dedicat a Alejandro “Alex” Grau de la Herràn         No és gens habitual relacionar esport i proboscidis, però a finals de la dècada dels cinquanta l’esport va col·laborar activament per a aconseguir que el Parc Zoològic de Barcelona tingués un elefant. La història s’inicia a principis de maig de 1958. La premsa barcelonina es feia ressò de la mort d’uns animals, d’entre els quals hi havia l’elefanta Noia. S’especulava que havien estat enverinats per gamberros i miserables. Atesa la importància dels fets, fins i tot va intervenir la Brigada de Investigación Criminal. L’alcalde Porcioles assegurà que això era un atemptat contra el patrimoni de la ciutat, i que en conseqüència es prendrien les mesures adients per tal que no es tornés a repetir. Dies després moria l’altre elefant, Linda, i e...

El campionat se celebrà en un dels salons del Círculo Ecuestre del 25 al 30 de març 1936, uns mesos abans d’esclatar la Guerra Civil. El Círculo Ecuestre és l’entitat esportiva més antiga de Catalunya -fundada el 1856-, i en aquestes dates tenia la seu al Passeig de Gràcia 38-40. El president de l’entitat, des gener de 1936, era Santiago de Güell i López, baró de Güell, que era membre del Comitè Internacional Olímpic des de 1922 i havia estat president del Comitè Olímpic Espanyol en el període 1924-1926.       La participació estrangera era de primer nivell: Jacques Davin, de França, campió del món l’any anterior a Montpeller, i el seu compatriota Jean Albert, subcampió del món d’aquesta modalitat, però vigent campió del món en partida lliure; René Gabriels, campió de Bèlgica i d’Europa, i Teodoro Moons, subcampió belga; Jan Sweering, d’Holanda; Walter Lütgehetmann, d’Alemanya; i Ernst Reicher, campió d’Àustria. Pel que fa a la participació espanyol...

A diferència del primer mundial de boxa disputat a Barcelona el 1931, el combat pel títol mundial entre Josep Gironès i Freddie Miller, que es disputà el 17 de febrer de 1935 a la plaça de braus de La Monumental , aixecà passions. No només perquè Gironès era l’ídol local, sinó sobretot perquè l’any anterior –el dia 1 de desembre– ja s’havien enfrontat a la sala Olympia, i el resultat final havia aixecat ampolles: desqualificat per un cop baix en el cinquè round . Cal remarcar la data del 17 de febrer, ja que dos excel·lents llibres sobre la vida de Gironès, de lectura recomanada pels aficionats de l’esport i obligatòria pels aficionats a la boxa, Josep Gironès, el “crack” de Gràcia, ídol pugilístic del segle XX, publicat pel mateix autor, Juli Lorente Segura, l’home enciclopèdia de la boxa catalana, en 2002; i Combat a mort, Gironès i els boxejadors perseguits pel franquisme de Joaquim Roglam, publicat en 2007 per Angle Editorial, indiquen que el combat es va celebrar el 1...