Dels cinc carrers i places dedicades a personalitats esportives que manquen per mencionar, n’hi ha tres que es troben a la muntanya més esportiva del món: Montjuïc.   De tots els personatges el més pintoresc és Lucius Minicius Natalis Quadronius Verus, que va néixer a Barcino el segle II d.C., i que ocupà diversos càrrecs  a l’Imperi Romà. Li agradaven els cavalls, i va decidir participar en els Jocs d’Olimpia l’any 129 on la seva quadriga va guanyar la prova. Per deixar constància d’aquesta fita va cedir-la i va erigir una estela al Santuari d’Olimpia. El mèrit era de l’auriga que conduia els cavalls, no pas d’ell, però aquesta era l’única competició en els Jocs Olímpics de l’Antiguitat on el premi -la corona en branques d’olivera- no es donava al participant sinó al propietari dels cavalls. Sigui com sigui és, oficialment, el primer guanyador barceloní. La seva història va arribar al públic a les pàgines de La Vang...

A finals dels anys quaranta tothom era conscient que en el nostre país calia disposar, com tenien altres nacions, d’un pavelló o palau d’esports. Fins i tot els veïns portuguesos en tenien un a Lisboa. D’altra banda, a la premsa s’insistia en el fet que era precís tornar a disposar d’un velòdrom. Aquesta necessitat va propiciar que construïssin un equipament polivalent en la confluència de l’actual avinguda de les Corts Catalanes, que durant la dictadura es deia avinguda José Antonio Primo de Ribera, i els carrers Llancà i Sepúlveda. Barcelona tindria l’honor de construir el primer Palau d’Esports de l’Estat Espanyol, malgrat que era un pavelló descobert. El més curiós és que aquesta instal·lació es va inaugurar dues vegades.    El Palau dels Esports era polivalent, a El Mundo Deportivo es podia llegir: “Al proyectarlo ya se hizo con la idea de que el local debía tener unas condiciones especiales, que permitiesen transformarlo de velódromo en espacio para el boxeo y la ...

       A més dels carrers dedicats a esportistes –article publicat l’11 de març–, també hi ha alguns carrers i places que porten el nom de personalitats relacionades amb l’esport: tres dirigents catalans , Joan Gamper, Josep Sunyol i Nemesi Ponsati; un dels pioners del bàsquet a Espanya, Eusebi Millán; un periodista, que fou, a més, professor d’educació física, José Millán González; al restaurador dels Jocs Olímpics Pierre de Coubertin;   i el propietari d’una quadriga, que guanyà als Jocs de l’Antiguitat a Olímpia, Lucius Minicius Natalis Quadronius Verus. En aquest article coneixerem els dedicats als tres dirigents. Joan Gamper (1877-1930) té l’honor de ser la primer persona vinculada a l’esport al qual li varen dedicar un carrer al barri de Les Corts. El 24 de juny de 1934 el FC Barcelona organitzà un festival esportiu per homenatjar el seu fundador. En el desaparegut camp de Les Corts es disputaren dos partits, el primer entre els veterans del...

               Aquest any se celebra el 150è aniversari del naixement de Pierre de Frédy, baró de Coubertin (1863-1937), restaurador dels Jocs Olímpics i pare del moviment olímpic. Amb motiu d’aquesta efemèride i com a homenatge al personatge, el Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch projecta un petit audiovisual multimèdia en la pantalla del hall d’entrada.        El novembre de 1926, Pierre de Coubertin visità Barcelona, quasi sense avisar, i “ sin prevenir ni aún a los elementos que le son más afines” . Un any abans, en la XXIVa Sessió del CIO celebrada a Praga, havia presentat la seva dimissió. El seu successor al capadvant del Comitè Internacional Olímpic seria el comte belga Henry de Baillet-Latour. En el viatge a Barcelona l’acompanyaven la seva dona i la seva filla. Durant l’estada a la nostra ciutat s’allotjà a l’hotel Majestic del Passeig de Gràcia.         Coubertin co...

Es curiós constatar que entre els milers de noms de carrers i places què hi ha a la ciutat de Barcelona, només uns pocs estan dedicats a esportistes i dirigents esportius; en canvi, salvat error o omissió, n’hi ha 136 que corresponen a sants; 52 a santes; 46 a doctors; també hi ha una nodrida representació eclesiàstica -13 pares de l’església, 8 cardenals, 5 bisbes i 5 canonges-; 11 ports, dels quals dos pertanyen a la Xina, i 6 almiralls. Segons el meu parer, no és gens proporcionat, sobretot tenint en compte la importància i el paper cabdal que l’esport té a la nostra societat, i especialment a la ciutat de Barcelona. La representació d’esportistes que donen nom a carrers o places de la ciutat és reduïda, només tres: Joaquim Blume , Ricard Zamora i Josep Samitier .   El carrer Joaquim Blume és el primer carrer dedicat a un esportista i està situat al costat del Palau d’Esports del carrer Lleida, i s’inaugurà amb motiu dels Jocs Mediterranis de 1955. Malg...

Montserrat Mas, funcionària de l'Institut Barcelona Esport  Fa uns dies vaig assistir al comiat, per jubilació, de Montserrat Mas , funcionària de l’Institut Barcelona Esports de l’Ajuntament de Barcelona. L’acte va ser entranyable, fins i tot pels treballadors que la coneixien des de feia poc temps. Hi havia tots els seus companys i alguns de jubilats que li varen donar la benvinguda al club en un dia tan important per a ella. No obstant, en sortir de l’acte, vaig pensar que no se li feia justícia.          En el món de l’esport hi ha molts tipus de reconeixements o distincions, és un dels seus signes d’identitat, i Catalunya ha estat pionera i promotora d’aquest tipus d’iniciatives. Hi ha premis per a federacions i associacions, per a esportistes i dirigents, entrenadors i àrbitres. Fins i tot podem trobar premis per a gerents i empreses gestores d’equipaments esportius. Els reconeixements provenen des de les institucions públiques i enti...

A l’inici de l’agost de 1962, l’alcalde de Barcelona, Josep Maria de Porcioles,  acompanyat del regidor d’Esports Albert Assalit (1961-66), informava als mitjans de comunicació de la creació dels I Jocs Esportius de Barcelona – Època Moderna , els quals se celebrarien en el marc de les Festes de la Mercè . El mèrit d’aquesta iniciativa correspon al periodista i pioner de la marxa atlètica a Espanya Lluís Meléndez. El 1932 va descobrir una làpida romana, encastada en una paret de la cantonada dels carrers Arlet i Hèrcules. Com que el text era en llatí, va recórrer, per a la traducció, als serveis del director del Museu d’Història de Barcelona, Agustí Duran i Sanpere. El text, del segle II d.C, deia que el centurió romà Luci Cecili Optat , veí de Barcino, llegava 250 denaris per a l’organització, cada any, d’uns jocs de lluita, i que en cas de no fer-se, els denaris havien de ser transferits a Tarraco . Hi ha constància que Melèndez suggerí a les autoritats locals després del des...

El baró d’Esponellà va ser nomenat tinent d’alcalde del consistori barceloní el juliol de 1944, essent alcalde de la ciutat Miguel Mateu Pla. El seu primer càrrec fou el de president de la Ponència de Beneficència , però als pocs mesos li encarregaren la tasca d’informar sobre “ les qüestions esportives ”. Abans de la Guerra Civil, Epifanio de Fortuny havia estat directiu del FC Barcelona, i el seu millor record estava lligat a la final de la Copa del Rei celebrada a Santander el 1928, on foren necessaris tres partits i quatre pròrrogues per dilucidar el campió. El baró d’Esponellà va ser present en els tres partits com a delegat del club blaugrana, que guanyà l’últim partit per 3-1, i per aquest motiu la Federació Espanyola de Futbol li va concedir una medalla d’or.   Des del moment que va assumir el càrrec va tenir molt clara quina era la seva comesa: “ senzillament continuar les facilitats que sempre s’han donat per part de l’ajuntament perquè les federacions d...