Els III Jocs Esportius de Barcelona (1964)
Al llarg de tota la seva història esportiva, Barcelona ha estat pionera i motor d'innombrables esdeveniments esportius de rellevància, alguns d'ells molt singulars. En el següent escrit ens centrarem en els III Jocs Esportius de Barcelona, esdeveniment que va coincidir en any olímpic.
Finalitzada la II edició dels Jocs Esportius de Barcelona, la Ponència d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona va elaborar una memòria en la qual es proposava canviar les dates on s’organitzaven aquestes competicions atès que no era meteorològicament la més adequada. Aquests inconvenients havien quedat demostrats en les anteriors edicions i tots els problemes derivats de les pluges que havia patit la ciutat. Un fet destacable d’aquesta memòria era que reflectia l’interès real de la ciutadania per organitzar uns Jocs Olímpics i es veia amb una certa il·lusió la possibilitat d’organitzar una candidatura olímpica per ser seu dels Jocs Olímpics de 1972.
 |
| Comitè Executiu dels III Jocs Esportius © Arxiu FBO |
Com ja s’ha assenyalat, els III Jocs Esportius de Barcelona van canviar d’estació meteorològica i de mes, de la tardor a la primavera, i del setembre al maig. Amb aquests canvis, els Jocs Esportius es posaven sota el paraigües de competicions internacionals, algunes d’elles amb caràcter oficial, i ja previstes en els calendaris d’actes esportius de la ciutat.
La tercera edició dels Jocs Esportius de Barcelona va iniciar-se el 3 de maig de 1964 amb la disputa del Torneig preolímpic d’hoquei de les 8 Nacions, que va servir per retre homenatge a Pau Negre. “En pocas ocasiones un homenaje de esta clase ha reflejado con tanta espontaneidad y unanimidad el sentir de las representaciones que al mismo asistieron como al expresarse a don Pablo Negre Villavecchia cuán apreciada y agradecida es su labor al frente del organismo nacional rector del hockey sobre hierba, un deporte que tantos lauros y triunfos ha proporcionado a nuestra Patria.” (La Vanguardia, pàg. 30, del 5 de maig de 1964). També es va organitzar una competició de gimnàstica entre Espanya i França on va participar per primera vegada en una competició internacional una neboda de Joaquim Blume, Ana Elena “Anélen” Sánchez Blume.
Els dies 16 i 18 de maig de 1964, es van celebrar dos torneigs de basquetbol, un d’ells al Palau d’Esports i l’altre al Pavelló del Picadero. Una selecció catalana i el Picadero, campió de Copa, van enfrontar-se a l’equip italià del Ignis de Varese i a l’equip argentí del Racing de Buenos Aires respectivament. ”El Racing de Buenos Aires, campeón de Argentina, en gira actualmente por el viejo continente exhibirá ante el entendido público barcelonés las excelencias de la técnica sudamericana que está en la línea del mejor baloncesto mundial (…) El Ignis es otra gran atracción.” (El Mundo Deportivo, pàg. 5, del 16 de maig de 1964)
També es van programar un combat de judo, entre Barcelona i Ginebra, al Saló Iris; una competició de rem al Port de Barcelona, i com a plat fort: el Campionat del Món d’hoquei patins, disputat del 23 al 31 de maig de 1964 i que va veure el triomf de la selecció espanyola davant la selecció portuguesa (1-0). “Aún perdura el emocionado griterío en nuestros oídos. España ha conseguido su cuarto título mundial. Tres en Barcelona, el cuarto en Milán. Algo tendrá esta pista y este público (…) Y a los siete minutos un trallazo de Roca, impresionante, desviado por Carbonell, acababa definitivamente con los lusitanos.” (El Mundo Deportivo, pàg. 9, de l’1 de juny de 1964)
 |
| El Mundo Deportivo, pàg. 9, de l’1 de juny de 1964 |
En el programa d’aquests III Jocs Esportius també figuraren competicions de caràcter nacional o regional. Destacant la Setmana Esportiva Universitària, organitzada pel Sindicat d’Estudiants Universitaris (SEU), el Campionat de Catalunya de boxa, una prova ciclista, anomenada “Del Mar al Castillo de Montjuïc”, organitzada per l’Esport Ciclista Barcelona i que servia de preàmbul de l’arribada de la tradicional prova ciclista francesa Midi-Libre[1], i, finalment, un festival de natació a la Piscina Municipal de Montjuïc.
El periodista Mercè Varela, en un article a la revista Destino, «BARCELONA, CAPITAL MUNDIAL DEL DEPORTE» va destacar el nivell d’aquests esdeveniments esportius: “Cuando la primavera llega a nuestras riberas mediterráneas, el deporte ha investido a Barcelona con la capitalidad deportiva del país, renovando una consideración y estima que viene repitiéndose desde que, hace más de medio siglo, los usos y costumbres del deporte se fundieron con nuestra forma de ser.” (Destino, pàg. 78, del 9 de maig de 1964)
Malgrat que no va formar part del programa oficial dels III Jocs Esportius, cal assenyalar un fet singular d’aquest 1964. Amb motiu dels Jocs Olímpics de Tòquio de 1964, la Ponència Municipal d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, amb la col·laboració de Televisión Española, Radio Nacional de España i El Mundo Deportivo, van organitzar un acte a la plaça Catalunya. Tal i com va afirmar el regidor d’Esports, el doctor Albert Assalit: “El sentir de Barcelona se identifica de manera total con los postulados de los Juegos Olímpicos, los hace suyos y ayuda a proyectarlos, practicando el deporte y difundiendo sus enseñanzas, por cuyo motivo tiene razón este acto que estamos celebrando, testimonio público de unidad y fe y de popular y unánime deseo de que los XVII Juegos Olímpicos obtengan el más grande éxito.” (El Mundo Deportivo, pàg. 6, de l’11 d’octubre de 1964). Coincidint amb l’organització d’aquest esdeveniment es va instal·lar un peveter a la plaça Catalunya i es van hissar les banderes del Japó, d’Espanya i de l’Ajuntament de Barcelona. A l’acte assistiren els representants de les institucions, federacions catalanes i el cònsol del Japó. També va servir per homenatjar a Joaquim Blume ja que la seva filla, Maria José, li va correspondre l’honor d’encendre la simbòlica flama, mentre sonava l’himne olímpic, que va romandre encesa dia i nit.
A la plaça Catalunya també es va instal·lar un espai audiovisual, estil japonès, amb una dotzena de televisors i altaveus per tal que els vianants poguessin seguir les connexions que feia Radio Nacional de España i Televisión Española dels Jocs Olímpics de Tòquio.
El nostre homenatge als III Jocs Esportius que es van organitzar a la nostra ciutat, Barcelona, i que van coincidir amb un any olímpic.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada