Tothom coincideix que el francès d’origen polonès Henri Birnbaum és l’introductor del judo al nostre país a través de la seva Acadèmia de Judo, ubicada al carrer Casanova, 57. No obstant això, cal precisar que abans d’obrir aquesta Acadèmia, el Jiujitsu-Jiudo, método de combate individual japonés, sin armas, contra un adversario más fuerte,  ja s’havia donat a conèixer pel professor titulat O.E. Wilhem Stiller al Gimnàs Solarium de García Alsina (La Vanguardia, 2 d’octubre de 1949 i 4 de juny de 1950).   Birnbaum es va iniciar al judo de la mà del mestre japonès Kawaishi establert a França, i aconseguí el cinturó negre, primer dan, el 12 de juny de 1940. L’esclat de la II Guerra Mundial el portà al nostre país, i fugí, com milers de jueus, dels nazis. Tal com detalla Josep Calvet a Huyendo del Holocausto (Editorial Milenio, 2015), Birbaun “era miembro de una família que había sufrido de manera directa el antisemitismo durante la Europa entre guerras, que les había llevado...

  Dedicat a Miquel Pucurull La marató és una prova emblemàtica que veu de les fonts de la cursa que l’hoplita (soldat) Felípides va fer l’any 490 aC de Marató a Atenes, per informar del triomf de les tropes atenenques i els seus aliats sobre els perses, i que tot seguit va morir per l’esforç. Aquesta història ens ha arribat gràcies a dos escriptors que van viure a l’època romana: Plutarc i Llucià de Samòsata. En qualsevol cas, essent rigorós, és una llegenda inventada segles després. No seria fins a finals del segle XIX, amb motiu de la celebració dels primers Jocs Olímpics a Atenes el 1896, que un historiador francès, Michele Breal, suggerí a Pierre de Coubertin la idea de rememorar aquella gesta de Felípides, i per aquest motiu es va organitzar una cursa de llarga distància. El nom de la prova es deu al fet que es van recórrer els 40 kilòmetres que separaven la vila perifèrica de Marató i l’Estadi Panatenaic, al centre d’Atenes. Aquesta primera marató la guanyaria el pastor gr...

La Unió Catalana de Federacions Esportives va constituir-se el 3 de juliol de 1933 (per a més informació, vegeu BarcelonaSportiva: Confederació Esportiva de Catalunya II ), i un any després proposà organitzar una Setmana de l’Esport, que estaria oberta a les federacions que formaven part de l’entitat. En principi es programà per fer-la del 7 al 14 d’octubre de 1934, però els fet dels 6 d’octubre –quan el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, proclamà l’Estat Català dins la República Espanyola– van comportar la suspensió de l’esdeveniment. Finalment la Setmana de l’Esport es va celebrar del 25 de maig al 2 de juny de 1935. El programa íntegre va sortir publicat a La Vanguardia el 24 de maig: Dia 25 de maig, a les 13'30. Aperitiu-apertura, en el Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. A les 16'30, primera jornada del match Catalunya-Portugal, d’atletisme a l’Estadi de Montjuïc.  Dia 26 de maig, a las 10 i 15'30, final del Campionat...