El billar és un joc de sala molt antic. Totes les fonts consultades assenyalen que és a finals dels segle XV quan comença a jugar-se de la forma que coneixem avui dia, i és el 1610 quan a la ciutat de París obre les portes el primer saló de billar. En els nostres diaris trobem notícies relacionades amb aquest esport des de mitjan segle XIX, però sempre relacionades amb anuncis de fabricants d’accessoris i taules de joc. La referència més antiga (1840) és de la Fàbrica de boles de Josep Escardibul , situada al carrer Unió, 4; però després apareixen d’altres empreses com ara la Fàbrica de taules de Billar de l’hereu de J. Targa del carrer Avinyó, 21. Una data rellevant és el 23 de setembre de 1896, dia en què s’inauguraren els Grandes Salones y Academia de Billar en el Café Novedades del carrer Casp número 1 .   Tot i aquesta antiguitat, no seria fins als anys vint que es crearien les primeres associacions. A Catalunya es crea la primera entitat, la Federació Catalana d’Af...

Les carreres de cavalls es disputen des de fa molts segles, però les carreres d’estil anglès, apareixen a Espanya a mitjans dels anys trenta del segle XIX de la mà del XIV duc d’Osuna. El duc, i d’altres aristòcrates i nobles, fundaren el 1841 la Societat de Foment de la Cria Cavallar d’Espanya . Per a desenvolupar les carreres, poques i reservades a una selecta minoria, es va construir el primer hipòdrom a la Casa de Campo el 1842. A Barcelona també hi havia carreres, però el primer hipòdrom no veuria la llum fins trenta anys després, i de la mà de la burgesia catalana. El primer hipòdrom va estar ubicat en uns terrenys que havia en el Camp de Mart i Passeig de Sant Joan, i es va construir el 1871. És, amb quasi tota seguretat el primer equipament esportiu a l’aire lliure construit a Barcelona, però es va enderrocar aquell mateix any. S’inaugurà durant les Festes de la Mercè, i va coincidir amb una visita que va realitzar a la ciutat el rei Amadeu I de Saboia. Al diari...

Al llarg de la seva història, Barcelona ha estat seu de nombroses competicions esportives internacionals de gran rellevància, des de campionats del món i d’Europa i competicions de caire olímpic –com els Jocs Mediterranis i els Jocs Olímpics i Paralímpics–, fins a esdeveniments poliesportius, i sense tenir el paraigües d’una federació esportiva internacional com ara el Mundial de Bombers i Policies o el Campionat Europeu de Gais i Lesbianes. Hem cregut interessant anar donant a conèixer aquestes competicions, començant la sèrie d’articles pels campionats de món. De l’1 a l’11 de febrer de 1923 el Palau d’Indústries del Parc de la Ciutadella seria l’escenari del campionat del món de lawn-tennis en pista coberta , que fou organitzat per l’ Associació de Lawn-Tennis de Catalunya, una entitat que s’havia fundat el 1904. Presidia el comitè executiu de la competició el president de l’entitat, Josep Vidal-Ribas Güell; figurant com a comissari general Francesc Rodón; comissari g...

En l’anterior article fèiem referència al primer velòdrom construït a Barcelona, però per a tots els historiadors, aquest mèrit correspon al velòdrom construït al costat del carrer Modolell, on hi havia l’entrada, i molt a prop de l’estació de la Bonanova de la via fèrria de Sarrià. Segons escriu el periodista Lluís Permanyer a La Vanguardia del 29 de novembre de 2004, “se encontraba justo sobre el Turó Parc... hoy estaría delimitado por las calles Vallmajor, de la reina Victoria, Modolell y Valero”. Tenia una corda de 400 metres de ciment amb dues rectes de 120 i dues corbes de 80 metres. Al costat de la tribuna principal hi havia un cafè-restaurant i tenia un pavelló de corredors amb vestidors i dutxes. La inauguració també va tenir lloc en el marc de les Festes de la Mercè, el 24 de setembre de 1893, i segons detalla La Vanguardia del 26 de setembre, amb un cel encapotat que va provocar “que no anés tanta gent com s’esperava, i al mateix fi va contribuir que també es celeb...

En el llibre Ciclisme , de la col·lecció Los Sports, editat el 1914, Francisco Canto Arroyo, que també fou redactor de la revista Stadium i El Mundo Deportivo, afirma que el velocipedisme havia arribat a Barcelona el 1885. Això queda confirmat per un article de La Il·lustració publicat el 22 de març de 1885. La notícia assenyala la predisposició a construir un balneari a la platja de Can Tunis on tinguessin cabuda els velocípedes: “... en l’elegant edifici de dos pisos s’establiran els banys de pila.... sala d’esgrima i gimnàstica, skating-ring, i al costat de l’edifici llocs per a jocs de pilota i bitlles, i un gran espai de terreny per a carreres de velocípedes”.   L’afició va anar creixent poc a poc, es crearen entitats i societats velocipedistes i s’organitzaren proves esportives. En el programa de Festes de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 hi figurava un Concurs de Velocípedes .   El 1891, i impulsada per Claudi Rialp, es creà la Societat d...

  El periodista Jordi Grau, en un article publicat a la revista Stadium l’1 maig de 1911 afirmava: La historia del actual movimiento deportivo, que estudiarán futuras generaciones, tiene en Masferrer un cronista de valía que todos admiramos y queremos. El cert és que no només fou un cronista, sinó un destacat dirigent que participà en el naixement d’un bon nombre d’entitats esportives a finals del segle XIX i principis del XX; també fou promotor de nombroses proves esportives, i un entusiasta del moviment olímpic. Masferrer va néixer a Madrid el 1867. La seva tasca com periodista arranca amb el diari El Imparcial de Madrid el 1886, un any després funda la Societat Gimàstica Espanyola i promou la revista El Gimnasta. El 1896 es trasllada a Barcelona, on residirà fins a la seva mort el 1941. El 1897 funda la revista quinzenal Los Deportes. Aquesta publicació , que es deixà d’editar el 1910, es convertiria, al llarg de la seva vida, en l’òrgan oficial de ...