L a gran majoria d’aficionats a l’esport saben que el futbol va ser el primer esport d’equip practicat a Barcelona, però ignoren que de dos esports minoritaris avui dia, com són el polo i el base-ball (beisbol), se’n van organitzar partits també a principis de segle.   El primer partit de beisbol es va organitzar a Barcelona el diumenge 28 de gener de 1901, i no pas el 3 de febrer, tal com figura en el llibre que vaig escriure Strike One, los orígenes del béisbol en España y otras curiosidades . La notícia va sortir publicada a la revista Los Deportes el 3 de febrer. Segons es podia llegir, “este juego nos complació en alto grado, por las condiciones higiénicas que reúne para los que a él se dedican” . Probablement es va jugar més d’un partit, ja que s’especificava, que “los matchs los verifican en el campo de la Sagrada Familia , para lo cual ha dado el correspondiente permiso el Sr. Alcalde. El domingo tuvimos ocasión de presenciar este juego y nos complaci...

L’últim cap de setmana del mes d’octubre de 1951 Barcelona va tornar a respirar benzina i va refermar, després del campionat del món de motociclisme que s’havia fet el mes d’abril, la seva capitalitat esportiva en el món del motor en l’àmbit europeu. Només hi havia una altra ciutat, Monza (Itàlia), que podia presumir de dos Grans Premis, els quals es disputaven a l’autòdrom d’aquesta ciutat. El Mundial de Fórmula 1 havia arrancat l’any anterior i va constar de 7 carreres, de les quals 6 es feien a Europa, i sense cap espanyol a la graella de sortida. El primer títol de campió del món de pilots de la FIA (Federació Internacional d’Automobilisme) va anar a parar a mans de l’italià Nino Farina amb un bòlid Alfa Romeo , i en segon lloc va classificar-se l’argentí Juan Manuel Fangio. La temporada 1951 portava dues novetats, el Gran Premi de Suïssa substituïa el Gran Premi de Mònaco, i s’afegia el Gran Premi d’Espanya , el qual es va celebrar el 28 d’octubre al circuit de Pedralb...

L’afició a patinar sobre rodes va arribar a Barcelona poc després d’iniciar-se la dècada de 1880. A França, en canvi, tal com detalla Eduart Támaro en l’article Lo skating-ring, que es va publicar a La Ilustració Catalana el 30 de gener de 1881, la reina Maria Antonieta era una consumada patinadora, i ja “ en 1819 se veije patinar en els boulevards y jardins publichs de París” . En el mateix article se cita que el primer equipament per a patinadors, l’ skating-rink , va construir-se a Cincinnati (Estats Units) el 1867 i a Paris, tres anys després, en el carrer Joan Goujon . És possible que estigui equivocat, però a diferència de la majoria dels esports, no va ser a Barcelona la primera ciutat espanyola en construir aquest tipus d’equipament. La primera informació escrita és de 1877. Al diari liberal La Iberia s’informa d’un skating-rink i un espectacle en els Jardins del Buen Retiro a Madrid, i en el diari El Solfeo, catalogat de tendència criptorepublicana , s’informa d’...

L’afició a les curses de motocicletes va rebre amb entusiasme la decisió de la FIM (Federació Internacional de Motociclisme) quan a finals de 1950 va acordar incloure el Gran Premi d’Espanya – Internacional de Barcelona dins del circuit del campionat del món. Des que el mundial de motociclisme havia arrancat el 1949 amb sis proves, el Reial Moto Club de Catalunya, que estava presidit per Joaquim Dalfau i Abella, va treballar per portar qquesta competició a Barcelona. El 1950 es va organitzar amb èxit la prova pilot, el I Gran Premi d’Espanya , però mancava modificar el circuit de Montjuïc, de només, 3,79 kilòmetres, per un de més gran, atès que la Federació Internacional exigia un circuit al menys de 6 kilòmetres. Tal com assenyala Javier del Arco en el seu llibre 55 años de historia del motociclismo en el circuito de Montjuïc, “ los expertos del Real Moto Club tuvieron que exprimirse las meninges para darle a Motjuïc 6,03345 km de desarrollo sin desvirtuar su carácter d...