En l’actualitat molts no recorden que on està la plaça Sol de Baix al barri de les Corts –entre els carrers de Gerard Piera i Figols- van existir, durant 25 anys, uns equipaments esportius. En 1926 el F.C. Barcelona estava en ple procés d’expansió i cercava terrenys per donar satisfacció a la seva massa social i “para practicar cuantos deportes sean assequibles” (La Vanguardia 14 d’abril de 1926). Si bé, inicialment, la premsa parlà de que s’havien adquirit uns terrenys a Castelldefels, el cert és que finalment s’arrendà la finca de “Sol de Baix”, “Granja del Sol”  o “La Torre del Sol” com també era coneguda, ja que damunt la porta d’entrada a la finca hi havia la imatge d’un sol. La finca, que tenia un sumptuós xalet, es trobava a prop del camp de Les Corts, no massa lluny de La Maternitat, i tenia una extensió de 100.000 metres quadrats. El 21 d’agost de 1926 el F.C.Barcelona presentà als mitjans de comunicació la nova gespa del camp de Les Corts i “els nous camps d’entrenamen...

                                                        Dedicat al Dr. R. Balius i Juli L’heroi i semidéu mitològic grec Herakles, fill de Zeus, l’Hércules dels romans, atresora en el seu currículum una estreta relació amb l’olimpisme i Barcelona. Aquesta relació li ve de fa molt de temps, de fet, tant el poeta líric de la Grècia clàsica Píndar, a la seves Odes triunfals, com més tard, el geògraf e historiador Pausànias, a la seva Descripció de Grècia, sostenen que la paternitat/fundació dels Jocs de l’Antiga Grècia, que es feien al santuari d’Olimpia, és debien a aquest personatge i a un dels treballs –l’encarregaren dotze- que va haver de complir a les ordres Euristeu, després d’haver matat als seus propis fills.  Hi ha altres versions del naixement dels Jocs que es manteniren durant diversos segles, però aquesta és la versió més difos...

Navegant per les hemeroteques digitals em vaig trobar un interessant article en el segon número de Sport Català, publicat el 15 d’abril de 1925, amb el títol Esportius Il·lustres, signat per Joan Crexells. Abans d’esmentar a quins il·lustres fa referència l’article, cal dir que Joan Crexells i Vallhonrat (1896-1926) fou un escriptor i intel·lectual, que es dedicà al periodisme en el diari La Publicitat, i com es senyalava a la revista digital de literatura i traducció del PEN català, “a través dels seus escrits i conferències incorporà els nous corrents de pensament europeus a la cultura catalana”. Malgrat el pas del temps encara és viu, ja que l’Ateneu Barcelonès, del qual era soci, organitza anualment un premi literari que porta el seu nom. Al marge d’aquest article de temàtica esportiva, cal esmentar altres dos escrits que sortiren publicats a La Publicitat: Els límits de l’esport, el 4 de novembre de 1924, i L’element moral en l’esport, el 27 de febrer de 1925. Del primer article,...

Recentment, el Centre d’Estudis Olímpics i de l’Esport Joan Antoni Samaranch ha finalitzat un treball de recerca de l’etapa que Samaranch va estar al front de la regidoria d’esports de la Ciutat Comtal. Coincideix en el temps quan comença també el seu interès pel moviment olímpic. D’altra banda, s’ha constatat que la dècada dels anys cinquanta, juntament amb al període comprés des de les primeres eleccions municipals d’abril de 1979 fins als Jocs Olímpics de juliol de 1992, es pot considerar com un dels períodes més rellevants de l’historia de l’esport barceloní.   Joan Antoni Samaranch arribà a l’Ajuntament de Barcelona amb un bagatge sòlit i de  prestigi. Amb 34 anys, Samaranch gaudia d’un impressionant currículum esportiu: seleccionador nacional (1947); responsable de l’organització dels exitosos mundials d’hoquei sobre patins disputats a Barcelona en 1951 i 1954, on Espanya es proclamaria campiona del món; vicepresident de la Federació Espanyola d ’Hockey i Patinatge (1...