Campionat del món de Patinatge Artístic i Dansa - 1949 (Mundial VIII)

 El primer campionat del món organitzat a Barcelona després de la cruenta Guerra Civil, fou el II Campionat del món de patinatge artístic i dansa, que es va celebrar del 9 al 11 juny de 1949 en la pista del Club Patín. Des de l’últim mundial havien passat 13 anys. La pista del club Patín, que va ser inaugurada el dia de reis de 1945, estava situada entre els carrers Buenos Aires, Comte d’Urgell, Comte Borrell i l’actual avinguda Josep Tarradellas, molt a prop de la plaça Francesc Macià, que en els anys de la dictadura portava el nom de Calvo Sotelo. Per commemorar aquest fet cada any s’organitzava un festival on hi havia un concurs de patinatge artístic, carreres de patins i partits d’hoquei sobre patins. Amb motiu de la IV edició del concurs, el tinent d’alcalde de beneficència i esports, Epifani de Fortuny, baró d’Esponellà, va fer entrega al president del club, Josep Mª Ceballos, de la copa de la ciutat per la important tasca que feia el club desenvolupant el patinatge. Cal destacar que el mes de juny de 1948 la instal·lació havia acollit, amb gran èxit de públic, el I Gran Premi Internacional de patinatge artístic.

 

El Congrés de la Federació Internacional va escollir Barcelona en detriment de les altres dues candidates, les ciutats d’Anvers i Amsterdam. La darrera edició del mundial s’havia disputat a Washington dos anys abans. En un principi es va pensar en desenvolupar la competició en el Palau Nacional de Montjuïc -d’aquest fet dona compta Ceballos en una entrevista publicada en Vida Deportiva el 24 de maig-; però finalment els tècnics municipals van elaborar un projecte per instal·lar graderies a la pista, que podien acollir a gairebé 3.000 persones. Al capdavant de l’equip de tècnics municipals hi era Joan Piñol, cap dels Tallers Municipals i membre de la comissió d’esports del consistori.  El condicionament de la pista durà 8 dies. El pressupost, segons es detalla en la mateixa entrevista, “asciende a más de doscientas mil pesetas. Hemos de subvencionar los patinadores, jueces, delegados, miembros de la Federación Internacional...En conjunto calculo que la expedición extranjera no será inferior al centenar de personas”. 

                            

         Una de les novetats d’aquest campionat fou l’organització d’un concurs adreçat a artistes per fer el disseny del cartell anunciador. L’entitat encarregada d’aquest projecte fou el Reial Cercle Artístic. El tractament informatiu fou important,i en un cas estava molt justificat. El Mundo Deportivo durant més de deu dies li dedicà la primera pàgina del diari. Els articles portaven la firma de Lluis Meléndez, un dels pioners de la marxa atlètica al nostre país, olímpic en Anvers (1920), però que estava molt vinculat a la Federació Espanyola d’Hoquei i Patinatge, ja que era el seleccionador nacional de curses de patins. La Federació Espanyola de Patinatge no es constituiria fins a 1954. Una altre curiositat d’aquest campionat fou que coincidí amb la visita del cap de l’Estat, el general Franco, a Catalunya i Barcelona.

El països inscrits en aquesta competició eren França, Suïssa, Anglaterra, Bèlgica, Italia i Espanya. El primer dia es va iniciar amb el concurs de figures obligatòries, on va destacar en categoria masculina el suís Karl Peter. La categoria femenina es va tenir que suspendre a causa de la pluja després de disputades tres proves. Al dia següent al matí es va emprendre la competició femenina, situant-se al capdavant de la classificació Jean Phetean, d’Anglaterra seguida a mig punt per la italiana i campiona d’Europa, Franca Rio. Per la tarda va tenir lloc la cerimònia inaugural. A la tribuna d’autoritats hi eren: el baró de Güell, membre del Comitè Internacional Olímpic i vicepresident del Comitè Olímpic Espanyol, que anava representant delegat nacional, general Moscardó; el baró d’Esponellà, ponent d’esports de Barcelona; Fred Renkewitz, president i fundador de la Federació Internacional de Roller-Skating; del delegat a Catalunya de la Delegació Nacional d'Esports, marquès de la Mesa de Asta; J.M. Sainz de los Terreros , president de la Federació Espanyola d’hoquei i patinatge; Luis Ysamat, president de la Federació Catalana, y el president del comitè executiu i del club Patín Josep Mª Ceballos; i Joan Antoni Samaranch, que era el seleccionador nacional d’hoquei sobre patins. Cal afegir que aprofitant aquesta competició es celebrà el Congrés de la Federació Internacional, que complia 25 anys de vida ja que havia estat fundada en 1925.

El quadre d’honor de la competició va estar liderat per Franca Rio, en categoria femenina; Peter Karl de Suïssa en categoria masculina; en parelles patinatge artístic i en dansa el triomf va ser per la parella anglesa formada per Jean Phetean i Kennet Byrns. Entre els espanyols, Edurne Echevarrieta, de tretze anys, quedà classificada en novena posició en categoria femenina; José Gozalvo, cinquè en categoria masculina; i Marcela Trullols i Jaume Viñas en parelles van quedar també en cinquena posició. En la clausura, i abans de l’entrega dels guardons als guanyadors, va desfilar la selecció espanyola d’hoquei sobre patins, que feia unes setmanes havia quedat subcampiona del món d’hoquei sobre patins a Lisboa. Aquest resultat històric, per un esport novell, era molt important pel règim, i li va suposar a Joan Antoni Samaranch rebre un mes més tard, juliol, la Copa García Doctor, trofeu instituït per la Delegació Nacional d’Esports en 1943 en memòria de l'atleta madrileny –llançador de martell- Fernando García Doctor, mort al front el 1937. Finalitzada la cerimònia de clausura l’Ajuntament de Barcelona va oferir un banquet a tots els participants i dirigents, i al dia següent la Diputació de Barcelona els convida a tots a visitar Montserrat. Una setmana després el club Patin organitzava el II Gran Premi Internacional de Barcelona.