L'Exposició Universal de Barcelona de 1888 i l'esport

La idea d’organitzar una Exposició Universal a Espanya és del gallec Eugenio R. Serrano de Casanova, que va proposar fer-la després d’assistir-hi com a representant del govern espanyol a diverses Exposicions Internacionals (l’última d’elles a la localitat belga d’Anvers el 1884).  Però, sens dubte, el principal promotor en seria l’alcalde Francesc de Paula Rius i Taulet, que va decidir fer-la en arribar a l’alcaldia de Barcelona per tercera vegada el 1883. L’espai elegit fou el Parc de la Ciutadella i els terrenys que s’estenien fins a l’actual Hospital del Mar. L’antiga fortalesa de la Ciutadella, que havia començat a enderrocar-se després de la Revolució de 1868, es va transformar en un parc. El projecte seleccionat era del mestre d’obres Josep Fontseré. Les obres, que es van iniciar el 1883, finalitzarien el 1885.

L’Exposició Universal, com l’Exposició Internacional de 1929 i els Jocs Olímpics de 1992, va servir per millorar la ciutat, així com per projectar-la internacionalment. A més de la urbanització del Parc de la Ciutadella, es van portar a terme altres actuacions, com ara la urbanització del front marítim (el passeig i monument a Cristòfor Colom i el Gran Hotel Internacional), o la il·luminació elèctrica als primers carrers de la ciutat (Rambla, Plaça de Sant Jaume, passeig de Colom i recinte de l’Exposició Universal).

En principi estava previst que l’Exposició Universal obrís les seves portes a la tardor de 1887, però finalment es va inaugurar el 20 de maig de 1888 en el Palau de les Belles Arts, amb la presència del rei Alfons XIII, que només tenia 2 anys, i la reina regent Maria Cristina.

No obstant, el que molta gent ignora és que en el marc de l’esdeveniment es van realitzar diversos actes esportius. En un avanç del programa (a La Vanguardia del 3 de març de 1888) podem llegir que estaven previstes “Regatas de Primavera y Carreras de Caballos, i per les Festes de la Mercé, “Carreras de Velocípedos, Carreras de Caballos y Regatas”. Mesos després, en un altre diari (a La Dinastía del 10 d’agost), esmentava que també hi hauria “partidos de juegos de pelota”.

  

Las Regates del Port estaven previstes per al 21 i el 27 de maig, i les organitzava el Reial Club de Regates de Barcelona, que va enviar invitacions a d’altres clubs tant de l’Estat com de l’estranger, i fins i tot va fer “las oportunas gestiones para obtener de la Compañía de Ferrocarriles rebajas tanto para el transporte de los tripulantes como del material” (a La Vanguardia del 20 d’abril). El primer dia de competició estava dedicat a les proves de rem. El port, l’edifici del club, les tribunes i el pavelló d’estil japonès destinat a la família reial i les autoritats es van engalanar amb flors i plantes, i “vivas repetidas y la marcha real tocada por la banda de la escuadra y la municipal”. La família reial va estar acompanyada del president del Consell de Ministres Práxedes Mateo Sagasta, i dels alcaldes de Madrid i Barcelona. En la competició de rem van participar les entitats següents: Societé Nautique Bordelaise; Emulation Nautique de Toulouse, Societé Nautique de Villeneuve-sur-Lot; Socieeté de Regates Lyonnaises; Sport Nautique de Vitry-Paris; Cercle de l’Aviron de Paris i el Reial Club de Ragates de Barelona. L’èxit de públic, fonamentalment del públic flotant, va provocar que només se celebressin quatre de les set regates previstes. “Si en las carreras se necesita indispensablemente la pista, en las regatas se necesita el canal. Ahora bien, éste no estuvo abierto en toda la tarde; los btes y lanchas que llenos de espectadores había a una y otra parte, sin la menos consideración al espectáculo, ni siquiera como reconocimiento al club (Regatas), mediante al cual ganaron tanto ayer los barqueros, adelantaban más de lo justo, no se mantenían en fila y nunca dejaban el campo loibre, mejor dijéramos el mar, a los que tomaban parte en las regatas” (La Dinastía, 22 de maig). Al dia següent, a les set del matí, es disputaren les tres regates suspeses per falta de llum.

