Com a aficionat de la història de Barcelona m’agrada recórrer als cronistes de la ciutat , i entre aquests tinc una especial predilecció per Andreu Avel·lí Artis, Sempronio (1908-2006), que va rebre aquesta distinció honorífica de cronista l’any 1972 . Ell, com assenyalava en una entrevista publicada en el núm. 52 de la revista Barcelona, metròpolis mediterrània , i a diferència d’altres, preferia recollir “el clima humà, no tant la dada exacta”. A l qui fou el primer director del diari Tele/exprés i del primer setmanari en català, Tele/estel , li agradava escriure de la Barcelona “que queda ancorada en uns paisatges que ja no existeixen”. Cal dir que tampoc no s’oblidà d’escriure sobre l’esport. Andreu Avel·lí Artis va començar la seva carrera periodística l’any 1926, al setmanari Borinot, i després de la Guerra Civil formaria part del grup de col·laboradors de la revista Destino (1940), primer utilitzant el malnom de Miguel del Puerto, i després, a partir de 1941, el de Sempr...

Del 10 al 14 d’octubre de 1956 el Palau Municipal d’Esports del carrer Lleida va ser de nou escenari del campionat del món de patinatge artístic i dansa. La gran novetat d’aquesta edició era la inclusió de les carreres de velocitat i resistència: 500 metres –només en categoria femenina–, 1.000, 5.000, 10.000 i 20.000 metres. Si bé els dominadors en la disciplina de patinatge artístic eren els alemanys, en les carreres els grans dominadors eren els patinadors italians, Luciano Cavallini i Lori Loriano, en categoria masculina i amb dos títols mundials cadascú; i la patinadora Alberta Vianello en la categoria femenina. A Barcelona van acudir un total de 89 patinadors de nou països: Bèlgica, Alemanya, França, Suïssa, Anglaterra, Holanda, Portugal, Itàlia i Espanya. L’equip espanyol estava integrat per: Edurne Echevarrieta –set vegades campiona d’Espanya–; el campió Joan Casanova i la seva parella per a la prova de duo, Margarita Martí, i Antonio Boada en patinatge artístic; i els campions...

--> Com ja va succeir el 1951, el Pabellón del Deporte de Barcelona va acollir del 27 de maig al 6 de juny el Mundial i Europeu d’hoquei sobre patins. Tothom confiava que jugant a casa es podia tornar a repetir l’èxit de 1951, sobretot després d’aconseguir que el gran golejador Tito Mas tornés a agafar l’ stick i es calcés els patins. El mèrit se li ha d’atribuir a Joan Antoni Samaranch, màxim responsable de l’organització i amic personal del jugador, i al seleccionador de l’equip Francesc Platón. Un dia abans de l’inici del campionat, Manuel del Arco va entrevistar Samaranch en la seva secció Mano a Mano de La Vanguardia . En l’entrevista desvetllava alguns secrets. L’hoquei sobre patins era un esport important, sobretot per tres motius: “primero, porque considero que al jugador español le cuadra estupendamente; segundo, porque la espectacularidad encaja en nuestro público; y tercero, porque era una cosa que acababa de nacer sin rencillas ni rivalidades entre clubs”. L’o...