divendres, 13 de juny de 2014

Campionat del Món de Patinatge Artístic, Dansa i Carreres - 1956 (Mundial XIV)

Del 10 al 14 d’octubre de 1956 el Palau Municipal d’Esports del carrer Lleida va ser de nou escenari del campionat del món de patinatge artístic i dansa. La gran novetat d’aquesta edició era la inclusió de les carreres de velocitat i resistència: 500 metres –només en categoria femenina–, 1.000, 5.000, 10.000 i 20.000 metres. Si bé els dominadors en la disciplina de patinatge artístic eren els alemanys, en les carreres els grans dominadors eren els patinadors italians, Luciano Cavallini i Lori Loriano, en categoria masculina i amb dos títols mundials cadascú; i la patinadora Alberta Vianello en la categoria femenina. A Barcelona van acudir un total de 89 patinadors de nou països: Bèlgica, Alemanya, França, Suïssa, Anglaterra, Holanda, Portugal, Itàlia i Espanya. L’equip espanyol estava integrat per: Edurne Echevarrieta –set vegades campiona d’Espanya–; el campió Joan Casanova i la seva parella per a la prova de duo, Margarita Martí, i Antonio Boada en patinatge artístic; i els campions d’Espanya de carreres Elena Campos i Miguel Aguilar, que conjuntament amb Rafael Pérez Alonso i José Campos competien en les carreres. En total hi havia en disputa onze títols mundials.
 

Malgrat que era la tercera vegada que es feia un mundial de patinatge artístic a la nostra ciutat, ningú no dubtava que seria tot un èxit. Santiago García, el dia previ a la competició, i des de les pàgines de La Vanguardia, deixava clar el sentiment general: “En la mente de todos está el magnífico recuerdo dejado por los dos campeonatos mundiales y los varios festivales internacionales de patinaje artístico presencia ya en Barcelona. Sucede con esta atractiva modalidad deportiva que apenas se habla de ella y, cuando llega el momento el éxito la acompanya porque, con sus excelentes exhibiciones anteriores, se ha hecho a si misma la propaganda más efectiva”. Aquells dies el Palau Municipal d’Esports tenia gran activitat. El 5 i 6 d’octubre van jugar-hi els quatre millors tennistes professionals –Pancho González, Tony Trabert, Rex Hartwig i Frank Sedgman; i abans d’iniciar-se el mundial de patinatge, l’equip Buchan Baker’s, campió amateur dels Estats Units s’havia enfrontat amb el FC Barcelona i un combinat nacional. També cal fer esment que el mundial de patinatge va coincidir amb un curiós rècord d’Espanya, batut a l’estadi de Montjuïc en la disciplina de javelina. El rècord el va aconseguir el veterà atleta de 49 anys Félix Erausquin, posseïdor de 19 títols nacionals de llançament, i que utilitzava la tècnica dels palankaris o llançadors de la barra basca. Finalment, la Federació Internacional d’Atletisme, pel gran desencís dels dirigents esportius nacionals, que esperaven que amb esportistes més joves es podria batre el rècord del món i guanyar medalles, no va reconèixer l’“estilo español”. 



El pavelló es va omplir totes les tardes i nits per gaudir de l’espectacle, no obstant això, tothom coincideix en el fet que el programa esportiu era massa dens. En patinatge artístic tots els títol foren per als patinadors alemanys. Franz Ninger va repetir títol en la categoria individual masculina; mentre que en la categoria femenina el títol era per a Rita Blumberg. Els altres triomfadors foren la parella Singrid Knake i Gunter Koch, que es van imposar tant en artístic com en dansa. Precisament aquesta parella seria entrevistada, i sortiria una caricatura en la secció Mano a Mano, que escrivia el periodista Del Arco a les pàgines de La Vanguardia. En canvi, a les carreres de patins els gran dominadors foren els italians. En categoria masculina Cavallini va pujar al més alt del pòdium en 1.000 i 10.000 metres; el seu compatriota Lori es va imposar a l’esprint en els 5.000 metres; i Rossi va guanyar els 20.000 metres. Tot i així, la gran triomfadora fou Alberta Vianello, amb tres medalles d’or, després de guanyar amb rotunda claredat les tres proves programades: 500, 5.000 i 10.000 metres. El dia 12 es va celebrar un banquet en honor dels participants en el campionat. L’acte va ser presidit per Joan Antoni Samaranch, que hi anava com a ponent d’esports de l’Ajuntament de Barcelona; Victorià Oliveras de la Riva, vicepresident de la Federació Espanyola de Patinatge; René Moyat, president del Comitè de Competició, i Fred Renkewitz, president de la Fédération Internationale de Roller Sports (F.I.R.S.).




L’endemà de finalitzar el campionat del món es va celebrar una exhibició de patinatge artístic on varen participar els campions mundials, però el plat fort era el Gran Premi de les Nacions, una carrera a l’americana de 15.000 metres, per equips de dos corredors, i on van participar dos equips d’Itàlia i Anglaterra, i un equip de Bèlgica, Alemanya i Espanya. Els guanyadors absoluts foren la parella italiana Cavallini-Lori amb 29 punts, cinc més que la parella anglesa formada per Stead i Wright. Els espanyols Campos-Ferrer arribarien en dotze voltes, i només sumarien 2 punts. Durant la prova es van disputar un total de vuit sprints, dels quals la parella Cavallini-Lori en va guanyar cinc; dues Stead i Wright, i una els italians Le Buono-Rossi. L’últim acte protocol·lari del campionat es va celebrar el 15 d’octubre amb la visita a l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona, on foren atesos per Joan Antoni Samaranch.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada