Hércules, Barcelona i l’Esport

                                                       Dedicat al Dr. R. Balius i Juli

L’heroi i semidéu mitològic grec Herakles, fill de Zeus, l’Hércules dels romans, atresora en el seu currículum una estreta relació amb l’olimpisme i Barcelona. Aquesta relació li ve de fa molt de temps, de fet, tant el poeta líric de la Grècia clàsica Píndar, a la seves Odes triunfals, com més tard, el geògraf e historiador Pausànias, a la seva Descripció de Grècia, sostenen que la paternitat/fundació dels Jocs de l’Antiga Grècia, que es feien al santuari d’Olimpia, és debien a aquest personatge i a un dels treballs –l’encarregaren dotze- que va haver de complir a les ordres Euristeu, després d’haver matat als seus propis fills. 

Hi ha altres versions del naixement dels Jocs que es manteniren durant diversos segles, però aquesta és la versió més difosa. D’altra banda, hi ha diverses llegendes sobre la fundació de la ciutat de Barcelona a mans d’Hércules, i totes, amb variacions, tenen que veure amb els seus treballs. Cal remarcar que cap font d’època romana connecta la fundació de la ciutat amb el déu colonitzador, són autors d’època medieval qui fan aquesta associació, com ‘Història dels Gots’, escrit sota el regnat de Joan II “El Sense Fe”. Com em senyala l’amic Alberto Aragón, responsable del Centre d’Estudis Olímpics Joan Antoni Samaranch, “es va aprofitar el mite que li assignava l’erecció de dues columnes als dos costats de l’estret de Gibraltar (Estrabó 3, 5, 5) per establir l’arribada de la civilització al Mediterrani occidental”. 

Una llegenda està relacionada amb motiu del desé dels treballs que van encarregar a l’heroi Hèrcules, el qual va matar al gegant Gerió desprès d’una ferotge batalla. Hèrcules esgotat va descansar, un cop despertà va veure una bonica plana on decideix fundar la ciutat de Barcelona.  L’altra llegenda sosté que després d’aixecar els Pirineus per donar sepultura a la bella Pirene, filla del primer rei dels íbers, amb la qual festejava, es sentà a descansar a la vessant  de la muntanya de Montjuïc i va refrescar-se al mar. Quan veu que la plana s’extenia als seus peus, Hèrcules decideix, entre treball i treball, fundar una ciutat en aquest indret geogràfic. La fundació va tenir lloc durant el quart treball encarregat, al unir-se amb Jàson i els Argonautes. La flota on anaven es va dispersar com a consequència d’una tempesta, i una d’elles es va perdre, la nona. Finalment, la van trobar i en aquell lloc decidiren fundar la ciutat de Barca-nona. El reconegut poeta Jacint Verdaguer va deixar constància d’aquest fet en la seva obra l’Atlàntida.

L’heroi grec Hèrcules està present en diferents espais públics barceloníns. El trobem en un carrer, una font i unes escultures. Podem consultar una àmplia informació a la web dedicada a l’Art Públic de l’Ajuntament de Barcelona. Probablement, el patrimoni cultural més antic relacionat amb l’heroi grec és la font. A principis dels segle XIX, s’instal·là la font d’Hércules al Passeig de l’Esplanada -actual passeig Lluís Companys-, obra de Salvador Gurri i del marbrista Moret. Quan aquest espai desaparegué, per la transformació de la Ciutadella (1881), es traslladà la font al costat del Palau de les Belles Arts. Finalment, amb motiu de l’Exposició Internacional de 1929, la font es traslladaria al Passeig de Sant Joan - Còrsega, on avui encara la podem veure. 

Les escultures les trobem a la plaça Catalunya i a la Granja Vella-Seminari de Martí Codolar, a l’avinguda Cardenal Vidal i Barraquer. L’escultura en bronze de la plaça Catalunya és la d’un Hèrcules adult, obra d’Antoni Parera (1928). En canvi, les escultures dels jardí romàntic de la Granja Vella, són dotze estàtues de marbre blanc, d’autor desconegut, i representen a nens fent els dotze treballs. 

