De totes les instal·lacions esportives de l’Ajuntament de Barcelona, només unes quantes porten el nom d’un esportista o dirigent esportiu, i en aquest sentit se segueix una pauta similar a la que s’utilitza en els carrers, les places i els jardins de la ciutat, i de la qual ja hem escrit en articles anteriors. No obstant, hi ha unes diferències, només figura un esportista, i tal com veurem, apareixen els noms de quatre persones desconegudes per la majoria, però que sens dubte no estan exemptes de mèrit, treballar des de l’anonimat en l’esport base. Un bon nombre de les instal·lacions esportives porten el nom del barri o l’indret on es troben. Podem citar, per exemple, la Piscina municipal de Montjuïc ; el Camp de futbol de Trinitat Vella o el Pavelló poliesportiu El Carmel . Altres tenen associat el nom a una desapareguda fàbrica tèxtil, com ara el Poliesportiu de l’Espanya Industrial o una estació de ferrocarril, com és el cas del Poliesportiu de l’Estació del Nor...

Montjuïc és la muntanya esportiva per excel·lència. S’hi han organitzat nombroses competicions internacionals i els Jocs Olímpics de 1992 i s’hi han construït equipaments esportius molt diversos. Sortint un dia del Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch em preguntava quina d’aquestes deuria haver estat la primera, i vaig recórrer a consultar les hemeroteques digitals. Em puc equivocar, però quasi puc afirmar que la primera instal·lació, la més antiga, era un camp de tir al colomí, una activitat sportiva practicada per les classes benestants , i que es va construir en la façana de la muntanya que mira al mar i és coneguda com Miramar. La instal·lació construïda fou construït al costat d’on avui hi ha el camp de tir gestionat pel Tir Esportiu de Barcelona, a la carretera de Montjuïc , però en un cota més alta.       A La Vanguardia del 7 de setembre de 1883 pot llegir-se que, “a las tres de la tarde debe verificarse la inauguración del...

Des de 1936, que es va disputar el primer campionat del món, i fins 1956, es van fer simultanis els campionats del món i el d’Europa, per tant la ciutat comtal acollia el VII Campionat del Món i el XVII Campionat d’Europa, i amb una participació rècord: onze equips. El campionat es va celebrar de l'1 al 10 de juny al Pabellón del Deporte, un pavelló d'esports descobert, que estava situat en la confluència de l'avinguda José Antonio Primo de Ribera (actual Gran Via de les Corts Catalanes) i els carrers Sepúlveda i Llançà. Havia estat construït gràcies a un grup de promotors liderats per Agustín Pujol, que presidia el Consell d’administració, del qual formaven part els senyors Arañó, Samaranch, Muñoz i Romà. el director era el polifacètic periodista Carlos Pardo. El pavelló, tenia capacitat per acollir entre 7.000 i 10.000 espectadors.          Cal fer constar que s’havia fet relleu al capdavant de la ponència d’esports de l’ajuntament de Ba...