Amb l’arribada de Franco al poder l’església catòlica va començar a tenir incidència en el fet esportiu. El punt més àlgid d’aquesta progressiva intromissió fou la celebració, de 27 de maig al 1 de juny de 1952, del Congrés Eucarístic Internacional. Barcelona va acollir un acte religiós de notable repercussió mediàtica i de gran participació popular. El Congrés Eucarístic és una assemblea de l’església catòlica convocada pel Papa per donar culte a l’eucaristia i definir la missió internacional de l’església. Abans del Congrés es va dur a terme la Pasqua de l’Esportista, que fou organitzada per  l’Organización Atlético Recreativa (OAR), “siendo España una nación eminentemente deportiva hemos creído del todo necesario recordar a los deportistas la obligación que tienen del cumplimiento pascual (…) ¿El fin perseguido? Sobrenaturalizar algo el deporte, es decir, dar a entender a los deportistas llamados profesionales, que por encima de sus primas y sensacionales traspasos existe al...

La Federació Internacional de Futbol es va constituir el 21 de maig de 1904 a la seu de la Unió de Societats Franceses d’Esports Atlètics a París. Entre els països fundadors,  vuit, hi havia un representant espanyol, el Madrid Football Club, l’únic club. El motiu d’això era que en el nostre país encara no s’havia constituït una Federació, i no ho faria fins al 1913. El que és curiós és que aquesta no va assistí a la reunió, però delegà la seva representació en el francès André Espir (Classic Football, History of FIFA, Foundation). La presència durà poc, ja que el 1906 la va haver d’abandonar, ja que s’aprovà que només en podien formar part organitzacions d’àmbit nacional. La reincorporació vindria el 1914 en el 11è Congrés de la FIFA, celebrat a Cristiana (Oslo). La Federació Espanyola s’havia constituït l’any abans (per a més informació, vegeu Cuadernos de Futbol-CIHEFE, 100 años del definitivo ingreso en FIFA). Fins al 1914 els Congressos FIFA s’havien celebrat anualment. Com ...

La ciutat de Barcelona gaudeix d’un museu olímpic i de l’esport, que es un referent en l’àmbit internacional, des de 2007. La seva construcció, i el fet que se situï al costat de l’estadi i l’anella olímpica es deu a Joan Antoni Samaranch, que plantejà el projecte a l’alcalde Joan Clos i a més va donar una part important de la seva col·lecció privada (La Vanguardia, 31 de gener de 2006).  La idea no era nova, perquè ja existia un altre museu de l’esport.   La primera noticia d’un museu dedicat a l’esport apareix el 1966. El mes d’octubre de 1996 es reuneix al Govern Civil la junta provincial d’Educación Física y Deportes, que era presidida pel Governador Civil, Tomás Garicano Goñi. En la Junta figurava com a vicepresident Joan Antoni Samaranch, que era a més el representant a Catalunya de la Delegación Nacional de Deportes; i també el regidor d’esports de la ciutat, Pau Negre.  En la reunió del 3 d’octubre acordaren, “crear un Centro de Estudios Deportivos, en el ...