La primera competició reglada de foot-ball que es va disputar al nostre país fou la Copa Macaya el 1901. Fins aquell moment , els clubs i equips fundats a finals de 1899 i durant el 1900 es limitaven només a jugar partits amistosos o reptes . És precisament aquest any en què la premsa escrita va començar a prestar més atenció a aquest esport i dedicar-li més espai als diaris. La copa havia estat donada per Alfons Macaya Sanmartí, que era el president honorari de l’ Hispània Athletic Club, una entitat fundada el 1900 i que es va dissoldre el 1903. Precisament aquest club va ser convidat a la inauguració del camp de Barcelona F.C., al costat de l’hotel Casanovas (18 de novembre de 1900). Macaya no fou mai un destacat esportista, va practicar l’esgrima en el Círcol Eqüestre, club del qual era soci ( Los Deportes, 25 de març de 1900), i en la dècada del anys ’10 i ’20 faria de comissari en proves de motociclisme i ciclisme. Com a dirigent, sí que va tenir una trajectòria més d...

A finals del segle XIX l’activitat esportiva es generava fonamentalment al voltant dels gimnasos que hi havia a la ciutat, perquè l’estructura de les nostres incipients associacions era molt feble. En aquest context, qui assoleix el lideratge esportiu és la revista setmanal il·lustrada Los Deportes, apareguda el 1897, amb domicili en el carrer Montjuïc del Carme 5, i que estava dirigida per Narcís Masferrer. Aquesta revista no es limitava només a informar d’esports, sinó que reivindicava un paper més actiu de l’administració. Al govern central li demanava que es preocupés per l’estat de les carreteres i de la manca de professors de gimnàstica en instituts i escoles normals; i a l’Ajuntament li exigia la construcció de camps i places de joc per als nens. En el marc de la revista, que va cedir el nom i els locals, es va constituir la Societat Los Deportes, “compuesta de elementos los más valiosos dentro de nuestra esfera de acción deportiva”. La societat estava presidid...

Barcelona, des de sempre, ha estat una ciutat identificada amb la natació i, al llarg dels anys, ha tingut un paper destacat en la història de la natació catalana i espanyola, i un referent en l’àmbit internacional, i una bona prova és l’organització dels Mundials de Natació els anys 2003 i 2013. La primera competició oficial de natació a Barcelona es va disputar el 15 de setembre de 1907 a les 16.00 hores, i havia estat una iniciativa de Francesc Solé, propietari del Gimnàs Solé . El gimnàs, que de la mateixa manera que el setmanari Los Deportes , es trobava en el carrer Montjuïc del Carme número 5, és un lloc emblemàtic en la història de l’associacionisme esportiu, atès que en les seves dependències es van constituir diverses entitats, entre les quals hi ha el Barcelona F.C.   “Los esfuerzos del Sr. Solé son bien vistos y secundados por cuantos son verdaderos amantes del Sport. Prueba de ello, los muchos regalos recibidos como premios, figurando en primer ...

En el carrer Santa Coloma de la popular barriada de Sant Andreu es trobava el vell Camp Municipal on jugava la Unió Esportiva Sant Andreu , un club fundat el 1909. A causa de l’estat en què es trobava, se’n va construir un de nou. La inauguració del camp es va fer en dos dies. La benedicció es realitzà el 18 de març de 1970, i en aquell acte acompanyaren al president del club Narcís Sala i Vila; l’alcalde José María Porcioles; el governador civil, Tomás Pelayo Ros; el regidor d’esports, Pau Negre; el representant a Catalunya de la Delegació Nacional d’Esports Francisco Platón, i Pau Porta, president de la Federació Catalana de Futbol, que després arribaria a ser president de la Federació Espanyola (1975). Al dia següent es disputà un partit de futbol entre els locals i el F.C. Barcelona. El partit el van guanyar els blaugranes, amb un gol de Fusté per 1-0. A la tribuna del camp, a més dels presidents dels clubs, Narcís Sala i Agustí Montal, hi eren presents també els senyors ...