La font i l’escultura no tenen cap relació amb l’esport, peró el carrer d’Hèrcules, situat molt a prop de la plaça Sant Jaume, si té. L’actual Diccionari Nomenclator de les Vies Públiques de Barcelona informa que el carrer és d’abans de l’any 1965. El cert és que hi ha mapes de 1940 on ja apareix el carrer. Precisament, en aquest carrer estava instala·lada una de les portes de la caserna del cos de bombers, l’altra estava al carrer Arlet. El més curiós rau que en aquesta cruïlla, el periodista esportiu Lluís Melèndez, trobà l’any 1932 una làpida romana encastada a la paret. Com el text estava escrit en llatí va recòrrer als serveis d’Agustí Durán i Sanpere, director del Museu d’’Història de Barcelona, per la seva traducció. La làpida donava informació que Luci Cecilio, centurió de la Legió VII Gemina Félix, donava en llegat 7.500 denaris per organitzar uns jocs de lluita i proporcionar oli al poble en les termes públiques. Melèndez va intentar que aquest descobriment servís per organitzar un esdeveniment esportiu, peró només va conseguir una cerimònia oficial davant la làpida amb motiu de les Festes Commemoratives de la República (El Mundo Deportivo 4 d’abril de 1936). No seria fins a trenta anys després que, a partir d’aquesta història, Albert Assalit, regidor d’esports de la ciutat comtal, disenyaria un programa esportiu que portaria per nom Jocs Esportius de Barcelona, i s’organitzarien per primera vegada en 1962 (Els Jocs esportius de Barcelona 1962-1966, col·lecció Aula d’Història, Fundació Barcelona Olímpica 2013).

Trenta a anys després, l’estiu de 1992, trobem un altre vegada relacionats l’esport, la ciutat i Hércules. Primer, a partir de l’interessant article Heràcles, els Jocs Olímpics i Barcelona, del qual és autor el Dr. Balius i Juli, i fou publicat a la revista Apunts el mes de juny. Després de la cerimònica d’obertura dels Jocs Olímpics.

En l’article, el doctor Balius, llicenciat en Medicina i Cirurgia, fill de metge i pare de metges, el qual atresora en el seu curriculum diversos càrrecs a l’administració esportiva de Catalunya, descriu les llegendes d’Hércules i la ciutat. En elles, ens recorda que, fins i tot, al mateix Ajuntament, podem trobar una placa gravada de l’any 1550 amb  “Barcelona ab Hercules condita”; i ens presenta la figura de l’artista Emile-Antonie Bourdelle, el qual havia fet, inspirat per les Odes de Píndar, uns dibuixos de l’Hércules arquer pels Jocs Olímpics de Paris de 1924, i que més tard faria una escultura amb la mateixa temàtica que seria adquirida pel Comité Internacional Olímpic. No deixa de ser curiós que, també als Jocs Olímpics de Barcelona, un altre arquer, Antonio Rebollo tingués la responsabilitat d’encendre la flama olímpica en el pebeter que il·luminà l’Estadi. Pels amants de l’esport i l’art, recomano llegir els nombrosos i interessants articles del Dr. Balius i Juli –Els cartells de La Volta; L’esport en l’obra de Hans Enri; L’art, testimoni del naixement de l’esport; etc.- que han sortit publicats a Apunts d’Educació Física i Esport, i que podeu consultar a internet.  

Hércules, com era previsible, per la seva doble vessant abans esmentada de fundador dels Jocs d’Olimpia i Barcelona, va ser un dels protagonistes a la cerimònia d’obertura dels Jocs Olímpics, que es va celebrar el 25 de juliol de 1992. Sobre aquest fet escriu un article José Olives, El mito de Hércules en los Juegos, en la secció Opinión de La Vanguardia el mateix 25 de juliol. 

Una de les parts de la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Barcelona portà per nom Mar Mediterrania, i narrà el viatge i peripècies de Jàson i els Argonautes durant el seu viatge pel Mar Olímpic. La posada en escena era de la companyia de teatre la Fura dels Baus i la música de Ryuichi Sakamoto. A diferència del poema èpic d’Apol·loni de Rodes, on els Argonautes s’enfronten en el seu viatge a pirates, monstres o fúries; en aquesta ocasió els reptes als que van fer front els argonautes moderns van ser la guerra, la contaminació, les enfermetats i la fam. Finalment, l’Hércules articulat de quatre metres, després de creuar la pista de l’Estadi Olímpic, separava les columnes de la fi del món, les que separaven Europa i Àfrica, i escenogràficament es donava entrada al mar possibilitant l’unió de pobles, cultures i races. 

En Manuel Hurga, director de les cerimònies –inauguració i cloenda- explicà en la seva web. “La leyenda de Hércules, es la aventura humana. Bajo la protección del sol, fuente de vida, Hércules inicia un viaje para conocer los límites del mundo: es la primera carrera olímpica (...) Protegidos por el espíritu de Hércules, los hombres comeinzan la aventura adentrándose en el mar. Van en una nave, armados con la inteligencia, el coraje y la cultura (...) Vencedores de las fuerzas del mal, los hombres cruzan el mar, repitiendo la hazana de Hércules. Celebran su alegría fundando una ciudad. La leyenda dice que esta ciudad es Barcelona”.  

Hèrcules i Barcelona units per l’esport i l’olimpisme, Hèrcules i Barcelona, amics per sempre.