-->     Al meu entendre, la versió més encertada del motiu pel qual els aficionats blaugranes assisteixen a la Font de Canaletes és la que atribueix el mèrit a Esteve Sala i Vinyals (1881-1939), arrendatari del quiosc instal·lat al costat de la font a l’inici de l’any 1901 i aficionat del Barça, del qual arribaria a ser el vintè president (1934-1935). Els quioscos que s’havien instal·lat a Les Rambles eren originàriament de fusta. El quiosc de Canaletes té, a més, l’honor d’haver aconseguit el tercer lloc en el concurs que premiava els carrers, les façanes i els balcons decorats i il·luminats per la seva major originalitat i gust en les Festes de la Mercè de 1902 ( La Vanguardia , 1 d’octubre de 1902). El 1906 Esteve Sala encarrega al pintor Antonio Utrillo la decoració del quiosc. Tal com assenyalava Lluís Permanyer en la seva secció “ Establecimientos con historia ” publicada a La Vanguardia el 12 de juliol de 1987: “El kiosco tuvo una gran acogida y además c...

--> La font de Canaletes és un dels símbols emblemàtics de Barcelona, i està situada a l’inici de la Rambla que porta el mateix nom. No és una peça única, ja que a la nostra ciutat n’hi ha 17 de similars, però cap amb la seva història. Qui vulgui aprofundir en el tema pot visitar el web Art Públic de l’Ajuntament de Barcelona, però val la pena esmentar que d’ella ja se’n parla en el Llibre de les fonts (1650). L’Exposició Universal de 1888 va ser determinant per la font, ja que l’Ajuntament va substituir les dues fonts originals pel model actual amb quatre sortidors i coronada per quatre fanals, i que és obra de l’arquitecte municipal Pere Falqués. Al peu de la font hi ha una placa premonitòria:    “Si beveu aigua de la font de Canaletes sempre més sereu uns enamorats de Barcelona i per lluny que us n’aneu tornareu sempre.” La font també té la seva història esportiva, i aquesta està estretament vinculada amb l’afició blaugrana. Hi ha tres versions...

La pràctica d’aquest esport apareix a la nostra ciutat a principis del segle XX. Si bé en el Manual del Sport d’Antonio Viada, editat per Adrian Romo de Madrid el 1902, es diu que “en España el hockey es, de los juegos ingleses, quizá el menos conocido, pues aún por parte de la colonia inglesa ignoramos haya sido practicado en ninguna parte”; el cert és que es va començar a practicar en 1902, com senyala José Mª. Alonso en el llibre Hockey de la Biblioteca Los Sports : “en 1902 varios alumnos del Gimnasio Santanach fueron los primeros que jugaron, pero no pasó de un ensayo sin importancia”. L’11 d’agost de 1906 apareix un article amb cinc fotografies, Los Juegos y la higiene, el Hockey, a la revista Juventud Ilustrada, on s’expliquen els rudiments de l’esport i s’afirma: “mucho celebraríamos verlo adoptar por nuestros jóvenes estudiantes, como se ha adoptado en los principales colegios de Francia, donde la higiene ocupa un lugar preferente”. El primer intent seriós es faria...