  El segon dia de regates va tenir lloc, finalment, el dia 30 de maig, i no el 27 com estava previst a l’inici. Es van celebrar competicions de vela i rem. La prova més destacada era el Gran Premi d’Honor, “una rica copa artística Caryatides Goudrons de bronce, esmaltada de oro y plata, ofrecida por S.M. la Reina Regente en nombre de su augusto hijo donAlfonso XIII (q.D-g.)” (La Dinastía, 31 de maig). El premi, destinat al veler que, sense distinció de tonatge, guanyés la regata, se l’enduria el patró del yatch Catalán.

Las curses de cavalls, que inauguraven la temporada de primavera, es van dur a terme a l’Hipòdrom de Can Tunis (inaugurat el 1883) el 13, 15 i 19 de maig. A les carreres hi va assistir un nombrós públic, que se situava a la pelousse, i el més selecte de la high-life barcelonina, però sobretot l’últim dia amb la presència de la Reina Regent, els ducs d’Edimburg, el duc de Gènova, els prínceps Rupert de Baviera i Jordi de Gales, així com el president del consell de ministres, Sagasta, i del ministre de Foment, Navarro y Rodrigo. A La Ilustración Ibérica del 2 de juny podem llegir: “Las carreras estuvieron brillantísimas, por manera que el corresponsal de uno de los más importantes periódicos de la corte pudo telegrafiar que nunca se habla visto en el hipódromo de Madrid tanta animación, tanto lujo y tanto interés como los ofrecía aquella tarde el Hipódromo de Barcelona”.

 Cal destacar que a les curses de cavalls i a les regates al port acudia l’alta burgesia i l’aristocràcia barcelonina per lluir els seus millors vestits i pentinats. Els diaris proporcionaben quasi més informació dels assistents que de la informació esportiva: “La señora marquesa de Villamediana vestía de seda color heliotropo con lazos de moirée y sombrero de paja amarillo con flores y lazos del color del traje; la condesa de Vilana, color lila con lunares blancos y sombrero ídem; la marquesado Fontanella, fresa ecrassé” (La Dinastía 14 de maig); “Difícil, por no decir imposible, enumerar todas las mujeres hermosas que se veían en las tribunas” (La Vanguardia 20 de maig); i “Empezaron las regatas. ¿Quién las detalla, si nos vimos negros para enterarnos del color del agua `por los resquicios que dejaban las señoras con sus hinchadas faldas y los caballeros con sus sombreros flamantes, qua ayer parecían de altura enorme y extraordinaria” (La Vanguardia, 22 de maig).

 

Si bé no formava part del programa de festes, un altre esport va aparèixer en aquestes dates: la pilota basca. La Vanguardia del 19 de març informava que “se trata de construir en esta ciudad por varios jóvenes de la colonia vasco-navarra, un juego de pelota que se inaugure en la época de la Exposición”. L’objectiu era portar per a la inauguració el famós pelotari Indalecio Sarasqueta, conegut com “Txikito d’Eibar”. Segons el mateix diari, les obres es van endarrerir una mica, “a causa de que los operarios encargados de los trabajos están atareados con los preparativos para la inauguración de la Exposición Universal”. Finalment el frontó, que estava situat al carrer València 272 (segons la numeració actual dels carrers, es trobava tocant a passeig de Gràcia), s’inaugurava el 31 de maig, i figuraven en el programa els pelotaris El Riojano, Iladi, Vascongado i Agustín. “El numeroso público que acudió a presenciar este juego, nuevo en Barcelona, siguió con interés todos los lances del mismo aplaudiendo repetidas veces a los jugadores. El local está bien dispuesto, y creemos que atraídos los catalanes por la novedad acudirán a presenciar los futuros partidos” (La Vanguardia, 1 de juny). Finalment, el Txikito d’Eibar, que anava acompanyat del Manco de Villanueva i El Paciego, va venir a Barcelona de camí per a Buenos Aires, i va jugar uns partits en el frontó el 3 d’octubre. “El Chiquito y el Manco, a instancias del público, empuñaron el primero la pala y el segundo la cesta, e hicieron las delicias de todos, que entusiasmados les aplaudieron y aclamaron” (La Vanguardia, 4 d’octubre). Aquest frontó tindria una vida curta, la pilota basca no es consolidaria en la nostra ciutat fins a la construcció, el 1893, del Frontó Barcelonès.

