En memòria de Miquel Poblet  El veterà Club Ciclista Sprint està preparant un seguit d’actes per a homenatjar a Miquel Poblet, el millor ciclista català de tota la història, i es van reunir amb mi per preparar els actes i una petita exposició que farem al Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch . La trobada no només em va servir per conèixer que es reunien en un altre bar històric, avui restaurant, El Velòdrom, que va obrir les seves portes el 1933 i se li va posar aquest nom en record del velòdrom Parc d’Esports que hi havia al carrer Muntaner; sinó també per descobrir que en la sèrie d’articles dedicats als velòdroms de Barcelona me n’havia oblidat un que estava ubicat al barri del Guinardó, en el districte de Gràcia.   L’antic camp de futbol de l’ Europa, que també fou conegut com el Campo de los Cuarteles per la seva proximitat a la caserna de la Guàrdia Civil del carrer Lepant, es va inaugurar el 8 de desembre de 1923 amb un partit i...

Les últimes cinc instal·lacions estan dedicades a persones vinculades a l’esport base i desconegudes per quasi tothom, a excepció d’una d’elles: el Pavelló Poliesportiu Francisco Calvo , al barri de Sant Andreu; el Camp de Futbol Agapito Fernández a Poble Nou, el Centre Esportiu Municipal Valentin Chavarria al barri de Bon Pastor; el Centre Esportiu Municipal Vintró - Joan Alentorn al barri del Clot; i la Piscina Pere Serrat .   El Pavelló Poliesportiu Francisco Calvo està situat a les antigues instal·lacions esportives de l’Obra Sindical de Educació i Descans al barri de Sant Andreu conegudes com l’AISS. Aquestes instal·lacions esportives, que comptaven amb una piscina, un camp de futbol i una pista d’atletisme, una pista poliesportiva descoberta, un frontó i una gimnàs, foren inaugurades pel Ministre Secretari General del Movimiento, José Solís Ruiz, el 12 de juliol de 1965. L’Ajuntament de Barcelona havia cedit els terrenys per la seva construcció el 1...

Com ja hem vist en l’anterior article, en les mateixes dates que sortia a la llum l’estadi Joan Serrahima, El Mundo Deportivo del 15 de desembre de 1968 informava que al costat es construiria un camp de futbol que portaria el nom de Julià de Capmany . Aquell camp havia de ser la solució per a un club històric, la Unió Esportiva de Sants, que havia perdut el camp de propietat del carrer Galileu dotze anys abans per raons urbanístiques. Julià de Capmany, que va morir el juliol de 1964 com a conseqüència d’un vessament cerebral a l’edat de 53 anys, havia estat tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, diputat provincial i president de la Federació Catalana de Futbol. Havia estat elegit regidor el 1948 pel terci d’entitats econòmiques, culturals i professionals, i va ser un dels promotors dels Premis Ciutat de Barcelona creats el 1949. També va estar estretament vinculat al F.C. Barcelona, tot ocupant els càrrecs de vicepresident i president interí durant uns mesos, des de ...