El Criterium de los Ases va néixer per iniciativa de El Mundo Deportivo –la idea sorgí del periodista Juan Fina–, i el Club Natació Barcelona com un festival benèfic per recaptar fons per als hospitals de Barcelona. L’objectiu de la competició, que se celebrà el 5 d’agost a la piscina de La Escollera, era “poner en lucha  a todos los deportistas “fenómenos” de Barcelona o que se hallan actualmente en Barcelona  (excepto los especializados  en natación) para proclamar cuál de ellos es el más rápido nadador” (El Mundo Deportivo, 30 de juliol de 1933). La distància que havien de nedar els esportistes era de 33 metres. De la primera llista de participants destacaven tres noms, el boxejador cubà de pes ploma Kid Chocolate, que havia estat campió del món i estava de gira, i els tennistes Maier i Saprissa. Enric Maier gaudia de gran reconeixement, ja que l’any anterior s’havia proclamat campió de Wimblendon en dobles mixtos, tot formant parella amb la nord-americana Elisabeth R...

A El gran libro de la Pelota , editat a Madrid el 1976 i del qual són autors Luis Bombin Fernández i Rodolfo Rozas Urrutia, assenyala que segons informació rebuda per T. Caballé i Colls, exsecretari de la Federació Catalana, el primer frontó de pilota que es va construir a Barcelona obrí al públic el 31 de maig de 1888 amb motiu de l’Exposició Universal. Cal dir que mentre consultàvem l’hemeroteca digital de La Vanguardia (26 de novembre de 1887) hem trobat una breu notícia de l’existència d’un frontó anterior, “ayer a las tres de la tarde ocurrió un lamentable siniestro en el frontón ó juego de pelota situado en la calle de santa Madrona”. El sinistre es provocà el fort vent que va fer caure una paret de 20 metres –probablement del frontó – i, com a conseqüència, va morir una persona i en va ferir quatre més. Probablement, la pèrdua d’aquest frontó i la proximitat de l’Exposició Universal van propiciar que se’n construís un de nou i que en el programa oficial de l’Exposició apareg...

Rosa Torras, nascuda a Barcelona, era filla de Cèsar August Torras i Ferrer, autor de les Guies del Pirineu Català, i que fou president de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i del Centre Excursionista de Catalunya en dues ocasions. Tal com assenyala Albert Armengol en un petit article que li dedicà quan va morir, “su padre la educó al margen de la gazmonería impuesta a toda mujer, le autorizó a lucir siempre pantalones, peinarse a lo ‘garçon’ y fumar cigarrillos al extremo de larguísimas boquillas” (La Vanguardia, 27 d’agost de 1986). La Rosa va començar a jugar en el Reial Barcelona Lawn-Tennis Club – més tard Reial Club Tennis Barcelona–, i durant la seva trajectòria esportiva guanyaria nombroses competicions. Del seu palmarès podem destacar: 1917.- Campiona de dobles del Concurso Internacional de Barcelona, amb M. Angelón. 1919.- Campiona del Concurso Internacional del Real CT Turó. 1919.- Campiona de Catalunya. 1920.- Campiona de dobles del Concurso I...

El Saló esportiu més antic es el Saló de l’Automòbil. El I Saló de l’Automòbil i del Ciclo es va celebrar del 22 de març al 13 d’abril de 1913 al Turó Park, i fou organitzat pel Reial Automòbil Club de Catalunya sota el patronatge del rei Alfons XIII. En aquest Saló hi participaren marques com Benz, Peugeot o Ford, i la marca mítica espanyola, la Hispano Suiza, que havia obert una sucursal a París i aquell any s’havia imposat en diverses curses a França, tot causant sensació en el Saló de l’Automòbil de París amb el seu model Alfons XIII. Una altra marca present en el Saló fou Vermorel, la qual estava representada per Bernat Picornell, un dels pioners de la natació, i que escrivia d’aquest esport a El Mundo Deportivo (La Vanguardia, 20 de març de 1913). Picornell també era representant de la marca Panhard & Levassor i propietari del Gran Garage Moderno, que es trobava als carrers de Provença i Rosselló. El Saló també va tenir el seu toc solidari, ja que organitzà una festa per r...

La Barcelona esportiva ha mantingut, al llarg de tota la seva història, una inalterable vocació olímpica, però un fet poc conegut és que com a fruit d’aquesta, fins i tot es va crear una Sardana Olímpica . L’autor de la peça fou Lluís Moreno i Pallí, un músic i folklorista que l’any 1944, al costat de Manuel Cubeles i Joaquim Serra fundà l’Esbart Verdaguer de Barcelona. Precisament aquest esbart, així com l’Orfeó Català, van intervenir en el concert commemoratiu de les bodes d’or del FC Barcelona al Palau de la Música el 29 de novembre de 1949. La Sardana Olímpica es va compondre amb motiu de l’arribada de la flama olímpica dels Jocs Olímpics de Mèxic de 1968. Els relleus de la torxa olímpica travessaren l’Estat espanyol del 31 d’agost al 16 de setembre. El punt de partida fou el port de Barcelona, on fondejà el bergantí italià Palinuro; i l’última escala fou a l’illa de la Gomera a les illes Canàries. El president del Comitè de Recepció era Pau Negre, regidor d’esports de l’Aj...

 La idea de fer una Copa del Món d’Hoquei s’atribueix al Mariscal de l’Exèrcit de l’Aire pakistanès Nur Khan, que proposà a Patrick Rowley, editor de la revista World Hockey , i aquest la presentà a la Federació Internacional d’Hockey. La proposta fou aprovada pel comitè executiu d’aquest organisme en la reunió celebrada en Bruseles el 12 d’abril de 1970, i es decidí que la primera edició seria organitzada a Lahore en Pakistan del 10 al 24 de febrer de 1971. La configuració dels grups va quedar definida a principis de gener. En el grup A estaven França, Alemanya, Argentina, Kenya i Índia, cap de sèrie, per ser finalista als Jocs Asiàtics (1970) i bronze als JJOO de Mèxic (1968). En el grup B figuraven Holanda, Espanya, Austràlia, Japó i Pakistan, el gran dominador de l’hockey sobre gespa en aquests anys, campió olímpic a Mèxic i als Jocs Asiàtics. El conflicte que arrossegaven Pakistan i Índia com a conseqüència de la Guerra de d’Alliberació de la regió pakistanesa de Ban...