Sèrie: Passatges esportius de la postguerra (1939-1945) II
Unió Esportiva de Sants i el Ciclisme
La matinada del 26 de gener de 1939, les tropes franquistes entraven a Barcelona i Espanya entrava en un nou ordre polític. Les entitats esportives havien aparcat, amb algunes excepcions, la seva activitat durant la Guerra Civil Espanyola, i estaven esperant les directrius emanades dels nous governants. La democràcia que havia presidit el seu funcionament deixava d'existir, i els nomenaments dels seus dirigents es faria a partir d'aquest moment a dit. Ningú sospitós d'haver col·laborat amb la República podia ocupar un càrrec directiu.
La Unió Esportiva de
Sants va néixer el 1922 de la fusió de dos clubs de futbol, els quals també
tenien seccions de ciclisme. Mentre que el futbol, i altres seccions que es van
crear posteriorment, mantenien un discret paper en l'àmbit esportiu, la secció
de ciclisme destacava per la seva vitalitat. El 1923, el club assumia el repte
d'organitzar la Volta Ciclista a Catalunya, que havia arrencat el 1911; i el
1926 impulsen la construcció del velòdrom de Sants, al carrer Rolanda i davant
el camp de futbol del carrer Galileu. El velòdrom, el qual va acollir grans
esdeveniments ciclistes, va estar en funcionament fins a 1932.
 |
| La Vanguardia, pàg. 6, del 19 de juliol de 1939 |
Finalitzada la
Guerra Civil Espanyola, la Unió Esportiva de Sants va castellanitzar el seu nom
pel de Unión Deportiva de Sans, i va reiniciar les seves activitats. La secció
de ciclisme -amb seu al carrer Valladolid, 14- va demostrar una capacitat de
treball i organització encomiable, tenint en compte la situació en què es
trobava la ciutat i el país. Sense cap dubte, va ser l'entitat barcelonina més
activa en 1939.
El diari La Vanguardia, del 2 de juny de 1939,
donava informació “Los elementos que
se han encargado de reanimar la Unión Deportiva Sans…”, havien acordat organitzar un festival internacional de
carreres al Parc de la Ciutadella, en homenatge a l'Exèrcit Espanyol, i posar
en marxa la Volta Ciclista a Catalunya. Dies després es feia públic que la
Volta Ciclista a Catalunya es celebraria entre el 17 i 24 de setembre d’aquell
mateix any.
 |
| La Vanguardia, pàg. 5, del 2 de juny de 1939 |
Les curses al Parc
de la Ciutadella van rebre el nom de Copa Espanya i es van organitzar el 18 de
juliol de 1939, dia que el nou règim celebrava el dia del Alzamiento Nacional. La prova va tenir caràcter internacional, ja que en
ella van participar ciclistes d'Itàlia i Alemanya. L'equip italià estava
encapçalat per Learco Guerra, un destacat ciclista anomenat "La Locomotora
Humana", Fabio Battessini i Carmine Saponetti; també varen participar un
equip amateur d'Alemanya format per Max Bartoskiewiez, Harry Saager i Emil Schöpflin;
i l’equip portuguès format per Eduardo Lopes i Rodrigues. Aquest era el primer
esdeveniment internacional organitzat després de la Guerra Civil Espanyola. El
festival va comptar amb una carrera de “Flechas”
i “Cadetes” de les organitzacions juvenils de Falange; una de principiants i una de
professionals. En aquesta última es va alçar amb el triomf Fabio Battessini,
seguit de Learco Guerra i del local Joan
Plans. Sobre aquest esdeveniment s'ha publicat un llibre a Portugal “La Carrera Internacional, Copa España”, del qual és autor el nebot del corredor portuguès Eduardo
Lopes.
La Volta Ciclista a Catalunya es va iniciar el 17 de setembre de 1939. El director de
la cursa fou Sebastià Masdeu, guanyador de la I Volta a Catalunya, sent
president de la gestora José Wenceslao Marín, qui era l’alcalde de l'Hospitalet
de Llobregat. Un aspecte on va destacar l'organització va ser el treball que va
exercir el Servei Militar de Ponts i Camins per reconstruir i condicionar els
ponts del recorregut, molts dels quals havien estat destruïts a causa de la
Guerra Civil Espanyola. En les tres primeres etapes (Barcelona-Valls,
Valls-Igualada i Igualada-Girona) el primer que va passar la meta fou Marià
Cañardo. La quarta etapa, contrarellotge entre Girona i Sant Feliu de Guíxols,
va guanyar Diego Cháfer, passant Bartomeu Flaquer a comandar la Classificació
General. Després d'un dia de descans, es va disputar la cinquena etapa amb
final a Terrassa. El guanyador de l’etapa fou Antonio Escuriet, i Bartolomeu
Flaquer va conservar el liderat. A la penúltima etapa (Terrassa-Manresa), el
vencedor fou Vicente Trueba, passant novament Marià Cañardo al capdavant de la
Classificació General. L'última etapa va tenir el seu final a l'històric Parc
de Montjuïc de Barcelona, ple d'espectadors que van veure com Marià Cañardo
s'imposava en l'etapa i, per setena vegada, s'enfundava el mallot de vencedor
de la Volta Ciclista
a Catalunya.
El tercer gran
esdeveniment fou la Carrera Ciclista
Barcelona-Madrid - Gran
Premio Regiones Liberadas, primera gran prova
per etapes, concretament set, a Espanya després de la Guerra Civil Espanyola.
La Unión Deportiva de Sans va assumir la direcció tècnica de la prova, la qual
estava organitzada pel diari "Solidaridad
Nacional".
 |
| La Vanguardia, pàg. 8, del 27 d’octubre de 1939 |
Cal tenir en compte que la Vuelta
Ciclista a España no es va reprendre fins a 1941. Segons informava el diari
La Vanguardia, del 27 d'octubre de
1939, “…el recorrido comprenda localidades que más
sufrieron la tiranía <<roja>>…”. La
primera etapa (Barcelona-Tarragona) se la va adjudicar Antonio Escuriet; la
segona etapa (Tarragona-València) la va guanyar Antonio Martín, que debutava
com a professional i es va enfundar el mallot de líder; la tercera etapa
(València-Alacant), la victòria fou per Marià Cañardo, passant a la primera
plaça de la Classificació General, Antonio Escuriet. Després del dia de descans
es va disputar la quarta etapa contrarellotge (Alacant-Múrcia) amb triomf i
liderat per Francisco Antoni Andrés Sancho, campió d'Espanya en ruta aquest
mateix any. La cinquena etapa (Múrcia-Albacete) la va guanyar Marià Cañardo, i
de nou Antonio Escuriet va assumir el comandament de la Classificació General.
A la penúltima etapa (Albacete-Toledo), va repetir triomf Marià Cañardo i
Antonio Escuriet va seguir al capdavant de la Classificació General. A l'última
etapa, amb l’arribada a l'Estadi Metropolitano de Madrid, es va repetir el
vencedor de les dues etapes anteriors, Marià Cañardo. El triomf final fou per al
valencià Antonio Escuriet, seguit de Francisco Antonio Andrés
Sancho i Martin.
Juli Pernas
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada