Sardana Olímpica – 1968

La Barcelona esportiva ha mantingut, al llarg de tota la seva història, una inalterable vocació olímpica, però un fet poc conegut és que com a fruit d’aquesta, fins i tot es va crear una Sardana Olímpica. L’autor de la peça fou Lluís Moreno i Pallí, un músic i folklorista que l’any 1944, al costat de Manuel Cubeles i Joaquim Serra fundà l’Esbart Verdaguer de Barcelona. Precisament aquest esbart, així com l’Orfeó Català, van intervenir en el concert commemoratiu de les bodes d’or del FC Barcelona al Palau de la Música el 29 de novembre de 1949.

La Sardana Olímpica es va compondre amb motiu de l’arribada de la flama olímpica dels Jocs Olímpics de Mèxic de 1968. Els relleus de la torxa olímpica travessaren l’Estat espanyol del 31 d’agost al 16 de setembre. El punt de partida fou el port de Barcelona, on fondejà el bergantí italià Palinuro; i l’última escala fou a l’illa de la Gomera a les illes Canàries. El president del Comitè de Recepció era Pau Negre, regidor d’esports de l’Ajuntament de Barcelona, que va fer una crida als barcelonins, on tornava a deixar clar, després del desencís de la candidatura de 1972, el compromís olímpic de la ciutat: “Barcelona va a tener, dentro de pocas horas, el honor de recibir la llama olímpica. Renovemos una vez más nuestro alto sentir deportivo y agradezcamos la atención de poder ser la primera población que, en nombre de España, dé la bienvenida al símbolo del olimpismo. Os invito a presenciar el paso de la antorcha y los actos que tendrán lugar en la Plaza Cataluña, reiterando con vuestra asistencia el deseo de que sea nuestra Ciudad la designada para organizar en el futuro esa máxima manifestación Deportiva mundial”.

Per rebre el foc d’Olímpia acudiren a la Porta de la Pau nombroses autoritats, encapçalades per l’alcalde Porcioles i Joan Antoni Samaranch, president del Comitè Olímpic Espanyol i Delegado Nacional de Educación Física y Deportes; i a les quals acompanyaren l’ambaixador d’Itàlia i el cos consular. El primer rellevista fou l’atleta de mig fons Enric Bondia Domper, corredor del Futbol Club Barcelona, que lluïa un equipament cedit pel Comitè Olímpic Mexicà; i portà la torxa encesa per Samaranch, des de la Porta de la Pau fins a la porta del Gran Teatre del Liceu. A la plaça de Catalunya es va instal·lar un peveter i les anelles olímpiques, i la flama hi va ser present durant 24 hores. La bandera olímpica fou hissada pel campió de marxa atlètica García Reina als acords de l’himne olímpic. A la tarda-vespre es van programar diversos actes culturals. A partir de les 17 hores, i en primer lloc, es va fer una audició de sardanes, que foren interpretades per les cobles Ciutat de Barcelona i Barcelona. Més tard actuaren els castellers dels Xiquets de Valls i els Nens del Vendrell; posteriorment es va celebrar un concert, on van participar les bandes de la Creu Roja i la Companya de Tramvies; i finalment s’estrenà la Sardana Olímpica interpretada per la cobla La Principal de Badalona. Els esbarts La Floresta, Montserratí, Martinenc, Folklore de Catalunya i Barcelona van ballar la sardana, formant els cinc anells olímpics. A la nit la coral L’Eco de Catalunya i la Societat Coral La Floresta van oferir un concert; i finalitzà el programa cultural amb una exhibició de les cases regionals de la Casa de Galicia, la Casa de Murcia y Albacete, y el Centro Cultural y Recreativo Aragonés.

Al dia següent, l’1 de setembre, la primera torxa fou encesa pel regidor d’esports de la ciutat, Pau Negre, que l’entregà a l’atleta del Club Natació Barcelona Josep Maria Reina Terreros, que faria el primer relleu, des de la Plaça Catalunya fins a la cantonada del Passeig de Gràcia amb el carrer Mallorca. Barcelona acomiadava el sagrat foc d’Olímpia i renovava el seu compromís olímpic; 24 anys després el foc tornaria a venir, però en aquesta ocasió per il·luminar els Jocs Olímpics de Barcelona.