Sèrie: Passatges esportius de la postguerra (1939-1945) V

Una instal·lació desconeguda: els camps d'entrenament del FC Barcelona a Gràcia

El FC Barcelona de la postguerra va patir, com a cap altre club de la ciutat, l'arribada del règim feixista. Finalitzada la Guerra Civil Espanyola es van dur a terme diverses actuacions per part de les noves autoritats. D'una banda, la depuració de directius, empleats i socis, i el canvi de nom i escut de l’entitat. De Futbol Club va passar a ser Club de Futbol; i de les quatre barres vermelles de la senyera de l'escut, es van passar a ser dues barres vermelles. D'altra banda, el club havia de fer front a la temporada amb jugadors inhabilitats per haver-se quedat a Mèxic o França durant la Guerra Civil Espanyola. I el seu estadi de Les Corts, precisava ser purificat de maçons, catalanistes, rojos i protestants. La reobertura de l'estadi de les Corts es va realitzar el 29 de juny de 1939 amb un festival patriòtic-esportiu, en el qual van onejar a les grades banderes del Moviment, i es van escoltar les arengues patriòtiques del general Álvarez Arenas, el missatge final en el seu discurs fou: “Ahora en pie y brazo en alto, respondan conmigo, ¡Socios del Fútbol Club Barcelona, Caídos por Dios y por España! ¡Presentes! ¡Viva España!, ¡Viva Franco! y ¡¡Arriba España!!” (La Vanguardia, pàg. 5, del 30 de juny de 1939).

La Vanguardia, pàg. 5, del 30 de juny de 1939

Fou en aquest marc històric i social que, el 1941, el FC Barcelona va comprar uns terrenys a Gràcia per condicionar camps d'entrenaments per a les seves seccions, i instal·lacions per als seus socis. En l'edició de El Mundo Deportivo, del 18 de setembre de 1941, apareixia un croquis de les instal·lacions on s'especificava que, a més dels camps d'entrenament, hauria pistes de tennis, un frontó i una piscina “El Club de Fútbol Barcelona, atento a las necesidades cada día crecientes de una sociedad que ha vuelto al auge y esplendor de sus días mejores no ha desatendido, ni mucho menos, esta necesidad y así vemos como anuncia para el próximo domingo la apertura de sus terrenos de enteramiento situados en Gracia y en los que tendrán cabida las varias secciones del club…” (El Mundo Deportivo, portada, del 18 de setembre de 1941).

El Mundo Deportivo, portada, del 18 de setembre de 1941

 

Abans d'aquestes instal·lacions, el club havia disposat d'uns terrenys a Sol de Baix (1926-1932), que anys després es convertirien en el Canòdrom Park. D’Allà, el club va passar a “… unos campos en la Avenida del Generalísimo casi a la vista del Palacio Real de Pedralbes” (El Mundo Deportivo, portada, del 21 de setembre de 1941). De l'existència d'aquesta última instal·lació dóna compte una notícia de La Vanguardia, del 22 de setembre de 1934 “La nueva directiva del Barcelona ha decidido quedarse con el terreno destinado a campo de entrenamiento, situado en la Diagonal, habiendo ayer mañana visitado dicho terreno los directivos señores Bó y Nonell y el entrenador Platko. El nuevo campo de entrenamiento estará en condiciones de ser utilizado la próxima semana, y en él se efectuarán todos los entrenamientos de los jugadores del Barcelona” (La Vanguardia, pàg. 10, del 22 de setembre de 1934). En aquesta instal·lació, la secció de rugbi va disputar els seus partits fins ben començada la Guerra Civil Espanyola.

El Mundo Deportivo, portada, del 21 de setembre de 1941

 

Els terrenys adquirits a Gràcia pertanyien al modest Club Deportivo Ampurdanés, estaven situats al carrer Sardenya, núm. 504 cantonada amb carrer de la Salut; i eren coneguts com el Parque de Deportes Primavera. La instal·lació disposava de “Campos de tenis, terreno de fútbol, campo de baloncesto, pista de hockey … No faltaban nada y todo se adaptaba perfectamente. Con algunas modificaciones que se introduzcan en lo construido y aprovechando el espacio libre por aprovechar, tendrá el Club de Fútbol Barcelona un envidiable parque deportivo digno de su categoría y potencia” (El Mundo Deportivo, portada, del 21 de setembre de 1941). D'aquest aspecte també s'aprofundeix més en el llibre Barça Insòlit, obra de Manel Tomás i Frederic Porta.

 

La inauguració de la instal·lació esportiva també va servir per presentar en societat a la secció femenina de basquetbol de club. La llista de jugadores estava encapçalada per Gasset, Montasell i Garí, procedents de la secció de basquetbol del UD Sans; Consuelo Guerrero, que formava part també de la secció d'hoquei del club; Pepita Boyé del Club de Baloncesto Layetano; Moreno del UD Pueblo Seco, i altres jugadores com Olivar, Pueyo, i les joves de primer any, García, Sofia, Marco, Royo, Núria, Bosch, Riera i Bird.

 

A la jornada inaugural, van intervenir les seccions de futbol, hockey, basquetbol, rugbi, beisbol -ara anomenada secció de pilota base- i tennis. Als partits de basquetbol, en categoria masculina, el CF Barcelona es va imposar al CD Natura (46-26), i en categoria femenina, l'equip blaugrana va debutar amb derrota davant el UD Poble Sec (12-15). En hockey, el Terrassa es va imposar a l’equip barceloní (3-0); en futbol, l'equip d'aficionats del CF Barcelona va empatar amb el Club Deportivo Ampurdanés (1-1); en rugbi, l’equip blaugrana va perdre davant una selecció provincial (5-10); i en beisbol es va dur a terme una exhibició d'aquest esport.

 

De la mateixa manera que és rellevant destacar el naixement de la secció de basquetbol femení, cal puntualitzar que, la secció de beisbol no va néixer, com citen moltes fonts, en 1941, si no en una dècada abans. El Mundo Deportivo, del 15 de juliol de 1931, informava que l'equip de Decoració Tèxtil de beisbol s’incorporava íntegrament a la secció blaugrana “El notable equipo “Decoració Textil”, clasificado tercero (empatado con el Catalonia), lugar del torneo de clasificación de la Lliga Oficial de base-ball y por lo tanto convirtiéndose en club de primera categoría, se ha pasado íntegro al Barcelona F.C.” (El Mundo Deportivo, pàg. 3, del 15 de juliol de 1931), i en l'edició del dia 22 de juliol de 1931 es va informar que el primer partit de la recent estrenada secció del club blaugrana els enfrontaria davant el F.A.E.E.T. “El domingo tuvo efecto en el campo del Sol de Baix un partido de entrenamiento entre la novena del Barcelona y la de la F.A.E.E.T. (Federación de alumnos y ex alumnos de la Escuela del Trabajo).” (El Mundo Deportivo, pàg. 4, del 22 de juliol de 1931).

 

Com s’ha comentat en aquest article, els noms de les entitats esportives foren castellanitzades durant l’època franquista. Per aquest motiu, poden aparèixer nomenclatures esportives diferents a les que tenim actualment.

 

 

Juli Pernas