dimarts, 16 de setembre de 2014

La Volta i la motorització femenina: Les portades esportives de La Vanguardia II



En la segona fotografia, que va sortir publicada el 10 de setembre de 1931 i estava dedicada a La Volta Ciclista a Catalunya, es veia una senyora llençant un cubell d’aigua a un ciclista en el decurs de l’etapa Reus-Alcañiz. Aquesta instantània, com les anteriors, eren del fotògraf Josep Maria Sagarra i Plana (1885-1959), el fons del qual es conserva a l’Arxiu Nacional de Catalunya i una part a l’Arxiu Fotogràfic de la ciutat. No seria l’única que sortiria d’aquella Volta, dos dies després tot el protagonisme era per al ciclista Mariano Cañardo: “el vencedor de la cuarta etapa, hace un alto en la carrera para reparar, sin pérdida de tiempo, una avería de su màquina”.

La Volta a Catalunya és la prova per etapes més antiga del calendari espanyol. La primera edició arrancà el 1911 sota la direcció del Club Deportivo Barcelona, i el primer guanyador fou el tarragoní Sebastià Masdeu Menasanch. En el període comprès entre 1914 i 1919 i els anys 1921 i 1922 no s’havia disputat, però ho feia de manera ininterrompuda des de 1923 (només deixaria de fer-se els anys 1937 i 1938 a causa de la Guerra Civil). Cal dir que la seva consolidació arribaria de la mà de la Unió Esportiva de Sants, una entitat creada en 1922 després de que es fusionessin varies entitats del barri. L’altra gran cursa per etapes, la Vuelta a Espanya, va aparèixer més tard, el 1935.

Un personatge relacionat amb aquesta emblemàtica prova en els anys trenta era el ciclista Mariano Cañardo, tal com es diu en la ressenya de l’historiador Abella, “la popularidad del ciclismo aumentó al amparo de un nombre de gran prestigio cuyos triunfos captaron la admiración de los aficionados. Este campeón se llamaba Mariano Cañardo”. El 1931, l’any de la fotografia, va quedar segon, però ja havia guanyat tres edicions consecutives (1928-1930). Al final s’imposaria en set edicions. A les anteriors cal afegir les dues d’abans de la Guerra Civil (1935 i 1936) i una just acabada (1939).


L’altra fotografia, que havia sortit publicada originàriament el 21 de juny de 1932, es titulava La Mujer y el Deporte, i hi apareixia la senyoreta Maria Dolores Roca damunt d’una motocicleta. Va sortir amb portada històrica. En la ressenya d’Abella (La Vanguardia, 21 d’abril de 1995) es deia: “Ciertamente, si el decenio de 1930 trajo la eclosión femenina en el deporte –atletismo, natación, baloncesto, esquí, hockey, etcétera, no fue muy usual la pràctica del motorismo entre las mujeres, a pesar de que la falda pantalón, de moda en aquella época, facilitase la montura”.  El cert és que amb el títol de Mujer y Deporte ja havien aparegut quatre portades (15 d’abril de 1931, 29 de novembre de 1931, 8 de gener de 1932 i 17 de maig de 1932). La fotografia pertanyia a una prova de regularitat de motos i cotxes, que fou organitzada pel Motorista Club Barcelona el 19 de juny de 1932, i on van participar 58 pilots. Dins del programa hi havia dues proves adreçades a señoritas, una de motos i l’altra de sidecars. La prova de motos va ser guanyada precisament per María Dolores Roca. Un dies després, El Mundo Deportivo (26 de juny) li va dedicar un espai a la seva portada, on M. Dolores Roca “nos cuenta su iniciación en el motorismo y algo más”. També fou aficionada a la bici, ja que hi ha constància de la seva participació en una cursa ciclista organitzada per l’Sport Ciclista Català al Parc de la Ciutadella (La Vanguardia, 21 de març de 1933) on es va classificar segona darrere de Josefina Vidal. El més curiós de tot és que quan va sortir la portada històrica, María Dolores Roca encara era viva, ja que una carta seva va sortir publicada a Cartas de los lectores (La Vanguardia, 28 d’abril de 1995): “...ahora tengo 83 años y, como es natural me emocioné, pues a pesar de mi edad, me place decirles que gozo de buena salud, con algunos achaques propios de la edad y nada más”. Al dia següent el diari li va dedicar un reportatge que portava la signatura de Manuel Díaz Prieto i que es titulava La chica de la moto. En l’article, Maria Dolores, que fou funcionaria de l’Ajuntament de Barcelona durant 45 anys, recordava algunes anècdotes de la seva vida.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada