Com senyalaven en un article anterior, el velòdrom de La Bonanova, va ser substituït el 1901 per un altre situat entre els carrers Muntaner, Aragó i Casanovas, que estava gestionat per la Societat Anònima Velòdrom, però que va tenir una vida efímera, ja que deixa de fer activitats el 1903. Aquest fet deixà Barcelona, una ciutat amb molta afició al ciclisme sense instal·lació, i des de les pàgines de El Mundo Deportivo i Los Deportes s’insistia en la necessitat de construir-ne un. En El Mundo Deportivo del 20 de juliol de 1906 hi havia un article, El Velódromo de Barcelona, signat per Eduard Camps on es podia llegir: “La necesidad de que una població como Barcelona disponga de un buen velódromo es muy imperiosa, por que a nuestra capital, a quein muchos califican de una de las más hermosas de Europa, le sobran muchas cosas que la afean y le faltanotras que la embellecieran, y con velódromo cuentan París, Londres, Viena, Roma, Ginebra, Oporto, etc. y en España nos tenemos que c...

Per commemorar el tercer aniversari de l’arribada de la República, la ciutat de Barcelona tenia previst organitzar en el mes d’abril de 1934 les Festes de la Primavera . La programació era molt extensa, hi havia actes culturals, com per exemple un ball dels Mercats i una festa musical a Montjuïc; un acte d’homenatge a Francesc Macià, mort el 25 de desembre de 1933; però també hi havia programades manifestacions esportives de caràcter internacional. En el   programa destacaven un partit internacional de la selecció catalana de rugbi; un partit de waterpolo entre el V. V. Munchen d’Alemanya i el Club Natació Barcelona; un festival aeronàutic internacional a Can Tunis; dos combats de boxa: en el primer s’enfrontaven l’ídol local Josep Gironés i Torres, i el segon, en la categoria dels pesos pesants, Paulino Uzcudum i l’alemany Max Schmeling, excampió mundial i primer pugilista europeu en assolir el títol mundial. Aquest últim combat, que s’havia de celebrar a l’estadi de Mon...

El IV campionat del món de billar de tres bandes tornà a disputar-se al Billar Club Barcelona del 30 de maig al 5 de juny de 1931. La competició fou concedida a la Federació Espanyola d’Aficionats al Billar, però en el mundial de partida lliure de 1930 l’organització tècnica va recaure sobre la Federació Catalana de Billar i el Club Billar Barcelona. No obstant, l’escenari polític era completament diferent. Les eleccions municipals van provocar la caiguda de la monarquia i l’arribada de la II República. El govern de la ciutat, que quan es concedí la competició estava en mans de Joan Antoni Güell i López de la Lliga Regionalista, ara estava presidit per Jaume Aiguader i Miró, d’Esquerra, aleshores s’havien celebrat quatre campionats del món d’aquesta modalitat. En la primera, celebrada a Reims, va veure el triomf de l’egipci Edmond Soussa; que repetí el triomf un any després a Brussel·les. En l’última edició, celebrada a Amsterdam,   s’havia imposat l’holandès Henk Robbins...

La boxa durant les dècades dels anys 20 i 30 movia multituds a Barcelona, per aquest motiu s’esperava amb enorme interès i expectació el combat entre l’esquirol del ring, el barceloní Víctor Ferrand, que ostentava el títol de campió d’Espanya del pes mosca, i el boxejador italo-americà Frankie Genaro nascut a la ciutat de Nova York. Aquest combat, que es disputà en la plaça de braus de La Monumental el 25 de març de 1931, poques setmanes abans de proclamar-se la República, formarà part de la historia per ser el primer campionat del món de boxa disputat a Espanya.    També, casualment, el primer combat per un títol europeu celebrat a Espanya havia tingut com escenari Barcelona. El campionat d’Europa del pes welter es va disputar el 3 de febrer de 1924 en el desaparegut camp de Les Corts del F.C.Barcelona. Aquell dia les grades del camp no es van omplir per veure foot-ball, sinó per presenciar un combat de boxa entre l’aspirant Ricard Alís, nascut a Bunyol (...