La gènesi de les carreres de torxes, que es feien en relleus, la trobem a l’antiga Grècia. Són un bon nombre els escriptors que ens en parlen, des d’Èsquil a l’Agamenón o Heròdot als seus nou volums del llibre Històries, fins a Pausànies en la Descripció de Grècia; però a la llista n’hi podríem afegir d’altres com ara Plató, Demòstenes o Aristòfanes. Tots els historiadors coincideixen que les carreres o els relleus amb torxes –lampadedromies–, tenien un origen religiós relacionat amb el foc, i hi competien equips formats per joves que portaven la torxa fins a un altar que feia de meta. D’aquestes activitats en resten bons testimonis en ceràmiques gregues. Malgrat que els relleus amb torxes són avui molt coneguts perquè són un dels símbols dels Jocs Olímpics, mai van formar part dels Jocs de l’Antiguitat, ni tan sols van arribar a trepitjar un estadi. Els relleus formaven part de festivitats com les que estaven dedicades al tità Prometeu –que robà el foc als déus a l’Olimp per donar-lo...

Després de visitar la bonica exposició Antoni Capella, fotògraf de societat 1955-1980, que s’exposa a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, vaig decidir dedicar un article a la glamourosa Terrassa Martini, un espai que en les dècades del 1960 i 1970 acollí nombrosos actes relacionats amb l’esport. La Terrassa Martini es trobava en el pis tretzè de l’antic Banco Rural y Mediterráneo –avui a l’edifici hi ha habitatges de luxe–, al número 16 del Passeig de Gràcia, i es van obrir les seves portes coincidint amb les Festes de la Mercè de 1961 (La Vanguardia, 24 de setembre de 1961). L’empresa Martini & Rossi, que tenia les oficines a la Rambla Catalunya número 1, cantonada de la Ronda Universitat, era una empresa relacionada amb l’esport, ja que patrocinava des de la temporada 1948-1949 un preciós trofeu per a l’equip de Primera Divisió de Futbol que tingués la millor diferència entre gols marcats i rebuts. El 1956 l’empresa italiana decidí crear a les seves oficines el Club Martini, per...

                                                                                                                                                                               Fa unes setmanes vaig escriure sobre la primera olímpica barcelonina, Rosa Torres (Paris 1924), ara presentem a Josep Oriol Canals i Farriols (1914-1937), el primer barceloní que participà en uns Jocs Olímpics d’Hivern. La prometedora carrera esportiva de Canals fou curta, com senyala Fernando Arrechea en El debut de España en los Juegos Olímpicos de Invierno, publicat en Sphera Spo...

La Penya Motorista Barcelona, una entitat fundada l’any 1947, que té com a primer president a Tristán Desvalls, va fundar les tradicionals 24 hores motociclistes de Montjuïc. La primera edició d’aquest esdeveniment es va celebrar el 2-3 de juliol de 1955, on es va aconseguir un notable èxit de públic. Aquell mes la muntanya de Montjuïc es va vestir de gala per rebre també el II Campionat d’Europa de Beisbol i els Jocs Mediterranis. Els triomfadors d’aquella edició van ser la parella formada per Juan Soler Bultó i José María Llobet Turuta pilotant una Montesa, una motocicleta de producció nacional creada el 1944 per Pedro Permanyer i Francisco Javier Bultó. En la III edició, disputada entre el 6 i 7 de juliol de 1957, la prova adquiriria categoria internacional, participaren pilots i màquines de sis nacions, i els triomfadors damunt una Ducati Sport 125 serien els italians Alberto Gandossi i Bruno Spaggiari. Un fet de transcendència esportiva va ser la celebració a Barce...