Els II Jocs Esportius de Barcelona (1963)

Al llarg de tota la seva història esportiva, Barcelona ha estat pionera i motor d'innombrables esdeveniments esportius de rellevància, alguns d'ells molt singulars. En el següent escrit ens centrarem en els II Jocs Esportius de Barcelona. 

La II edició dels Jocs Esportius de Barcelona es va organitzar durant el mes de setembre de 1963. L'esdeveniment esportiu va quedar emmarcat dins de les celebracions de les Festes de la Mercè[1]. Sens dubte, encara estava molt viu el trist record de l'organització de la I edició dels Jocs Esportius de Barcelona (1962), els quals van haver de ser suspesos a conseqüència dels tràgics successos meteorològics que van tenir lloc a la província de Barcelona[2].

A la II edició dels Jocs Esportius de Barcelona es van organitzar diferents relleus de les torxes, les quals van romandre enceses durant tot l'esdeveniment esportiu. “La carrera de las antorchas fue el punto culminante luminoso de estos Juegos de Barcelona (…) presenciada por miles de barceloneses congregados en las arterias de la ciudad.” (El Mundo Deportivo, portada, del 22 de setembre de 1963). Els recorreguts de les torxes es van iniciar des de diferents punts de Catalunya (Empúries, Tarragona o Montserrat) i es van reunir a la Basílica de la Mare de Déu de la Mercè de Barcelona. 

El regidor d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona, ​​Alberto Assalit, en representació de l'alcalde José María de Porcioles, va dedicar unes paraules destinades a difondre la importància que per a la ciutat va tenir l'organització dels II Jocs Esportius. La premsa va reflectir aquesta cerimònia en la seva publicació: “Con espectacular ceremonia, tuvo efecto en la Plaza de San Jaime el acto de ser leída en público la apertura de las Fiestas de la Merced (…) Momentos después, en el histórico Salón de Ciento, don Claudio Colomer Marqués, actualmente gobernador civil de Toledo, pronunció el pregón de dichas fiestas.” (El Mundo Deportivo, pàg. 6, del 25 de setembre de 1963).

                                El Mundo Deportivo, pàg. 6, del 25 de setembre de 1963

Les principals novetats de l'esdeveniment van arribar mitjançant un pregó inaugural del periodista Román Escohotado[3] “Como español doy las gracias, y vosotros los barceloneses debéis ser los primeros, a vuestro Ayuntamiento, que al resucitar estos hermosos Juegos pone nombre, censa, protege y ampara la limpia afición de Barcelona hacia el deporte…” (El Mundo Deportivo, pàg. 3, del 6 de setembre de 1963) i una conferència titulada " Evocación, presencia y afán de deporte barcelonés ", pronunciada pel director del Mundo Deportivo, Josep Lluis Lasplazas, al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona que va servir per clausurar els II Jocs Esportius."

Van formar part de el programa esportiu: atletisme, bàsquet, boxa, ciclisme, judo, lluita, natació i rem. La gimnàstica va quedar fora del programa competitiu per decisió de la Federació Catalana de Gimnàstica.

A nivell esportiu, podem destacar que es va organitzar el Critèrium Internacional de la Mercè a l'Estadi de Montjuïc. Es van intercalar proves ciclistes amb les acrobàcies de motociclisme i proves hípiques. Es van organitzar proves de persecució per equips, proves d'eliminació i una competició, anomenada Petita Volta a França, que consistia a donar 30 voltes i disputant cada 5 voltes un esprint. El gran triomfador de la prova va ser el ciclista francès Jacques Anquetil, guanyador de cinc Tours de França. “En la grandiosa clausura de los II Juegos Deportivos de Barcelona, celebrada en la matinal de ayer en el Estadio de Montjuich, con indescriptible éxito, se produjeron hechos sumamente espectaculares (…) magnífica exhibición de los motoristas del Club Vespa <<Diablos Rojos>>; la llegada de Anquetil en helicóptero (…) la prueba de habilidad de camareros y, finalmente, una fase de formidable demostración hípica de la Guardia Municipal Montada.” (El Mundo Deportivo, pàg. 2, del 30 de setembre de 1963).

                                        El Mundo Deportivo, pàg. 2, del 30 de setembre de 1963

En els II Jocs Esportius de Barcelona també es va organitzar el Trofeu Joan Camps de rem en categoria outrigger a quatre. “El equipo de Gante, campeón de Bélgica, fue el magnífico vencedor de la regata de <<outrigger>> a cuatro remeros, <<Trofeo Juan Camps>>. “(El Mundo Deportivo, portada, del 23 de setembre de 1963).

La II edició dels Jocs Esportius de Barcelona també va patir els fenòmens meteorològics. L'Ajuntament veient aquestes problemàtiques, externes a l'organització, va decidir canviar de dates l'organització de la III edició dels Jocs Esportius de Barcelona.

Cal recordar que la celebració d'aquest esdeveniment esportiu va coincidir amb l'organització dels IV Jocs Mediterranis a Nàpols[4] i va significar que no assistissin figures de primer nivell a Barcelona. “Ochenta mil personas presenciaron en el Estadio San Paolo la brillante apertura de los IV Juegos Mediterráneos.” (El Mundo Deportivo, pàg.8, del 22 de setembre de 1963).

Per finalitzar, un dels principals fets d'aquest any va ser la concessió de la medalla d'or al Mèrit Esportiu de Barcelona a Epifani de Fortuny, baró d’Esponellà. Aquesta cerimònia es va incloure en els actes del programa dels II Jocs Esportius de Barcelona.

El nostre homenatge als II Jocs Esportius que es van organitzar a la nostra ciutat, Barcelona.

Raül Vázquez

---

[1] Les Festes de la Mercè són una celebració tradicional i popular de la ciutat de Barcelona que es festegen a finals del mes de setembre. Concretament, el 24 de setembre és el dia de la Mare de Déu de la Mercè.

[2] El 25 de setembre de 1962, una tromba d'aigua va provocar el desbordament dels rius Besòs i Llobregat. Els seus afluents van devastar la comarca del Vallès i van deixar prop de mil víctimes mortals. L'Ajuntament de Barcelona va decidir suspendre totes les activitats amb motiu de dol per la tragèdia.

[3] Román Escohotado Jiménez (1908-1970), escriptor i periodista franquista que va col·laborar amb molts diaris i revistes vinculats al Movimiento, especialment en el diari Arriba. També va col·laborar en el diari Marca, on va emprar el pseudònim "Ariel", i en Ràdio Nacional d'Espanya i Televisió Espanyola.

[4] Els IV Jocs Mediterranis es van organitzar a Nàpols del 21 al 29 de setembre de 1963.