Sèrie: Passatges esportius de la postguerra (1939-1945) VIII

El batallador Luis Romero

Un dels esports que van despertar les passions de la societat després de la Guerra Civil Espanyola va ser la boxa. Al maig de 1939, el Consejo Nacional del Deporte - Comité Olímpico Español nomenava al doctor barceloní Enrique Fernández Repeto, delegat provisional a Catalunya de la Federació Espanyola de Boxa, la missió inicial era depurar aquelles persones afectes a l'antic règim. “Una vez más ha presidido el acierto en las designaciones que viene haciendo el C.O.E., recayendo también en esta ocasión el nombramiento en persona que une a su acendrado españolismo una inmejorable actuación deportiva, con larga experiencia del <<ring>> y de sus secretos…” (La Vanguardia, pàg. 9, del 18 de maig de 1939). El 27 de juliol de 1939, es va celebrar la primera vetllada a l'Olympia. Al setembre, el mateix organisme va fer oficial el nomenament d'Antonio Portago, marquès de Portago, com a president de la Federació Espanyola de Boxa, i a la Federació Catalana de Boxa, Fernández Repeto, li passava el relleu a Josep Clols, que havia estat president d'aquesta entitat des de la seva fundació el 1925. (La Vanguardia, pàg. 6, del 15 de setembre de 1939). Poc després, el 18 d'octubre de 1939, s'organitzaven les primeres competicions oficials al Gran Price, amb els combats eliminatoris del pes gall a Catalunya. “Barcelona volverá a tener sus clásicas reuniones semanales de boxeo, la primera de las cuales será la de esta noche, preludio del vasto programa que proyecta desarrollar la Federación Catalana que, dotada del mayor entusiasmo para actuar dentro de las nuevas normas de nuestro deporte, está resuelto a elevar el boxeo a la altura que entre nosotros puede volver a adquirir tanto como deporte uro como por espectáculo viril.” (La Vanguardia, pàg. 6, del 20 d'octubre de 1939). Al desembre de 1939, Antonio Portago deixava la Federació Espanyola de Boxa i era substituït per Fernández Repeto (La Vanguardia, pàg. 4, del 13 de desembre de 1939). Tres anys després, apareixerà sobre el ring un boxejador que enlluernarà als espectadors espanyols durant la postguerra: Luis Romero.

La Vanguardia, pàg. 6, del 15 de setembre de 1939

Luis Romero va néixer l'any 1921 a Asilah, una ciutat situada a la costa atlàntica del Marroc que es trobava sota el protectorat espanyol en aquests anys. Amb quatre anys, es va traslladar a Barcelona. Al blog Boxeo Veleño s'explica que “…debido a un altercado en un baile, “La Juventud de Sans” barcelonés, replica a un airado provocador que quiere arrebatarle a su pareja, y le deja sentado en el suelo…Comienza a frecuentar un gimnasio barcelonés, aunque más tarde, y viendo mejores posibilidades en la vecina de Tarrasa, se apunta en el gimnasio de Juan Trench, que le alecciona y prepara para dar el salto al campo profesional. Durante sus primeros tiempos alterna el cuadrilátero con el trabajo en las zanjas”. (José Manuel, 2008).

 

Luis Romero va debutar com a professional, en la categoria del pes gall, l'11 de febrer de 1942 al Gran Price amb un triomf per KO tècnic sobre Nuñez. En 1942, disputaria un total de 10 combats amb uns resultats de 7 victòries, 2 derrotes i un nul. D'aquests combats, 6 d'ells es van celebrar al Gran Price i la resta van tenir com a escenari els teatres Alegría i Recreo de Terrassa, localitat on es va establir i va treballar com a mecànic en un taller. En tota la seva carrera professional va disputar 181 combats i va guanyar 156 destacant que, d'aquestes victòries, 78 van ser abans de el límit.

 

En 1943, va disputar 14 combats i va guanyar 12 abans del límit, els dos restants els va guanyar als punts. Aquest petit boxejador, amb una alçada de 1,52 metres, tenia una esquerra prodigiosa que portava cloroform.

 

En 1944, Luis Romero va disputar 11 combats que es van saldar amb altres tants triomfs, entre ells es va proclamar campió de Catalunya al derrotar a Soria, als punts, el 26 d'abril de 1944 al Gran Price. Aquesta victòria li va permetre lluitar pel títol nacional de boxa. El 14 de febrer de 1945, el vigent campió, Eusebio Librero, també conegut com “El Emperador de Vallecas”, li va donar l'oportunitat de lluitar pel títol d'Espanya al Gran Price. Luis Romero va destronar a Eusebio Librero, als punts, i amb només 23 anys es va proclamar campió d'Espanya.

 

En 1946, ja en la categoria dels pesos ploma, Luis Romero es va cenyir el cinturó de campió nacional al derrotar, als punts, a Luis de Santiago en una Plaça de Toros de la Monumental de Barcelona abarrotada. No obstant això, aquest dia les estrelles del ring van ser Marcel Cerdan i Josep Ferrer. Tots dos combats es van programar a benefici dels hospitals de Barcelona (El Mundo Deportivo, pàg. 2, del 24 de febrer de 1946). El palmarès del francès Marcel Cerdan era extraordinari: campió d'Europa del pes wèlter entre 1939 i 1942, i uns anys després, en el trienni comprès entre 1947 i 1949, va ser campió d'Europa i del Món del pes mitjà. Josep Ferrer, que ja havia perdut amb el francès el 1942 per KO amb el títol europeu en joc, va tornar a sucumbir per KO en el quart assalt.

 

El 10 d'agost de 1949, Luis Romero es va proclamar campió d'Europa a la Plaça de Toros Monumental de Barcelona, al derrotar l'italià Guido Ferracin per KO en el setè assalt. El Mundo Deportivo no escatimava elogis: “Romero, al que nuestro público ha mimado tanto, el hombre que ha sido, y de hoy en adelante seguirá siendo con mayor razón el ídolo de nuestras multitudes deportistas … Miles de pañuelos flamearon alegremente y la vuelta a los vestuarios del nuevo campeón fue digna de las más bellas estrofas de una marcha triunfal.” (El Mundo Deportivo, portada, de l'11 d'agost de 1949). Aquest any va ser reconegut com a esportista espanyol de l'any, quan aquest premi estava organitzat per Vida Esportiva. Va defensar el seu títol de campió europeu amb èxit en tres ocasions, fins que el va perdre en setembre de 1951 a Glasgow i en una decisió discutida als punts amb Peter Keenan.

El Mundo Deportivo, portada, del 10 d'agost de 1949

El Mundo Deportivo, portada, de l'11 d'agost de 1949

 La disputa del títol mundial li va arribar una mica tard en la seva carrera. El combat es va celebrar a Johannesburg (Sud-àfrica) el 17 de novembre de 1951. Vic Towel va derrotar a Luis Romero, als punts, després de quinze disputats assalts. Luis Romero es retiraria definitivament el 1958. El dia de la seva retirada el Gran Price es va abarrotar per acomiadar al seu ídol. Aquella nit va perdre als punts amb Bonilla però es va emportar l'afecte del públic.

 

Uns anys després va tenir de nou el seu moment de glòria apareixent a la pel·lícula Young Sánchez, estrenada el 1964 i dirigida per Mario Camus. Luis Romero donava vida a un entrenador que preparava al seu pupil, paper que li va ser assignat a Julián Mateos.

 

El nostre humil homenatge.

Juli Pernas

Fonts:

José Manuel (2008). “Fallece Luis Romero, el gran ídolo de la postguerra española”. Boxeo Veleño, 5 de maig. https://boxeoveleno.blogspot.com/search?q=Luis+Romero.[12 de maig de 2020].