Sèrie: Passatges esportius de la postguerra (1939-1945) (XII)

Enriqueta Soriano Tresserra (1920-1983) i la XIII Travessia al Port de Barcelona de 1940.


El passat mes de maig, Juli Pernas escrivia en aquest mateix bloc un article dedicat a Carmen Soriano Tresserra (Pernas, 2020), pionera de la natació, que va atresorar un palmarès envejable i va defensar la necessitat d'introduir la natació com a exercici obligatori a les escoles.

En aquest nou post parlarem sobre Enriqueta Soriano Treserra, germana de Carmen Soriano Tresserra, qui va obtenir un històric triomf a la XIII Travessia a el Port de Barcelona de 1940.

Primer de tot, proporcionarem una breu informació biogràfica-: Carme i Enriqueta Soriano van pertànyer al centenari Club Natació Barcelona (CNB). Enriqueta, com la seva germana gran, va ser una destacada nedadora a la piscina i en aigües obertes. Sens dubte, podem reconèixer a aquestes germanes com les grans dominadores de la natació femenina espanyola durant la dècada dels anys 30 i 40.

Enriqueta Soriano també atresorava un magnífic palmarès. Va tenir dues etapes ben diferenciades: el període entre 1933-1936, dedicat exclusivament a l'estil de braça, i el període entre 1940-1948, dedicat a l'estil de crol i a les proves de llarga distància. Va ser divuit vegades campiona de Catalunya i en l'àmbit estatal va aconseguir sis títols individuals i dotze títols en relleus. A nivell internacional, Enriqueta va participar en vuit ocasions defensant a la selecció espanyola, destacant la seva presència en el IV Campionat d'Europa de Natació, que va tenir com a escenari la ciutat alemanya de Magdeburg del 12 al 19 d'agost de 1934. Ella estava inscrita en els 200 metres braça i va finalitzar la prova en un meritori quart lloc en la seva sèrie. Lamentablement, Enriqueta Soriano no va poder assistir a cap cita olímpica ja que tant els conflictes bèl·lics com els boicots, en els Jocs Olímpics de Berlín de 1936, i en una altra ocasió no va arribar a les marques necessàries, en els Jocs Olímpics de Londres de 1948, li van privar d'anar als Jocs Olímpics.

A Barcelona, Enriqueta va guanyar les dues proves més reconegudes i populars de natació en aigües obertes: la Copa Nadal (1940) i en cinc ocasions la Travessia a el Port de Barcelona (1940, 1941, 1942, 1946 i 1948), un rècord que va estar vigent fins a l'any 2006.

En aquest article parlem sobre el primer triomf d'Enriqueta Soriano en la XIII Travessia a el Port de Barcelona de 1940, una competició popular originada en 1926 per l'històric i desaparegut Club Natació Athlètic i que actualment l'organitza el Club Natació Atlètic Barceloneta (CNAB). Les hemeroteques de l'època parlaven sobre l'organització d'aquesta popular competició (…) la prueba popular por excelencia, la carrera que permite a todos sus participantes, y que en muchos casos ha permitido a algún desconocido hasta aquel día, erigirse en primera figura de nuestro deporte, ya que no precisa de la depurada técnica de la salida o el viraje que no consiente a un principiante destacar como no sea después de un largo entreno, mientras que una carrera de las características como la que vamos a presenciar es propia para aquellos que poseen las cualidades natas tal como corazón, pulmón, buenos músculos y una voluntad que le haga superar los momentos de desfallecimiento o desánimo porque se pasa durante un recorrido de cuatro mil y más metros. (El Mundo Deportivo, pàg. 2, del 22 de setembre de 1940).

