Congrés FIFA Barcelona – 1929

La Federació Internacional de Futbol es va constituir el 21 de maig de 1904 a la seu de la Unió de Societats Franceses d’Esports Atlètics a París. Entre els països fundadors,  vuit, hi havia un representant espanyol, el Madrid Football Club, l’únic club. El motiu d’això era que en el nostre país encara no s’havia constituït una Federació, i no ho faria fins al 1913. El que és curiós és que aquesta no va assistí a la reunió, però delegà la seva representació en el francès André Espir (Classic Football, History of FIFA, Foundation). La presència durà poc, ja que el 1906 la va haver d’abandonar, ja que s’aprovà que només en podien formar part organitzacions d’àmbit nacional. La reincorporació vindria el 1914 en el 11è Congrés de la FIFA, celebrat a Cristiana (Oslo). La Federació Espanyola s’havia constituït l’any abans (per a més informació, vegeu Cuadernos de Futbol-CIHEFE, 100 años del definitivo ingreso en FIFA). Fins al 1914 els Congressos FIFA s’havien celebrat anualment. Com a conseqüència de la I Guerra Mundial i la postguerra, no es tornaria a organitzar un Congrés fins al 1923 i a la ciutat suïssa de Ginebra.

Si bé el futbol formava part del programa olímpic des de 1900, l’edició amb èxit de 1928 a Amsterdam però sobretot el fet que en els Jocs Olímpics només podien participar esportistes amateurs, va propiciar que la FIFA, que es reuní a la capital holandesa durant la celebració de la competició olímpica, es plantegés crear el seu propi campionat del món. En aquest congrés assistí, com a representant de la Federació Espanyola, Julián Olave Videa, que fou elegit per formar part del comitè executiu. En la reunió també s’acordà celebrar un campionat del món el 1930 –Espanya es va postular com a candidata–, i també s’acordà que el següent Congrés es faria a Madrid el 18 i 19 de maig de 1929 (El Mundo Deportivo, 28 de maig de 1928).

El 22 de gener de 1929 es reuní l’assemblea de la Federació Catalana de Futbol, que estava presidida per Josep Rosich i Rubiera, i acordaren “dirigirse a la Federación Española solicitando que con motivo de la Exposición de Barcelona, se celebre en esta ciudad el partido internacional Inglaterra-España y que se celebre también en nuestra ciudad el Congreso de la FI.FA, que debe reunirse en España la segunda quincena de mayo próximo” (La Vanguardia, 25 de gener de 1929). Si bé a finals d’abril un comunicat de la Real Federación Española es feia ressò que el partit Espanya-Anglaterra es jugaria a Chamartin, a Madrid, ja es deia que “puede informarse que el congreso de la F.I.F.A. se celebrarà en Barcelona los días 17, 18 y 19 de maig” (La Vanguardia, 27 d’abril de 1929). El punt més important del Congrés era la discussió de la reglamentació del Campionat del món, que es volia fer cada quatre anys i al qual optaven per la seva organització Txecoslovàquia, Espanya, Hongria, Holanda, Suècia i Uruguai. L’any abans, en el Congrés d’Amsterdam la FIFA s’havia creat una comissió per redactar un projecte de campionat del món, al capdavant de la qual hi havia el seu vicepresident, el suís Gabriel Bonnet (El Mundo Deportivo, 8 de maig).

La recepció oficial a l’Ajuntament de Barcelona va tenir lloc el matí del 17 de maig i fou presidida per l’alcalde, Darío Romeu i Freixa, II baró de Viver. La delegació de la FIFA era encapçalada pel francès Jules Rimet, que havia estat elegit el 1921 i venia acompanyat de la seva esposa i filla. A la tarda va tenir lloc la sessió d’obertura del Congrés, que també servia per commemorar el XXV aniversari de la FIFA. A la taula presidencial hi havia l’alcalde; el president de la FIFA; el capità general de Catalunya, Emilio Barrera; Josep Maria Milà i Camps, president de la Diputació de Barcelona, i el representant del Govern Civil. Formaven la delegació espanyola Julián Olave, José Rosich i Ricard Cabot. En la sessió del dia 18 es decidí que l’organització del mundial es faria l’any següent, i s’acordà la seu del mundial. Espanya fou la primera a retirar la seva candidatura per donar suport a Montevideo (Uruguai), la ciutat “más española de entre todas las españolas capitales de Sud-America”. Després es retiraren la resta de candidates. Uruguai tenia tres arguments de pes que foren molt bé defensats pel representant de la Federació Argentina, el Dr. Beccar Varela: el desenvolupament que el futbol tenia a Sud-Amèrica, el doble títol olímpic (1924-1928) i, finalment, el fet que el 1930 es commemorava el centenari de la seva independència. Montevideo tindria l’honor d’albergar els primers campionats del món de futbol.