Fa un temps, un amic em comentava la conveniència de crear un partit polític que aglutinés la gent de l’Esport, amb l’objectiu de presentar-se a les eleccions municipals. Segons ell —jo també comparteixo el seu criteri— l’Esport no és una prioritat per als líders de les principals forces polítiques; i afegia que amb trenta o quaranta mil vots es trauria representació municipal. A més, molt probablement, en l’actual context polític, treure un o dos regidors podria ser decisiu per nomenar alcalde, i el vot podria rendibilitzar-se per a la gent de l’esport al màxim. Finalment, em recordava que si bé els partits tenen “sectorials” o “comissions” dedicades a l’esport, i elaboren programes electorals esportius, pels seus líders, l’esport no és cap prioritat. I és clar, com som bona gent i no ho hem fet mai, no ens manifestem al carrer. Feia temps que no escrivia en el blog, massa temps; per reprendre’l he començat com a font d’inspiració l’any 1918, fa cent anys, i ves per on, la portada ...

El primer camp de futbol comme il faut construït a la nostra ciutat, i el primer en propietat del F. C. Barcelona, va ser el camp situat en l’illa entre els carrers Industria (actual carrer Paris i on tenia l’entrada principal), i els carrers Coello (actual Londres), Villarroel i Urgell, on tenien l’entrada els socis del club. Des del camp, jugadors i espectadors podien veure els edificis de la fàbrica tèxtil de Can Batlló, la qual la Diputació de Barcelona havia comprat per a instal·lar l’Escola Industrial (1908) i l’Hospital Clinic (1906). No hi havia cap camp de futbol amb una tribuna de dos pisos i una capacitat per a 6.000 espectadors, “no es exageración disputar el nuevo campo del F.C.Barcelona como el mejor que cuenta hoy nuestra ciudad condal” (Los Deportes 30 de març de 1909). La inauguració estava prevista fer-se el 7 de març, en un partit contra l’etern rival, l’Español, “pero la imposibilidad de los trabajos de terraplenarlo”, van fer que es postergués la inauguració una...