dimecres, 17 de juny de 2015

Rosa Torras (1895-1986), la primera olímpica barcelonina i catalana




Rosa Torras, nascuda a Barcelona, era filla de Cèsar August Torras i Ferrer, autor de les Guies del Pirineu Català, i que fou president de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i del Centre Excursionista de Catalunya en dues ocasions. Tal com assenyala Albert Armengol en un petit article que li dedicà quan va morir, “su padre la educó al margen de la gazmonería impuesta a toda mujer, le autorizó a lucir siempre pantalones, peinarse a lo ‘garçon’ y fumar cigarrillos al extremo de larguísimas boquillas” (La Vanguardia, 27 d’agost de 1986).



La Rosa va començar a jugar en el Reial Barcelona Lawn-Tennis Club – més tard Reial Club Tennis Barcelona–, i durant la seva trajectòria esportiva guanyaria nombroses competicions. Del seu palmarès podem destacar:



1917.- Campiona de dobles del Concurso Internacional de Barcelona, amb M. Angelón.
1919.- Campiona del Concurso Internacional del Real CT Turó.
1919.- Campiona de Catalunya.
1920.- Campiona de dobles del Concurso Internacional de Barcelona, amb Panchita Subirana.
1920.- Campiona de Catalunya.
1924.- Campiona de Catalunya de dobles amb  M. Luria.
1925.- Campiona de Catalunya de dobles amb María Luisa Marnet.
1918.- Campiona del Concurso Internacional de Barcelona.
1926.- Campiona de Catalunya de dobles mixtos amb Francisco Sindreu, i campiona de dobles amb Bella Dutton de Pons.
1927.- Campiona d’Espanya en la seva primera participació en la competició.
1927.- Campiona de Catalunya de dobles amb Carola Fabra.
1928.- Campiona d’Espanya de dobles amb María Luisa Marnet.
1928.- Campiona de Catalunya de dobles mixtos amb Enrique Maier.
1929.- Campiona d’Espanya de dobles amb Mari Cruz Lerena de Morales, i campiona de mixtos amb Enrique Maier.
1929.- Campiona de Catalunya de dobles mixtos amb Enrique Maier.
1930.- Campiona d’Espanya de dobles amb Mari Cruz Lerena de Morales.
1930.- Campiona de Catalunya de dobles mixtos amb Enrique Maier, i campiona de dobles amb Bella Dutton de Pons.
1931.- Campiona d’Espanya de dobles amb Bella Dutton de Pons, i campiona de mixtos amb Enrique Maier.
1931.- Campiona de Catalunya de dobles mixtos amb Enrique Maier, i campiona de dobles amb Bella Dutton de Pons.
1932.- Campiona d’Espanya de mixtos amb Alberto Durall.
1932.- Campiona de Catalunya de dobles amb Mari Cruz Lerena de Morales.
1933.- Campiona de Catalunya de dobles amb Mari Cruz Lerena de Morales.

D’aquesta relació criden l’atenció els títols guanyats juntament amb Enrique Maier, que el 1932 es proclamà campió de Wimblendon fent parella amb la nord-americana Elizabeth Ryan, i esdevingué, així, el primer barceloní (espanyol) a guanyar una prova de Grand Slam.

No obstant això, Rosa Torras passarà a la història per ser la primera catalana a participar en uns Jocs Olímpics. Segons detalla Pedro Hernández, responsable de Tennis Professional de la Reial Federació Espanyola de Tennis, en l’article El tenis y los Juegos Olímpicos, a aquesta competició hi van poder acudir gràcies als esforços de la Reial Associació de Lawn-Tennis d’Espanya i del seu president, José Vidal Ribas i Güell, que també era tresorer del COE: “Ribas Güell emitió cartas personalizadas a los clubes de tenis españoles, que enviaron los fondos recaudados al tesorero de la R.A.L.T.E. con sede en el número 1 de la calle Pelayo. La iniciativa logró una recaudación de 18.958,80 pesetas”. Torras formava part de l’equip olímpic que acudí a París el 1924 per participar en la competició de tennis que es desenvolupà del 13 al 21 de juliol en les pistes de terra batuda instal·lades a l’Stade Olympique Ives-du-Manoir en Colombes. Torras participà en tres proves. En individuals va guanyar a la italiana Giulia Perelli per 6-4, 4-6 i 8-6, però va caure un dia després davant la nord-americana Marion Jessup per 6-2 i 6-0. Formant parella amb la madrilenya Lilí Álvarez, va caure derrotada davant les franceses Marguerite Billout i Yvonne Bourgeois per 6-2, 3-6 i 4-6; i finalment, en dobles mixtos, al costat del polifacètic esportista Ricardo Saprissa, perd en primera ronda davant els italians Giulia Perelli i Umberto de Morpugo per 6-3 i 10-8. Segons indica Armengol en el seu article, els mals resultats foren motivats per una bronquitis, i per a competir, cada dos Jocs es cobria “la cabeza con una toalla e inhalando vapores de eucaliptus, que hervían en un infernillo junto a la pista”.
Quan abandonà el tennis es dedicà al bridge, d’on fou una de les pioneres, de fet, trobem constància de la seva participació al I Concurs Nacional de Bridge que es va organitzar en el Club del Liceu. En aquesta competició participaren 16 equips, entre els quals hi havia el RC Tennis Barcelona i el RC Tennis del Turó. L’equip de Torras, del qual formaven part Margarita Luria de Torras, Germaine B. de Bosch, José de Alemany i B. Plaja, quedaria en segon lloc darrere de l’equip guanyador, el Club de Bridge Español (La Vanguardia, 30 de novembre de 1944).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada