dimarts, 20 de maig de 2014

La font de Canaletes, símbol de la ciutat i del barcelonisme I

-->
La font de Canaletes és un dels símbols emblemàtics de Barcelona, i està situada a l’inici de la Rambla que porta el mateix nom. No és una peça única, ja que a la nostra ciutat n’hi ha 17 de similars, però cap amb la seva història. Qui vulgui aprofundir en el tema pot visitar el web Art Públic de l’Ajuntament de Barcelona, però val la pena esmentar que d’ella ja se’n parla en el Llibre de les fonts (1650). L’Exposició Universal de 1888 va ser determinant per la font, ja que l’Ajuntament va substituir les dues fonts originals pel model actual amb quatre sortidors i coronada per quatre fanals, i que és obra de l’arquitecte municipal Pere Falqués. Al peu de la font hi ha una placa premonitòria: 
 “Si beveu aigua
de la font de Canaletes
sempre més sereu
uns enamorats de Barcelona
i per lluny que us n’aneu
tornareu sempre.”

La font també té la seva història esportiva, i aquesta està estretament vinculada amb l’afició blaugrana. Hi ha tres versions. En diverses webs podem llegir que als anys trenta, on avui es troba l’Hotel Lloret Ramblas, hi havia la redacció del setmanari La Rambla, “setmanari d’esports i actualitats”, el qual havia estat fundat per Josep Sunyol i Garriga. Josep Sunyol, era un personatge molt vinculat al club blaugrana. Havia estat president de la Federació Catalana de Futbol (1929-1930), i més tard president del FC Barcelona (1935) fins la seva mort, afusellat pels feixistes a la Serra de Guadarrama el 6 d’agost de 1936. Cal aclarir que d’aquesta publicació, que va aparèixer el 10 de febrer, només en van sortir 7 números, i la redacció i administració es trobava a la Via Laietana, 48. Prendria el relleu el setmanari La Rambla, que portava per subtítol Esport i Ciutadania. La seu era la mateixa, i el primer número va sortir al carrer del 7 d’abril de 1930, però tancaria per prescripció governativa el 13 d’abril de 1931. De la seu de Via Laietana es van traslladar a Ronda Universitat, 6; i acabarien a la Rambla Canaletes, 13, on es van editar els tres últims números (30 de març al 13 d’abril). La publicació, ara com a diari, tornaria a sortir al carrer el 16 de setembre de 1935 i es deixaria de publicar el 6 de gener de 1936. Davant del diari hi havia els aficionats, que se citaven els diumenges en aquest punt per veure i seguir en les pissarres els resultats dels equips catalans, però molt especialment els culés.
 

Una altra versió sosté que això sorgeix en la dècada dels anys vint, i el procediment i el lloc eren els mateixos, però el diari diferent: El Sol. Aquest diari madrileny, aparegut al desembre de 1917, portava, com s’assenyala a l’hemeroteca digital de la Biblioteca Nacional d’Espanya, “aires de renovación periodística, persiguiendo el beneficio econonómico desde una postura de completa independencia anunciada de forma prominente en la primera pàgina”. A Barcelona van obrir una delegació a principis de 1918 a la Rambla Canaletas, 9. Cal destacar que la radiodifusió era a les beceroles. La primera retransmissió esportiva a la ràdio, un combat de boxa, es va fer als Estats Units l’11 d’abril de 1921. A Barcelona, la primera retransmissió de radio, a càrrec de Radio Catalana E.A.J.13, es faria el 13 de gener de 1928 amb un partit Barça-Espanyol (El Mundo Deportivo, 13 de gener de 1928). 

Per això eren tant importants les pissarres, servien per difondre resultats i també altres informacions: “El Comité Regional (Federació Catalana de Futbol) ha tomado el acuerdo de reunirse la mañana de hoy, con el fin de tomar acuerdos en caso de continuar el mal tiempo. En caso de suspenderse algún partido de campeonato, será anunciado al público en las pizarras del diario El Sol, en la Rambla de Canaletas a la una de la tarde” (La Vanguardia, 19 d’octubre de 1924).  No seria l’únic diari que utilitzaria aquesta tècnica informativa. El mateix feia el diari Las Noticias, fundat el 1896 per Rafael Roldós i Viñolas, un pioner de la publicitat a Catalunya, ja que el 1872 va crear l’agència de publicitat Roldós y Compañía. El diari inicialment tenia la seu a la Rambla del Centre, 19, però el 1918, al morir el fundador, els fills la van traslladar a la Rambla d’Estudis, 6 on col·locarien les pissarres informatives.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada