Carrers o places esportives II

       A més dels carrers dedicats a esportistes –article publicat l’11 de març–, també hi ha alguns carrers i places que porten el nom de personalitats relacionades amb l’esport: tres dirigents catalans, Joan Gamper, Josep Sunyol i Nemesi Ponsati; un dels pioners del bàsquet a Espanya, Eusebi Millán; un periodista, que fou, a més, professor d’educació física, José Millán González; al restaurador dels Jocs Olímpics Pierre de Coubertin; i el propietari d’una quadriga, que guanyà als Jocs de l’Antiguitat a Olímpia, Lucius Minicius Natalis Quadronius Verus. En aquest article coneixerem els dedicats als tres dirigents.

Joan Gamper (1877-1930) té l’honor de ser la primer persona vinculada a l’esport al qual li varen dedicar un carrer al barri de Les Corts. El 24 de juny de 1934 el FC Barcelona organitzà un festival esportiu per homenatjar el seu fundador. En el desaparegut camp de Les Corts es disputaren dos partits, el primer entre els veterans del Sabadell i el Barcelona; el segon entre els primers equips de l’Atlètic de Bilbao i Barcelona. El fill de Gamper, que fou un destacat nedador, va fer el tret d’honor. Finalitzat el festival, la comitiva d’autoritats es dirigí a l’antic carrer de Crisantemos per procedir a destapar la placa que portava el seu nom, Joan Gamper. Qui tancà els discursos protocol·laris fou el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, que manifestà: “El pueblo catalán sabrá conservar con amor esta placa (calle) que perpetúa la memoria de un hombre de corazón que tanto amó a nuestra tierra contribuyendoa la iniciación de una obra deportiva que es orgullo y fortaleza física del pueblo de Catalunya.  Després de la guerra civil el carrer es tornà a denominar Crisantemos, fins al març de 1947, quan la Comissió Municipal Permanent acordà tornar a recuperar el nom de Gamper.
 
Nemesi Ponsati (1897-1980) va estar vinculat tota la seva vida al club Natació Barcelona. Com a esportista practicà la natació i el waterpolo, i arribà el 1921 a la presidència de la Federació Catalana de Natació. Després de la guerra fou president del club cenebista de 1939 a 1942, i acabà essent president de la Federació Catalana d’Atletisme en el quinquenni 1948-1952. Ponsati fou un gran dirigent, però tothom el recorda especialment per la seva incansable tasca pedagògica envers la joventut. Quan es reconstruí l’estadi de Montjuïc en motiu dels Jocs Olímpics de 1992, foren diverses les peticions que sol·licitaven batejar l’estadi amb el seu nom, però l’Ajuntament de Barcelona declinà batejar-ho amb el nom d’una persona, i feia extensible el criteri a la resta d’instal·lacions olímpiques. L’acord, en el qual varen participar tots el grups del consistori, fou referendat pel Ple Municipal el 19 d’abril de 1989.  No obstant, el regidor d’esports, Enric Truñó, no descartà “dar el nombre de diversas personalidades a algunas de las puertas de acceso al estadio y denominar Plaza Nemesi Ponsati el espacio que se creará entre el estadio y el palacio olímpico”. La promesa es complí i la plaça que hi ha davant de l’entrada principal de l’estadi olímpic Lluís Companys porta el nom de Ponsati. No he trobat cap referència a la premsa del dia oficial de la seva inauguració, però el Diccionari Nomenclator de les vies públiques de Barcelona de Jesús Portavella i Isidoro assenyala el 18 d’abril de 1989 com a “data d’aprovació de la via o l’any a partir del qual es té informació”.  
 
Josep Sunyol i Garriga comparteix dues similituds amb Joan Gamper, tots dos foren presidents del FC Barcelona, i els seus carrers estan ubicats al districte de Les Corts. El primer es va suïcidar, el segon va tenir una mort més tràgica, afusellat pels Nacionals a la serra del Guadarrama. Sunyol era en aquell moment diputat per Esquerra Republicana i impulsor del setmanari catalanista i esportiu La Rambla, que sortia al carrer el 1930 sota el lema d’Esport i Ciutadania i tancaria les portes el 1936. El carrer de Josep Sunyol fou inaugurat el 3 de novembre de 1997, comença al carrer Doctor Ramon Solanich a l’Hospitalet i arriba a l’Avinguda de Xile. A la inauguració no hi assistí l’alcalde Joan Clos, que delegà en el regidor d’esports Albert Batlle. També hi eren presents el president del club, Josep Lluís Nuñez, que anà acompanyat de l’historiador Jaume Sobrequés; el president del Parlament de Catalunya, Joan Raventós, i Francesc Gordo, president de l’Associació d’Amics de Josep Sunyol. Precisament aquesta associació havia promogut, un any abans, la col·locació d’un monòlit commemoratiu en el lloc on afusellaren Sunyol i els seus acompanyants. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L’Olimpisme a Barcelona i Catalunya 1929-1930

VII Campeonato del Mundo de Hockey sobre patines (1951)

Instalaciones Desaparecidas:

Dels voltants del Turó, la Plaça Francesc Macià, i fins a Pau Claris: Diagonal III

Hace 70 años... I Gran Premio de España de Automovilismo, prueba puntuable para el Campeonato del Mundo de Fórmula 1 (1951)