Fa uns dies vaig tenir l’oportunitat de visitar la vella piscina del Club Natació Barcelona, l’entitat degana de la natació espanyola fundada el 1907 al Gimnàs Solé, acompanyat del director general del club, Pere Carbó. Veure per primera vegada la primera piscina coberta que es va construir el 1924, i saber que aquella joia arquitectònica, castigada pel temps, s’enderrocaria, em va impressionar. Malgrat que ja vaig escriure un article, “Les primeres piscines a Barcelona” (Barcelonasportiva, 20 de maig de 2015), he volgut escriure de nou sobre aquesta piscina. A finals dels anys 20 es va prendre la decisió. La ciutat necessitava un equipament d’aquestes característiques. En aquells temps si volies homologar un rècord t’havies de desplaçar a Sabadell, on el 23 de juny de 1918 es va inaugurar la piscina descoberta de l’Estat. L’1 de desembre de 1920, en els locals del Centre Autonomista de dependents del Comerç i l’Industrial de la rambla de Santa Mònica 25, els socis del club es reuni...

Narcís Masferrer (1867-1941) © PERIODISME AMB EMPREMTA OLÍMPICA El 7 de maig de 2013 ja li vaig dedicar un article a Narcís Masferrer i Sala on recollia la trajectòria d’aquest personatge fonamental de la nostra història esportiva. Aquest any celebrem el 150 aniversari del seu naixement, però com aquesta efemèride coincideix amb el 25è aniversari de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona, he seleccionat alguns paràgrafs en els quals parla de Barcelona i l’Olimpisme i quan Barcelona va presentar per primera vegada la seva candidatura olímpica.  El 31 de juliol de 1920, la revista Stadium publicava un article amb el títol “La VIII Olimpiada en Barcelona”, en què Masferrer informava de la presència de dirigents catalans i col·legues als Jocs Olímpics d’Anvers (Garcia Alsina, Elias i Juncosa, Gamper i Co de Triola), i es preguntava ¿Per què no?: “Barcelona, la Ciudad cosmopolita a la que no arredró jamás arremeter con cualquier empresa, por colosal que fuera —ayer,...

El tret de sortida per començar a treballar amb l’objectiu d’assolir els Jocs Olímpics de 1924 es va donar en el decurs de la reunió que celebrà el Sindicat de Periodistes Esportius al local social de la premsa del carrer Canuda 13, segon pis. Aquell dia s’aprovà dur a terme una Olimpíada Catalana en 1922, amb l’Estadi ja construït, i que servís com a preparació pels Jocs Olímpics de 1924. “A tal efecto se acordó además: Nombrar una Comisión, integrada por los señores Co i de Triola, Elías y Juncosa y Mestres, para que estudie una candidatura para el Consejo de la Olimpiada Catalana”, i que alhora cerqués la complicitat de totes les institucions catalanes ( El Mundo Deportivo 25 de novembre de 1920) . La constitució del Consell de les Olimpíades es celebrà el 20 de gener de 1921 en el mateix local, i hi participaren 35 delegats de les entitats esportives més importants de Catalunya. A l’acte s’aprovà la creació del Consell Rector i del Comitè Executiu , ambdós presidits per l’exminist...

Cerimònia d'Inauguració a l'Estadi d'Estocolm 1912 Font imatge via Wikimedia Commons Des dels Jocs Olímpics de Londres (1908), i fins els Jocs Olímpics d’Estocolm (1912), la premsa barcelonina no es va fer ressò del moviment olímpic. Malgrat que oficialment els Jocs Olímpics d’Estocolm van començar el 5 de maig (tennis en pista coberta), no va ser fins a finals de juny i juliol que es van desenvolupar la majoria de les competicions esportives. La Vanguardia li dedicà breus noticies durant el mes de juliol. L’edició del 18 de juliol de 1912, El Mundo Deportivo ,  informava dels resultats d’atletisme i d’altres esports, però no ocultava la seva decepció per la manca de representació del país: “pasando nosotros por la vergüenza de no ver figurar a ningún español en esa grandiosa manifestación deportiva mundial, en la cual tenemos la convicción que, en algunas pruebas, hubiéramos podido representar un papel cuando menos airoso”. Cal recordar, que en aquests Jocs Olí...

En 1902 Gonzalo de Figueroa y Torres, comte de Mejorada del Campo y marqués de Villamejor, entrà a formar part del Comitè Internacional Olímpic, on formaria part fins l’any 1921. Però, el moviment olímpic continuà sense desenvolupar-se al nostre país. La següent edició dels Jocs Olímpics es van concedir a Saint Louis (1904). També aquests jocs, com els de París, van estar emmarcats dins d’una Exposició Universal, i tampoc van tenir repercussió mediàtica a la premsa barcelonina. Malgrat aquesta circumstància va aparèixer per primera vegada uns Jocs Olímpics a la portada d’una revista (Los Deportes 19 i 26 novembre de 1904). Trofeu d'atletisme Jocs Olímpics de Saint Louis Font Imatge © Biblioteca de L´Esport de la Generalitat de Catalunya vía ARCA La següent edició (1908) estava prevista fer-se a Roma, però l’erupció del volcà Vesuvi va provocar la renuncia dels organitzadors i la ciutat de Londres va recollir el relleu. Abans s’havien d’organitzar uns Jocs Olímpics, anome...