dimecres, 27 de febrer de 2013

La Setmana Catalana

Barcelona sempre ha estat una ciutat amb una llarga tradició ciclista. Una de les proves desaparegudes, la Setmana Catalana de Ciclisme, arrancà el març de 1963, ara fa  50 anys. L’entitat organitzadora d’aquesta prova era l’Esport Ciclista Barcelona, una entitat que va néixer el 1929, l’any de l’Exposició Internacional de Barcelona. El seu primer president fou Josep Santamaria Quintana, però el president que transformà l’entitat i li donà una projecció internacional fou Joaquím Sabaté Dausà, que presidí l’entitat des de 1962 fins al 2001, any de la seva mort. Al llarg d’aquest temps fou capaç d’organitzar cada any dues curses professionals, la Setmana Catalana i la prestigiosa i singular Escalada a Montjuïc, que iniciaria el seu camí el 1965. En el palmarès de la prova figuren ciclistes mítics com ara Luis Ocaña, Eddy Merchx o Raymond Poulidor. Curiosament, l’últim guanyador de la prova el 2005 fou Alberto Contador. Cal destacar que quan Sabater arribà a la presidència tenia 31 anys, però no li mancava experiència, atès que formava part de la directiva del club des de feia 15 anys. 


La I Gran Setmana del Ciclisme Català – Challenge Drink, es va disputar els dies 13, 15, 17, 23 i 24 del mes de març, i era la suma de cinc proves ciclistes diferents: el XV Trofeu Jaumandreu; el I Trofeu Nicolau Casaus, organitzat per la Penya Solera; el I Trofeu doctor Assalit, organitzat per l’Esport Ciclista Barcelona, i el XXVI Trofeu Masferrer i I Gran Premi Drink, organitzats per la Federació Catalana de Ciclisme. La idea d’agrupar aquestes proves en una setmana sortí de Joaquim Sabater, del periodista especialitzat en ciclisme Antoni Valluguera, i del president de la Federació Catalana de Ciclisme, Albert Assalit, que havia assumit la presidència el 1960. Cal afegir que el doctor Assalit assumia aleshores una altra responsabilitat, el 1961 havia substituït Joan Antoni Samaranch al capdavant de la Ponència d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona.

El més destacat del ciclisme espanyol era present a la Setmana del Ciclisme, on calia sumar dos equips on figuraven les millors promeses del ciclisme francès i belga. En qualsevol cas, la principal atracció de la prova era Federico Martín Bahamontes, guanyador del Tour de France de 1959. La primera prova disputada fou el Trofeu Assalit, amb sortida i arribada a Barcelona i un total de 175 quilòmetres. El guanyador d’aquesta prova, i que també ho seria de la Challenge final, fou el càntabre José Pérez Francés, que estava establert a Barcelona i lluïa el mallot de l’equip Ferrys. Pérez Francés té una estreta relació amb Barcelona, havia guanyat com a amateur la carrera preliminar de l’etapa del Tour que s’havia fet a Barcelona el 1957, i que va veure el triomf d’Anquetil, i el 1965, la segona vegada que venia al Tour a Barcelona, tornaria a guanyar, després d’haver fet 223 quilòmetres en solitari.

La primera edició de la Gran Setmana del Ciclisme Català fou un èxit, de la mateixa manera que ho serien la resta d’edicions fins al 2005. El gran somni de Joaquim Sabaté Dausà va romandre viu durant 44 anys i va recórrer tota la nostra geografia, però va deixar de fer-se per manca de recursos econòmics, com també passà a l’Escalada de Montjuïc, però el seu treball i el seu record encara són vius... i formen part de la història de l’esport.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada