Kubala. Homenatge a Sempronio, cronista de Barcelona

Per finalitzar aquesta evocació de la figura de Sempronio vull esmentar l’article que va aparèixer al llibre Los Barceloneses, Editorial Barna S.A., 1959, i titulat Kubala con la pierna escayolada. Cal recordar que Sempronio fou un escriptor fecund i variat: abans de finalitzar la dècada dels anys cinquanta ja havien sortit al carrer els llibres La impasible (teatre-1935), L’accent de Barcelona (poesia-1938), La canción del Paralelo (teatre, sarsuela-1943), Les flors del mal (teatre-1947), i Barcelona tal com és (assaig-1948).

 

Malgrat que el llibre Los Barceloneses va sortir al carrer el 1959, l’entrevista-article feta a Kubala en el seu jardí era de molt abans. Quan s’havia fet? Quan es va lesionar el jugador? Com que en l’entrevista es parlava d’una final amb el València, vaig consultar l’hemeroteca i vaig descobrir que aquella final de la Copa del Generalísimo, que enfrontava a l’estadi Nuevo Chamartin –en l’actualitat estadi Santiago Bernabeu– el FC Barcelona i el Valencia CF, s’havia celebrat la tarda del 20 de juny de 1954. Kubala, exiliat d’Hongria que Samitier va fitxar quan jugava al Vasas de Budapest, es va convertir en ídol futbolístic des que debutà contra el RCE Espanyol el 21 de setembre de 1951. També ell seria el motor d’un equip que marcà història en la primera meitat de la dècada dels anys cinquanta. En la temporada 1951-52 guanyarien les Cinc Copes: Lliga, Copa del Generalísimo, Copa Llatina, Copa Martini Rossi i Copa Eva Duarte. L’article de Sempronio anava acompanyat d’una foto on es veia el jugador amb la cama enguixada i en el llit d’un hospital; i el peu de foto deia Kubala, el león enjaulado.  Per a l’ocasió, “la senyora de Kubala había confeccionado un sabrosísimo pastel de cerezas y manzana (recte checoslovaca). La champagne aguardaba en el hielo”.

Kubala s’havia lesionat en els quarts de final de l’eliminatòria copera, en el partit de tornada que enfrontava el FC Barcelona i l’Atlètic de Bilbao. Els blaugranes van guanyar l’eliminatòria després de guanyar a casa 4-2 i empatar a San Mamés 1-1, però van perdre l’astre hongarès al cpa de 5 minuts a causa d’una dura entrada del jugador bilbaí Arieta. El Barça es va plantar a la final de Madrid després d’eliminar a les semifinals el Reial Madrid per 1-0 i 1-3. La lesió de Kubala fou greu, era la primera de la seva vida, s’havia trancat el lligament lateral intern, trigaria 2 o 3 mesos a retornar als terrenys de joc. El futbolista seria operat pel Dr. Cabot a La Mutual el 27 de maig.

El FC Barcelona afrontava la final de la Copa com a favorit, ja que havia guanyat les tres anteriors edicions a la Reial Societat, el València i l’Atlètic de Bilbao, però en aquesta ocasió la copa de champagne no es va destapar perquè va caure derrotat per un contundent 3-0. Davant d’això, “que íbamos a hacer, sino merendar, aunque el radioreceptor nos diera tristes noticias de la final que se disputaba en Madrid”. Kubala era tot un senyor, “cuenta que ha recibido una carta de Arieta agradeciéndole la noble declaración que hizo atribuyendo a un accidente fortuito la lesión que le mantiene esta tarde aquí, con la pierna inmóvil y descansando en una silla (...). El rubio futbolista desborda simpatía para todo el mundo, y de este todo el mundo no excluye a los adversarios”. 

La trobada també va servir per parlar del casament de Biosca, “y pensando en el himeneo de su compañero pregunta si en España se viste smoking para asistir a una boda”. L’enllaç entre Gustavo Biosca Pagés i Rosario Ventosa Bertrán-Boada es va fer al dia següent a l’esglèsia de santa Inés de la Bonanova.

Kubala no tornaria a sortir al camp fins al 10 d’octubre en un partit que es va disputar a Les Corts i on el Barça va golejar sense dificultats a l’Atlètic de Madrid per 4-0. En aquells dies Kubala cridava l’atenció per un altre fet, s’estava produint un film on ell era el protagonista, Los Ases buscan la paz, i a la premsa va sortir un anunci que deia: “para realización de película deportiva se necesita un doble de Kubala. Si usted se parece a él preséntese al sr. Tuset, de 5 a 7 en los Estudios Orphea”. El Solemne Estreno Mundial s’efectuà al Windsor Palace el 5 de gener de 1955 i es promocionava en els anuncis com “la novelesca historia del caballero del deporte que sólo en España logró encontrar la paz que el mundo le negaba”.