeu al derrotar als punts al belga Nicholas Petit-Biquet a Les Arenes.
07-05-1930 Josep Gironès posa en lloc el seu títol de campió d’Europa del pes ploma, i guanya per KO tècnic al belga Julien Verbist a Les Arenes.
24-03-1931 Frankie Genaro (Estats Units) reté el títol de campió del món davant de Víctor Ferrand després de declarar-se el combat nul a La Monumental.
10-06-1931 Josep Gironès derrota per KO tècnic en 10 represes a Vittorio Tamagnini d’Itàlia (campió olímpic el 1928 a Amsterdam) a Les Arenes.
07-06-1933 Josep Gironès conserva el seu títol europeu per punts davant del francès Georges Leperson a Les Arenes.
17-02-1935 Freddie Miller reté el títol mundial del pes ploma davant Gironès al qual derrota per KO en la primera represa a La  Monumental.
  





[*] Aquest combat té una altra rellevància històrica: va ser la primera retransmissió esportiva radiofònica.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L’Olimpisme a Barcelona i Catalunya 1929-1930

VII Campeonato del Mundo de Hockey sobre patines (1951)

Instalaciones Desaparecidas:

Dels voltants del Turó, la Plaça Francesc Macià, i fins a Pau Claris: Diagonal III

Hace 70 años... I Gran Premio de España de Automovilismo, prueba puntuable para el Campeonato del Mundo de Fórmula 1 (1951)