El Criterium Internacional d’Atletisme de 1965

Programa oficial
© Arxiu Fundació Barcelona Olímpica

Al llarg de tota la seva història esportiva, Barcelona ha estat pionera i motor d'innombrables esdeveniments esportius de rellevància, alguns d'ells molt singulars. En el següent escrit ens centrarem en el Criterium Internacional d’atletisme de 1965, una competició que es va celebrar en el marc dels IV Jocs Esportius de Barcelona.

 

El Criterium Internacional d’atletisme de 1965 va ser una competició organitzada pel Sindicat d’Estudiants Universitaris (S.E.U.) i la Federació Espanyola d’Atletisme. Aquesta competició va ser celebrada a les històriques instal·lacions de l’Estadi de Montjuïc. Cal recordar que, uns dies abans, s’havia organitzat aquesta mateixa competició atlètica a Madrid, concretament a l’Estadi de Vallehermoso, al districte de Chamberí, però aquest fet no va fer disminuir l'interès en l’organització de l’esdeveniment a la ciutat comtal, on van participar atletes de fins a 10 països diferents. “(...) promete ser uno de los grandes acontecimientos deportivos del año, ya que el gran número de campeones olímpicos, de Europa, y recordmans del mundo justifican este calificativo de la más sensacional reunión atlética que jamás se habrá visto en España. (El Mundo Deportivo, pàg. 9, del 5 de maig de 1965).


Programa oficial dels IV Jocs Esportius
© Arxiu Fundació Barcelona Olímpica


A nivell organitzatiu, uns dies abans de la cerimònia d’obertura, la premsa va fer ressò de l’estat de les obres de renovació de l’Estadi de Montjuïc. “Y, ante la inminencia de esta gran reunión, comenzaron a circular toda especie de cábalas, sobre si estarían o no terminadas las obras que se han emprendido para la construcción de esta nueva pista de 400 metros, que es la medida reglamentaria que fija la I.A.A.F, para la homologación de las marcas. (…) de no estar terminadas estas pistas, el festival debería ser trasladado a las únicas pistas de que dispone Barcelona, con estas medidas, que son las de los terrenos universitarios (…). (El Mundo Deportivo, pàg. 11, del 7 de maig de 1965). A més de les reformes de les pistes d’atletisme, també es van realitzar treballs de millores en els vestuaris i a l’interior de l’Estadi de Montjuïc.

 

Finalment, el 16 de maig de 1965 es va celebrar la cerimònia d’obertura del Criterium Internacional d’atletisme. Aquest esdeveniment va reunir a 12.000 persones a les graderies de l’Estadi de Montjuïc. “El festival fue presenciado por el Ponente Municipal de Deportes de nuestro Excmo. Ayuntamiento, doctor Assalit, y el representante en Cataluña de la D.N.D., don Juan A. Samaranch, acompañado de los directivos de la Federación Barcelonesa y presidentes de otras federaciones. (El Mundo Deportivo, pàg. 9, del 17 de maig de 1965). Posteriorment a la cerimònia es va començar a realitzar les diferents proves de la competició.

 

Al Criterium Internacional d’atletisme van participar atletes olímpics de primer nivell. Un bon exemple el podem trobar en els noms dels atletes que van guanyar algunes de les proves de la competició:  

 

·         El txec Josef Trousil va ser el guanyador de les proves de 400 i 200 metres. Josef Trousil va participar als Jocs Olímpics de Melbourne, Tòquio i Mèxic.

 

·         El nord-americà Ralph Boston va ser el guanyador de la prova de salt de longitud. “(…) el americano Boston, estuvo en un tris, de ofrecer al público barcelonés un record del mundo. En uno de sus saltos nulos -hizo tres- Boston mordiendo escasamente fuera de la tabla de impulsión, consiguió unos 8,53 metros, que hubieran significado un nuevo record mundial. (El Mundo Deportivo, pàg. 9, del 17 de maig de 1965). Ralph Boston va participar als Jocs Olímpics de Roma (medalla d’or), Tòquio (medalla de plata) i Mèxic (medalla de bronze).

 

·         El nord-americà John Thomas va ser el guanyador de la prova de salt d’alçada. John Thomas va participar als Jocs Olímpics de Tòquio (medalla de bronze) i Mèxic (medalla de plata).

 

·         El txec Ludvík Daněk va ser el guanyador de la prova de llançament de disc. (...) ofreció una brillante exhibición, ya que sin contrincantes aparentes (...) Danek puso de manifiesto sus grandes condiciones, que, ayudado por su envergadura y potencia de brazo, le llevan a la consecución de estas grandes marcas. (El Mundo Deportivo, pàg. 9, del 17 de maig de 1965). Ludvík Daněk va participar als Jocs Olímpics de Tòquio (medalla de plata), Mèxic (medalla de bronze), Munic (medalla d’or) i Mont-real.

 

·         El britànic Peter Warden va ser el guanyador de la prova de 400 metres tanques. Peter Warden va participar als Jocs Olímpics de Tòquio.

 

·         El polonès Janusz Sidło va ser el guanyador de la prova de llançament de javelina. “(…) fue el mejor de todos, alcanzó los 82,40 metros, y ya desde el primer tiro se situaría en primer lugar.El Mundo Deportivo, pàg. 9, del 17 de maig de 1965). Janusz Sidło va participar als Jocs Olímpics d’Hèlsinki, Melbourne (medalla de plata), Tòquio, Mèxic i Munic.

 

·         El nord-americà Bob Schul va ser el guanyador de la prova de 5.000 metres. Bob Schul va participar als Jocs Olímpics de Tòquio (medalla d’or).

 

Com va redactar el periodista Vicente Esquiroz Lo realmente importante es que Barcelona sigue en pie en el orden deportivo y que se construyen instalaciones para nuestra juventud con una proyección nacional evidente.(El Mundo Deportivo, pàg. 8, del 17 de maig de 1965). Sens dubte, l’organització d’aquests esdeveniments esportius mostrava que Barcelona seguia promovent l’esport i el seu interès per convertir-se en el que avui dia és: “Una Capital de l’Esport”.

 

El nostre homenatge al Criterium Internacional d’atletisme de 1965 que es va organitzar a la nostra ciutat, Barcelona.

 

Raül Vázquez Coma

Per a més informació, contacti’ns a: ceosamaranch@fbolimpica.es

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L’Olimpisme a Barcelona i Catalunya 1929-1930

Instalaciones Desaparecidas:

VII Campeonato del Mundo de Hockey sobre patines (1951)

Dels voltants del Turó, la Plaça Francesc Macià, i fins a Pau Claris: Diagonal III

Hace 70 años... I Gran Premio de España de Automovilismo, prueba puntuable para el Campeonato del Mundo de Fórmula 1 (1951)