El mes de setembre la premsa feia públic el Programa de Festes amb motiu de la Mercè, i que començaven el 23 de setembre i acabaven el 23 d’octubre. En el programa figuraven: Regates en el Port, Carreres de Cavalls, “Carreras de Velocipedistas y Andarines, y Partidos de Pelota”.

No obstant, abans d’aquestes dates, el 16 de setembre, el Reial Club Nàutic de Barcelona tenia previst organitzar unes regates internacionals de rem i vela. Les proves de rem es va dur a terme sense cap problema, i quan van finalitzar es va organitzar un ball, “improvisado por la gente jóven que asistió a presencias las regatas” (La Vanguardia, 17 de setembre). La competició de vela, sobre un recorregut de nou milles marines, es va suspendre per manca de vent i es disputaria el 20 de setembre.

Les regates del 23 de setembre foren organitzades pel Reial Club de Regates de Barcelona, i es van disputar entre el Moll de Barcelona i l’Escullera de l’Oest. “El muelle estaba ayer magnífico. Las espaciosas y entoldadas tribunas brillantes. La tarde algo freca por el airecillo que corría y que juguetón e inquieto hacía ondear las mil banderolas de chillones colores que engalanaban el muelle de Barcelona” (La Vanguardia, 25 de setembre). En les set regates van participar embarcacions dels clubs: Emulation Nautique de Toulouse, Societé Nautique de Villeneuve-sur-Lot; Socioeté de Regates Lyonnaises; Cercle de l’Aviron de Paris i el Reial Club de Regates de Barcelona. Finalitzada la competició, va organitzar-se el lliurament de trofeus i un lunch.

Les carreres de cavalls de la tardor es van disputar a l’Hipòdrom de Can Tunis el 30 de setembre i el 4 i 7 d’octubre. Hi havia 24.000 pessetes en premis i diversos objectes d’art. En total van participar 40 cavalls. La primera sessió hípica no va ser gaire concorreguda. “Suponemos que la ausencia de muchas familias obedeció a la idea de reservarse para las próximas carreras (...) Sin embargo, dónde la concurrencia fue mayor que de ordinario fue en la pelousse, y esto demuestra que el pueblo barcelonés va tomando afición al sport hípico” (La Vanguardia, 1 d’octubre). Les carreres de l’últim dia foren les més concorregudes, i van comptar amb la presència de Lluís I, rei de Portugal.

Finalitzat el programa de les Festes de la Mercè es va comunicar que les carreres de velocipedes “se celebrarán probablemente el 11 de noviembre” (La Vanguardia, 30 d’octubre). L’entitat més interessada en dur a terme aquesta iniciativa era el Club Barcelonés de Velocipedistas, que havia mantingut una reunió amb el delegat general de l’Exposició, “para tratar de llevar a cabo un certamen de velocipedistas en la Plaza de las Armas (Parc Ciutadella), alrededor de la fuente màgica” (La Ilustración, 8 de juliol). De les carreres d’andarines (pedestres) no hem trobat cap referència. El cert és que al final no es van arribar a celebrar. A La Vanguardia del 15 de desembre podem llegir: “Han dejado de celebrar los siguientes festejos anunciados en los programas de la Exposición y fiestas en honor de la Virgen de las Mercedes: battalla de flores; concesión de premios a la calle y establecimiento mejor adornados e iluminados; baile de niños;  carreras de velocipedistas y andarines (...)”.

Tal com s’ha pogut constatar, l’esport va tenir el seu protagonisme a l’Exposició Universal, la qual va assolir el seu principal objectiu, la projecció internacional de la ciutat, malgrat que deixaria un dèficit econòmic de prop de 6 milions de pessetes i una gran inflació dels preus.