dimecres, 13 de novembre de 2013

La Copa Solé i el I Campionat d’Espanya de Natació – 1907



Barcelona, des de sempre, ha estat una ciutat identificada amb la natació i, al llarg dels anys, ha tingut un paper destacat en la història de la natació catalana i espanyola, i un referent en l’àmbit internacional, i una bona prova és l’organització dels Mundials de Natació els anys 2003 i 2013.

La primera competició oficial de natació a Barcelona es va disputar el 15 de setembre de 1907 a les 16.00 hores, i havia estat una iniciativa de Francesc Solé, propietari del Gimnàs Solé. El gimnàs, que de la mateixa manera que el setmanari Los Deportes, es trobava en el carrer Montjuïc del Carme número 5, és un lloc emblemàtic en la història de l’associacionisme esportiu, atès que en les seves dependències es van constituir diverses entitats, entre les quals hi ha el Barcelona F.C.  “Los esfuerzos del Sr. Solé son bien vistos y secundados por cuantos son verdaderos amantes del Sport. Prueba de ello, los muchos regalos recibidos como premios, figurando en primer lugar la Copa Solé, espléndida obra de arte donativo del Gimnasio organizador, que honra al artífice Sr. Masriera” (Los Deportes, 7 de setembre), i que va ser exposada a la Joieria Casanovas del carrer Ferran, 22. La competició es va dur a terme en el moll d’Espanya del port, i constava d’una prova de velocitat, els 100 metres lliures, on participaren 25 nedadors; i una prova de resistència, els 1.500 metres lliures, amb 21 nedadors. La premsa qualificaria de perfecta l’organització, que va preveure tots els detalls. “Los concursantes, prensa e invitados, entrarán por la casilla de las obras del muelle de España, situada casi frente a la plaza de Antonio López y desde allí serán conducidos por un vaporcito golondrina al lugar del concurso. El público podrá situarse á lo largo del muelle, o bien en barcas colocarse en la línea que seguirán los concursantes. Queda terminantemente prohibido atravesar esta línea y estará encargado del orden individuos de la Comandancia del Puerto” (Los Deportes 14 de setembre).
A La Vanguardia (8 setembre) es pot trobar un resum del reglament de la prova, el primer que es publicava: “Podrán tomar parte en estas carreras todos los aficionados españoles y los extranjeros que por lo menos lleven dos años de residencia en España, no siendo admitido al concurso ningún nadador menor de 17 años... Los recorridos tienen que efectuarse por las propias fuerzas de los nadadores y sin ninguna ayuda... Todo nadador que se apoyare en algún cuerpo flotante, durante las carreras, será descalificado... Los 100 metros se correrán en línea recta, y según el número de inscriptos habrá series eliminatorias y final...  Los 1.500 metros se correrán sobre una recta de 250, a cuya distancia se colocarán boyas de viraje, debiendo efectuarse éste por la izquierda”.  És curiós destacar que en la informació del diari es feia constar que només la prova de 1.500 metres “será considerada campeonato de España”, però malgrat aquesta informació la base de dades de la Reial Federació Espanyola de Natació dóna validesa a les dues proves. El més curiós de tot és que no s’havia constituït encara cap entitat vinculada al món de la natació. De fet, en el més d’agost, en el local del Gimnàs Solé es va fer una primera reunió amb l’objectiu de crear un club de natació. Finalment, el 10 de novembre de 1907, en el mateix local es va constituir el Club Natació Barcelona, amb Bernat Picornell, un dels inscrits a la prova, com a president, i Manel Solé com a vicepresident.

El temps no va acompanyar gens als participants que, per cert, anaven acompanyats dels seus managers, perquè va resultar un dia gris i molt plujós que, fins i tot, va impossibilitar veure bé la proba. En el setmanari Vida Deportiva (7 agost 1951) un dels socis fundadors del C. Natació Barcelona, Ricard Luján, explicava com anaven vestits els participants el dia de la prova: “Los atuendos de los nadadores eran dignos de una película de los hermanos Luimière. Abundaban los trajes tipo cebra y de calzón prolongado hasta la rodilla”. El jurat estava format per l’Excm. Comandant de Marina; el Sr. Ayxelá, enginyer de la Junta del Port, i que anava en representació del Governador Civil; el Comandant de Cavalleria senyor Araoz, en representació de l’Excm. Capità General; el Tinent Coronel José Sánchez Rabasa; F. Solé, donador de la Copa; J. Samsó i  J. Mª Verges.

En 1.500 metres lliures al final només es van llençar a l’aigua 18 participants, i el guanyador va ser l’alemany Adolf von den Heyden, davant del seu compatriota Edwald Poeschke, amb el bilbaí Leopoldo Lafuente en tercer lloc i Bernat Picornell en quarta posició. En la prova hi havia dos equips de jutges, un per seguir la prova en línea i un altre per supervisar el control de viratge i pas de la boia. Per als 100 metres lliures, els nedadors i el jurat van ser portats per una Golondrina a 100 metres del moll, que seria el punt d’arribada. En aquesta prova els alemanys van intercanviar les posicions, amb Lafuente novament en tercer lloc, i Picornell quart. Segons relata Josep Elias i Juncosa Corredisses, a La Veu de Catalunya del 16 de setembre: “la major part dels corredors adoptaren la boga anglesa, vengentse sols, per consegüent un bras fora de l’aigua, ha que’l cap cobert per una mena de gorra blanca amb el número de cada un, desapareixia de la vista als pochs moments que restava fora de l’aigua i sobre tot perque poc després de la sortida caigué un ruixat molt fort que durà llarga estona”. Per l’estadística el primer campió d’Espanya seria per tant Leopoldo Lafuente.

Per finalitzar un apunt històric interessant, a partir de 1908, i fins a 1921, els campionats d’Espanya es farien al port o a les platges de Barcelona i serien organitzats pel C.N. Barcelona. La Federació Espanyola de Natació, a instàncies del C.N. Barcelona, no es constituiria fins al 1920, i la Federació Catalana veuria la llum un any després, el 1921.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada