Sèrie: Passatges esportius de la postguerra (1939-1945) VII

Els Escacs mouen peces

Com altres esports, els escacs va quedar malmès amb la Guerra Civil Espanyola, però un cop finalitzada va començar a recuperar-se de manera gradual, però amb fermesa. Fent una mica d'història, cal dir, que la Federació Catalana d'Escacs s'havia fundat el 2 d'agost de 1925 i el seu primer president va ser el doctor Esteve Puig Puig. Fins al final de la Guerra Civil Espanyola van ser dotze els presidents de la Federació Catalana d'Escacs. Només les Federacions Catalanes d'Atletisme i Futbol la van superar en nombre de presidents, però aquestes entitats havien estat fundades abans que la Federació Catalana d'Escacs, concretament la Federació Catalana de Futbol en 1900 i la Federació Catalana d'Atletisme en 1915.

 

L'activitat escaquista es va reiniciar poc després que les tropes "nacionals" entressin a Barcelona. La primera entitat a obrir les seves portes després de la Guerra Civil Espanyola va ser el club degà, Club Escacs Barcelona, fundat el 1921. Poc després, a La Vanguardia, del 24 de març de 1939, informava als seus lectors de la represa de la secció de escacs “Con una emoción indescriptible, este cronista de Ajedrez, reanuda hoy su acostumbrada colaboración de los viernes en LA VANGUARDIA ESPAÑOLA, interrumpida durante más de treinta meses.” (La Vanguardia, pàg. 7, del 24 de març de 1939). Aquesta secció estava a càrrec del doctor Rei Ardid, un aragonès que es va proclamar per primera vegada campió d'Espanya en 1930 i va retenir el títol durant tretze anys. En qualsevol cas, la secció d'escacs del diari no va tenir continuïtat.

La Vanguardia, pàg. 7, del 24 de març de 1939

Des del punt de vista institucional, la mesura més rellevant va arribar a l'octubre de 1939, quan el Consejo Nacional de Deportes – Comité Olímpico Español, va donar coneixement d'una ordre d'obligat compliment, emanada pel Ministerio de Gobernación, on es donava compte que tota activitat esportiva necessitava l'aval d’un delegat regional del Consejo Nacional de Deportes – Comité Olímpico Español: “En relación con la disposición dictada por el Excmo. Sr ministro de la Gobernación sobre el funcionamiento de las Sociedades Deportivas y organización de actos deportivos de toda clase, el Comité Olímpico Español – Consejo Nacional de Deportes nos ruega hagamos pública relación de las Delegaciones regionales correspondientes a Catalunya para que todas las Sociedades, Empresas y particulares relacionados con el Deporte estén debidamente orientados sobre la Delegación que puede avalar su funcionamiento estatutario y garantizar la adecuada organización de las pruebas o actos deportivos que pretendan llevar a cabo, a los efectos de la necesaria autorización gubernativa.” (La Vanguardia, pàg. 7, del 17 d'octubre de 1939). Es produïa el nomenament de Carles Peig Fabregat com a delegat regional d'escacs a Catalunya. A partir d'aquest moment, l'activitat escaquista es va incrementar i es va celebrar una conferència a l'Ateneu Barcelonès, "Combinacions en els Escacs", impartida pel campió de Catalunya, Rafael Llorens; i més tard, una exposició de llibres d'escacs, organitzada per la Diputació de Barcelona, a la Biblioteca Central “Habiendo despertado extraordinario interés la Exposición bibliográfica de ajedrez instalada en la Biblioteca Central, a petición del público ha sido ampliado el periodo  en que había de permanecer abierta hasta el sábado día 13 …” (La Vanguardia, pàg. 4, del 5 d'abril de 1940). Aquesta exposició es va poder realitzar gràcies a la donació efectuada per Mercedes Borrell, vídua de Josep Paluzie i Lucena, jugador, problemista i autor de “Manual de ajedrez para uso de los principiantes”, publicació que va ser un gran èxit en els països de parla hispana. “La Biblioteca Central de la Diputación se ha visto favorecida con un importante donativo de libros de ajedrez, efectuando por doña Mercedes Borrell, viuda de Paluzie, y sus hijos don Antonio, don Jesús y doña Mercedes Paluzie Borrell. Este donativo consta de 436 obras de ajedrez, escritas en muy diferentes épocas e idiomas, las cuales constituyen la biblioteca especializada de don José Paluzie y Lucena.” (La Vanguardia, pàg. 4, del 9 de març de 1940).

 

Si bé, el Club Escacs Barcelona ja havia iniciat la seva activitat amb l'organització de campionats socials, la resta d'entitats no ho faria fins a març de 1940, coincidint amb el retorn de la secció d'Escacs en les pàgines de El Mundo Deportivo. Aquesta secció va debutar informant de la tornada del "esport intel·lectual" i apareixia els dimecres, divendres i diumenges. En la mateixa notícia informava del nomenament del murcià, establert a Huelva, Manuel Fernández Balbuena com a president de la Federació Espanyola d'Escacs, el càrrec que ocupava des de 1935; i la confirmació en el càrrec de Carles Peig al capdavant de la Federació Catalana d'Escacs. A la junta directiva, acompanyaven a Carles Peig, Francesc Armengol, vicepresident; Agustí Montserrat, secretari; Romà Llorenç Mach, vicesecretari; i Ramon Martí Aparici, tresorer. També s'informava dels clubs que funcionaven amb una comissió gestora. En el cas de Barcelona eren el Club Escacs Barcelona, presidit per Josep O. Humet; el Club Gracienc d'Escacs, presidit per Luís Munné; la Unión Ajedrecista de Gracia, presidit per Joan Piqué; la secció d'escacs de l'Ateneu de Sant Gervasi, presidit per Lluís de Val Lucía; i el Club Escacs del Gran Cafè Espanyol, presidit per Josep Vicente Tarifa. (El Mundo Deportivo, pàg. 3, del 8 de març de 1940). Dies després, s'afegien a la llista de Barcelona els clubs: Club Escacs Palma, Escacs Comtal Club, Joventut d’Escacs de Sant Andreu, la Cooperativa de Teixidors a mà i la secció d'Escacs de l'Ateneu Colón. (El Mundo Deportivo, pàg. 3, del 20 de març de 1940), i la secció de la Unió Atlètica Graciense. (El Mundo Deportivo, pàg. 3, del 3 d'abril de 1940). El 29 de març de 1940, la Societat Espanyola de Problemistas d'Escacs, amb seu al Passatge Mulet, núm. 20, de Barcelona, va reprendre la seva col·laboració amb El Mundo Deportivo, va ser interrompuda per la Guerra Civil Espanyola, i va publicar el seu primer problema. La solució es va presentar dues setmanes més tard. (El Mundo Deportivo, pàg. 3, del 12 abril de 1940).

El Mundo Deportivo, pàg. 3, del 12 abril de 1940

En el passat, com en l'actualitat, són molts els aficionats als escacs que segueixen setmanalment aquest tipus de problemes. La Societat Espanyola de Problemistas d'Escacs va ser fundada el 1935 per Antonio F. Arguelles i encara avui dia segueix estant operativa. A aquests problemes s'hi van afegir l'anàlisi de partides amb la signatura de persones de reconegut prestigi, com fou el cas de l'holandès Max Euwe, campió del món entre 1935 i 1937. La relació entre El Mundo Deportivo i la Federació Catalana d'Escacs era molt estreta , fins al punt que en la redacció del diari es van organitzar des d'una Festa dels Escacs, amb la participació de Manuel de Agustí en la modalitat d'escacs a la cega, disciplina que es juga sense mirar el tauler i utilitzant una anotació algebraica, fins a una assemblea de la Federació Catalana d'Escacs.

 

*Per a més informació dels inicis dels escacs a Barcelona i Catalunya recomanem consultar l'interessant article Gestación y Desarrollo de la Federación Catalana de Ajedrez de Ricardo Guinart, i publicat al Butlletí de la Federació Catalana d'Escacs al desembre de 1975.

Juli Pernas

Fonts:

 

Guinart, Ricardo (1975). “Gestación y Desarrollo de la Federación Catalana de Ajedrez”. Boletín Federación Catalana de Ajedrez, n. 47 (desembre), pàg. 2-5. http://www.historiadelajedrezespanol.es/revistas/FCE/Boletin_FCA_1975-12_N_47.pdf [Consulta: 4 de maig de 2020].