La XIII Travessia a el Port de Barcelona de 1940 es va organitzar el 24 setembre de 1940, coincidint amb les Festes de la Mercè de Barcelona, i en ella es van inscriure més de cent nedadors que buscaven obtenir la copa anomenada Trofeo de Solidaridad Nacional”. (…) tomando la salida 112 nadadores y seis nadadoras, clasificándose 91 nadadores y todas las nadadoras. Una inmensa muchedumbre presenció la prueba que resultó altamente competida (…). (La Vanguardia, pàg. 4 del 25 de setembre de 1940). Cal recordar que, dies abans de la competició es va difondre la notícia que les germanes Soriano, Carme i Enriqueta, s'havien apuntat a l'esdeveniment i aquesta notícia va fer que augmentés el nombre d'inscripcions i l'interès per la prova d'una manera considerable.


El Mundo Deportivo, portada. del 25 de setembre de 1940

Després de la disputa de la prova va arribar la sorpresa: Enriqueta Soriano va arribar primera a la meta. Por primera vez se dio el caso de que tocara en primer lugar la meta una participante femenina (…)(La Vanguardia, pàg. 4 del 25 de setembre de 1940). És important recordar que les dones sortien abans que els homes i se'ls concedia un avantatge de cinc minuts. Aquest avantatge va ser suficient perquè Enriqueta Soriano guanyés la prova amb un temps de 49'57. Josep Prats, el guanyador en categoria masculina, va arribar a meta amb un temps de 45'57 i per tant no va aconseguir neutralitzar l'avantatge de cinc minuts que tenia Enriqueta Soriano. Enriqueta Soriano salió con su hermana Carmen, destacando enseguida del grupo que había tomado la salida con ellas. A los mil metros, había logrado despegar a su hermana Carmen y desde aquel momento nadó sola (…). (El Mundo Deportivo, portada, del 25 de setembre de 1940). Per primera vegada en la història de la competició, i probablement de la natació al nostre país, una dona derrotava a un home en una prova oficial. La forma como nadó Enriqueta sobrepasa en mucho lo que hasta el momento hemos visto en la natación; su actuación escapa a los calificativos que quieran buscarse, tan soberbiamente nadó la carrera. (El Mundo Deportivo, portada, del 25 de setembre de 1940).

El Capità General, D. Luis Orgaz, i el Governador Militar de la província, general García escamar, van lliurar el “Trofeo de Solidaridad Nacional” a Enriqueta Soriano.

En aquells anys es va generar un cert debat sobre qui era el guanyador de la prova: el nedador que havia arribat en primera posició o el nedador que havia arribat en menys temps? Jutjant les normes de la competició d'aquesta època, no tenim dubte que Enriqueta Soriano va ser la justa vencedora de la XIII Travessia a el Port de Barcelona de 1940.

Pòdium de la XIII Travessia a el Port de Barcelona de 1940:

Pòdium Masculí: Josep Prats (CNB - 45 minuts 57 segons), Joan Mateu (CNAB - 46 minuts 12 segons) i Francesc Fonollá (CNB - 46 minuts 22 segons).

Pòdium Femení: Enriqueta Soriano (CNB - 49 minuts 57 segons), Carmen Soriano (CNB - 55 minuts 34 segons) i Aurora Tomás (CNB - XX minuts XX segons).

Classificació per equips: CNB, CNAB i Associació Sallentina

 

El nostre humil reconeixement a Enriqueta Soriano.

Raül Vázquez

 

CITES

Pernas López, Julio (2020). "Sèrie: Passatges esportius de la postguerra (1939-1945). Carmen Soriano Tresserra (1917-1996). " BarcelonaSportiva, 14 de maig. http://barcelonasportiva.blogspot.com/search?q=Enriqueta+Soriano [1 octubre 2020].

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Hace 70 años... I Gran Premio de España de Automovilismo, prueba puntuable para el Campeonato del Mundo de Fórmula 1 (1951)

L’Olimpisme a Barcelona i Catalunya 1929-1930

El enigmático Cobi de la azotea del Palau Güell

Instalaciones Desaparecidas:

VII Campeonato del Mundo de Hockey sobre patines (1951)