VII Campionat del Món d’hoquei sobre patins - 1951 (Mundial X)

Des de 1936, que es va disputar el primer campionat del món, i fins 1956, es van fer simultanis els campionats del món i el d’Europa, per tant la ciutat comtal acollia el VII Campionat del Món i el XVII Campionat d’Europa, i amb una participació rècord: onze equips. El campionat es va celebrar de l'1 al 10 de juny al Pabellón del Deporte, un pavelló d'esports descobert, que estava situat en la confluència de l'avinguda José Antonio Primo de Ribera (actual Gran Via de les Corts Catalanes) i els carrers Sepúlveda i Llançà. Havia estat construït gràcies a un grup de promotors liderats per Agustín Pujol, que presidia el Consell d’administració, del qual formaven part els senyors Arañó, Samaranch, Muñoz i Romà. el director era el polifacètic periodista Carlos Pardo. El pavelló, tenia capacitat per acollir entre 7.000 i 10.000 espectadors.   

   Cal fer constar que s’havia fet relleu al capdavant de la ponència d’esports de l’ajuntament de Barcelona. A l'abril es va celebrar un Ple extraordinari de l'Ajuntament de Barcelona, que va ésser presidit pel governador civil Felipe Acebo, i en ell Epifani de Fortuny, baró d'Esponellá, deixava el càrrec i era substituït per Luis de Caralt, que també assumia la Ponència de Cultura. En realitat el baró d’Esponellà havia estat cessat com a conseqüència de la vaga de tramvies que va tenir lloc a Barcelona a principis de març.

En l'organització del Campionat del Món va destacar la figura de Joan Antoni  Samaranch, que  compatibilitzava el seu càrrec de seleccionador nacional, amb els de vicepresident de la Federació Espanyola Hoquei i Patinatge,  i membre del comitè organitzador. En les seves Memòries Olímpiques Samaranch reconeix que “l'hoquei sobre patins em va portar, indirectament, fins al Moviment Olímpic”. Cal recordar que la Federació Espanyola de Patinatge no es constituiria fins al 30 de juny de 1954. Hi ha algunes curiositats relacionades amb el campionat, una d’aquestes fou la celebració, en els salons del Cercle de Belles Arts, la I Exposició FilatelicoEsportiva. Els segells que més van sobresortir d'aquesta exposició eren el que s'havien emès amb motiu dels Jocs Olímpics.  L'afició de Joan Antoni Samaranch per la filatèlia la va heretar del seu pare Francisco Samaranch Castro que, com es pot llegir en la revista Blanco i Negro del 21 gener 1967, “consiguió reunir la colección de sellos de España más importante que haya existido”. Anys més tard, en 1982, quan ja era president de CIO, va impulsar la creació de la Federació Internacional de Filatèlia Olímpica.També durant el campionat es va celebrar al Saló de la Reina Regent de l'ajuntament barceloní l'assemblea anual de la Federació Internacional de Patinatge, i que va ser presidida per Fred Renkewitz, fundador i president de l'entitat. En aquesta reunió es va acordar sol·licitar la incorporació d'aquest esport al programa esportiu dels Jocs Mediterranis, amb això es pretenia donar el primer pas per a la seva inclusió en el programa olímpic. El cert és que l’hoquei patins va formar part del programa esportiu dels Jocs Mediterranis de 1955 a Barcelona.

La premsa i la ràdio -les retransmissions van ser realitzades per ràdio Nacional d'Espanya a Barcelona-  van seguir amb passió el desenvolupament del campionat, a falta de dues jornades, las espadas estaban en todo lo alto, Itàlia i Espanya es van erigir en les clares favorites després d'una ensopegada de Portugal. De l'envergadura de la passió dóna mostres que en el curs d'una vetllada boxística celebrada en el Price, el triomf sobre Itàlia va ser rebut amb una clamorosa ovació i vives a la nostra Pàtria. Ningú no podia haver dissenyat i previst un guió millor. Espanya va acabar invicta -només va empatar un partit, contra França- i en l'últim partit, amb el palau d’esports ple de gom a gom, va derrotar la vigent campiona, Portugal, per un ajustat 4-3. El trofeu al capità, August Serra, fou entregat pel ministre d’Educació Nacional, José Ibañez Martín. Com senyalava El Mundo Deportivo al dia següent, “Este éxito ha sido el más clamoroso que se puede exigir a nuestros jugadores, pues hace cinco años nuestra nación era desconocida por completo fuera de nuestro ámbito nacional, porque además en España se jugaba con disco y no había tenido ningún contacto internacional”. L’equip espanyol estava integrat per Orpinell, Serra, Mas, Trías, Bassó, Zabalia i Llinàs. Aquest va ser el primer èxit esportiu de la dictadura, i va servir per donar ales als seus dirigents, però sobretot va consolidar la figura del jove Joan Antoni  Samaranch, que acabat el torneig va dimitir del càrrec de seleccionador nacional que ocupava des de 1947.

Un vegada tancats els comptes del Mundial d'hoquei sobre patins, el benefici resultant es va destinar a una obra de beneficència, que consistia en la donació de vuit incubadores a la Casa de Maternitat. L'acte de l'entrega va tenir lloc al saló d'actes de la Casa de la Caritat, i a la mateixa van assistir Joan Antoni  Samaranch i Josep María Ceballos per part del comitè organitzador; el diputat provincial per Barcelona Jaumar de Bofarull i Maristany; així com diversos facultatius, al cap dels quals estava el doctor Dexeus; la mare de Samaranch, Joana Torelló; i la superiora reverenda mare sor María Jiménez.