Els primers camps on es va jugar a futbol a Barcelona, breu aproximació


Per si algú té interès en conèixer la història dels primers clubs de futbol de la ciutat de Barcelona, li recomano viatjar a través d’Internet i cercar dos interessants documents. El primer, El Foot-ball en Barcelona (Historial), escrit per Josep Elias i Juncosa, conegut popularment com a Corredisses, i que fou publicat a la revista Los Deportes el 14 de març i el 14 d’abril de 1910. L’altre document, Orígenes del Fútbol en Barcelona (1892-1903), porta la firma de Xavier Torrebadella i Flix, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, i fou publicat a l’International Journal of Sport Science núm. 27 el mes de gener de 2012. En aquest document podem trobar, a més, dues taules interessants. La primera, que comprèn des de 1892 a 1899, recull les primeres 12 associacions que van practicar el futbol; i en la segona, que comprèn el període de 1900 a 1903, figuren un total de 48 associacions constituïdes amb l’objectiu de practicar l’esport de moda, el football. Per als aficionats del futbol hi ha dues altres fonts. La primera és de fàcil accés, la revista digital Cuadernos de Fútbol, que recull la història del futbol espanyol. Si la visiteu, val la pena llegir l’article 1899 o 1902 ¿cuándo se fundó el F.C. Barcelona?, que porta la firma de l’estudiós i amic Fernando Arrechea. L’altra font és més difícil de trobar; per fer-ho s’ha de visitar una biblioteca especialitzada: El Llibre d’Or del Futbol Català, publicat el 1928 sota el patrocini de la Federació Catalana de Futbol Associació, i on escriuen personatges tan rellevants com Narcís Masferrer, Josep Mª Co de Triola, Joan Gamper o Ricard Cabot.

La font més antiga d’un partit a Barcelona ens la facilita Xavier Torrebadella. El diari monàrquic La Dinastía del 24 de desembre de 1892 publicava: Los socios del Real Club de Regatas han organizado una partida de «Foot Ball», que jugarán a las ocho de la mañana del domingo. La noticia no informa on es va fer el partit, però a La Vanguardia de l’1 de febrer de 1893 podem llegir que els socis del Club de Regatas anaven a jugar en unos terrenos próximos al Hipódromo”. L’article d’Elias i Juncosa confirma que jugaven, “en los campos exquisitamente llanos, como si fuesen hechos adrede para este juego, situados delante del Hipódromo (hoy convertido en Aeródromo en aras del progreso, inmediatamente detrás del restaurante-taberna conocido por Can Pepet”. Aquest fou, doncs, el primer camp on es va jugar a football, en uns terrenys situats al final del Passeig de la Zona Franca a mà dreta en direcció port, probablement entre La Marina del Prat Vermell i el Polígon Industrial de Can Pedrosa. El més curiós de tot, continua el relat de Elias i Juncosa, és que l’equip “del Club de Regatas (entonces la más importante sociedad atlética entre nosotros) llegaba por mar, en una canoa, para contender con los ingleses”. El Club de Regatas al qual fa referència la informació, i que ja tenia més de deu anys de vida, és l’actual Reial Club Marítim de Barcelona. Uns anys després, el 1902, el Club de Regatas i el Real Yacht Club es fusionen i constitueixen el Reial Club de Barcelona, per finalment, el 1913, canviar-lo pel de Reial Club Marítim de Barcelona. Cal esmentar que en el camp de Can Pepet jugava la Societat Esportiva Santanach, una entitat fundada el 1899.

L’altre espai que es va utilitzar, poc després, per jugar al football, fou el velòdrom de la Bonanova, que s’havia inaugurat el 24 de setembre de 1893. La Vanguardia del 29 de desembre de 1894 informava que “está pendiente de resolución el acuerdo entre la junta propietaria del velódromo y los aficionados al juego de pelota  foot-ball, ya que éstos se proponen verificar sus partidos periódicos en la pelousse de aquel...”. El primer partit es va disputar el 27 de gener de 1895 amb “...los jugadores que componen la Sociedad de Football de Barcelona...”. Al partit hi assistiren, segons La Vanguardia, 16 jugadors, que destacaven “por el acierto con que condujeron a sus equipos los dos capitanes...W. Parsons y H. Morris”. El mateix diari, en la seva edició del 5 de febrer del mateix any, que el primer president d’un equip a la ciutat va ser “el señor cónsul inglés en esta capital, señor Wyndham, (que) ha tenido a bien aceptar la presidencia de la Sociedad de fútbol que se le ofreció”. En aquest camp jugarien anys més tard el F.C. Barcelona, el Català F.C i d’altres clubs.
El Barça, després de diversos conflictes amb l’altre usuari del camp, el Català F.C., va decidir buscar un nou camp. El lloc elegit estava al costat de l’Hotel Casanovas, un edifici que durant la República albergaria el Grupo Escolar Pablo Iglesias; després de la Guerra Civil fou Caserna de la Guàrdia Civil i en l’actualitat és l’Escola Mas Casanovas. El Barcelona F.C. va inaugurar el camp el 18 de novembre de 1900 amb un partit que l’enfrontava a l’Hispania Atlétic Club, i dues curses atlètiques de 100 i 800 metres (vegeu Los Deportes del 25 de novembre). A la tardor de 1901 el Barça es trasllada al camp d’Horta, el qual “está situado adyacente a la antigua carretera de Horta (Camí Fondo) en el cruce del nuevo tranvía eléctrico con el antiguo, que parte de la Sagrera y frente a la Clínica en construcción del Dr. Ferrán” (Los Deportes del 13 d’octubre). Dos mesos després, a la mateixa revista (29 de desembre) apareix una informació complementària:“ la casa Sabadel1, situada en el terreno del «Barcelona», existen habitaciones para los socios y para los demás Clubs que acuden a jugar, habiéndose instalado últimamente en otra habitación el lavabo y botiquín”. L’abandó del camp de l’Hotel Casanovas va ésser per força major. També en Los Deportes (20 d’octubre) s’informava que l’hotel tancava les portes i el terreny de joc quedava afectat per unes obres, doncs s’anava a construir “el hospital del legado del sr. Gil”. L’article està fent referència a la construcció d’un edifici del futur Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. El mecenes era el banquer Pau Gil i Serra, motiu pel qual es va afegir el seu nom (Pau) a l’hospital. La Vanguardia del 15 de gener de 1902 dona compta de la col·locació de la primera pedra “del hospital de San Pablo junto al hotel Casanovas”. En relació a aquest camp hi ha una curiositat. A la web del F.C.Barcelona es mostra una foto errònia del camp de l’Hotel Casanovas. En realitat la fotografia correspon al camp d’Horta, i es veu a l’esquerra Can Sabadell i en el centre els laboratoris del Dr. Ferràn. Aquesta ha estat una troballa de la Carme, l’autora de l’interessant i recomanable blog Memòria dels Barris.

Un altre espai utilitzat en iniciar-se el segle XX fou el que hi havia a la Plaça d’Armes del Parc de la Ciutadella, situada davant del Parlament de Catalunya i on avui hi ha una zona enjardinada i un petit estany amb l’escultura Desconsol de Josep Llimona. Aquest espai forma part de la història esportiva, atès que de l’11 al 15 de juny de 1902 el Círculo Ecuestre, el Reial Club de Polo i l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, van organitzar el primer Concurs Hípic. En aquest espai va començar a entrenar-se i jugar la Sociedad Española de Football, el futur Reial Club Esportiu Espanyol. No obstant, en la mateixa temporada (1900-1901), es jugarà al Camp de Grassot, molt a prop de la Sagrada Família.  En la temporada 1901-1902, amb motiu de la disputa de la II Copa Macaya, l’equip va traslladar-se a jugar a un camp que hi havia a “la Gran Vía cercano a las Arenas”, la nova plaça de braus de la ciutat que havia estat inaugurada el 29 de juny de 1900.
L’Hispània Athletic Club fou un altre club emblemàtic de principis de segle, però de curta vida (va desaparèixer el 1903). En el seu palmarès figura la I Copa Macaya, la primera competició reglada jugada al nostre país (1901). L’equip va jugar en diversos llocs. Entre aquests cal esmentar el Nou Velòdrom, construït el 1901 (tancaria les portes el 1903) i que estava entre els carrers Muntaner, Aragó i Casanovas. També jugaria la primavera de 1901 al camp del carrer Muntaner. En aquesta zona, a prop de l’Hospital Clínic, hi havia dos camps, el primer estava en l’illa compresa pels carrers Indústria (actual carrer París), Còrsega, Muntaner i Aribau; i el segon al costat (carrer Casanova). Més tard s’aniria una mica més lluny, al camp del Frare Blanch (estació del Tibidabo). Aquest camp, que també va utilitzar la Sociedad Española de Football, estava en una gran esplanada al final de l’avinguda Tibidabo, al costat de l’edifici modernista (també conegut per Casa Roviralta) que servia de vestidor. En aquest edifici es troba avui l’Asador de Aranda. Molt a prop d’aquest camp n’hi havia un altre, només sabem que “el terreno del «Iberia» está situado en el Paseo Inglés” (Los Deportes 29 desembre 1901). L’Ibèria S.C. s’havia fundat el 1901. El passeig en qüestió ha canviat de nom, en l’actualitat es diu carrer Romà Macaya i Gibert, un empresari que va fundar amb el Dr. Andreu, Tibidabo S.A., amb l’objectiu d’urbanitzar la muntanya.  


Hi ha alguns camps que són de més difícil localització. El primer va ésser utilitzat pel club Universitari C.F., fundat el 1901 (abans es deia Aplech Escolar de Foot-ball) i estava format fonamentalment per socis del Club de Regatas. A La Vanguardia del 14 de desembre de 1901 podem llegir que jugava “en el trayecto que va desde esta capital al Camp del Arpa”; i a la revista Los Deportes es diu que el camp estava“cercano al Campo del Arpa y en la parte baja del Hotel Casanovas”. Un altre camp es trobava en el barri de La Salut, allà es va fundar el 1902 el Salud Sport Club, que a més del tennis practicava el futbol. Aquest club amb els anys esdevindria el Club de Tennis La Salut. En qualsevol cas, el més probable és que atès el nombre tan important de clubs i equips que es van crear en aquests tres primers anys dels segle XX, és quasi segur que hi havia més terrenys i solars que es van condicionar com a camps de futbol, però això forma part d’una recerca més rigorosa.

Comentaris

  1. Bona tarda,
    en referència al primer dels camps de futbol utilitzats, en el que tots els autors l'identifiquen "en las inmediaciones del hipódromo" o "situados delante del hipódromo , inmediatamente detrás del restaurant-taberna conocido por Can Pepet, á la izquierda de la carretera ...", segons La Vanguardia del 25 de juliol de 1893 el camp estava situat al front de l'Arsenal Civil. Per tant aquest camp havia d'estar entre l'hipòdrom i l'esmentat Arsenal Civil, i no on la dibuixat. Respecte a Can Pepet, l'Anuari Riera ens diu exactament on es trobava: Restaurant Pepet, propietat fins 1898 de José Mendoza, situat "en la calle Montjuich núm 10", carrer que tenia entrada al moll oest i finalitzava a la falda del Montjuic.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L’Olimpisme a Barcelona i Catalunya 1929-1930

VII Campeonato del Mundo de Hockey sobre patines (1951)

Instalaciones Desaparecidas:

Dels voltants del Turó, la Plaça Francesc Macià, i fins a Pau Claris: Diagonal III

Hace 70 años... I Gran Premio de España de Automovilismo, prueba puntuable para el Campeonato del Mundo de Fórmula 1 (1951)