Fa un temps, un amic em comentava la conveniència de crear un partit polític que aglutinés la gent de l’Esport, amb l’objectiu de presentar-se a les eleccions municipals. Segons ell —jo també comparteixo el seu criteri— l’Esport no és una prioritat per als líders de les principals forces polítiques; i afegia que amb trenta o quaranta mil vots es trauria representació municipal. A més, molt probablement, en l’actual context polític, treure un o dos regidors podria ser decisiu per nomenar alcalde, i el vot podria rendibilitzar-se per a la gent de l’esport al màxim. Finalment, em recordava que si bé els partits tenen “sectorials” o “comissions” dedicades a l’esport, i elaboren programes electorals esportius, pels seus líders, l’esport no és cap prioritat. I és clar, com som bona gent i no ho hem fet mai, no ens manifestem al carrer. Feia temps que no escrivia en el blog, massa temps; per reprendre’l he començat com a font d’inspiració l’any 1918, fa cent anys, i ves per on, la portada ...

El primer camp de futbol comme il faut construït a la nostra ciutat, i el primer en propietat del F. C. Barcelona, va ser el camp situat en l’illa entre els carrers Industria (actual carrer Paris i on tenia l’entrada principal), i els carrers Coello (actual Londres), Villarroel i Urgell, on tenien l’entrada els socis del club. Des del camp, jugadors i espectadors podien veure els edificis de la fàbrica tèxtil de Can Batlló, la qual la Diputació de Barcelona havia comprat per a instal·lar l’Escola Industrial (1908) i l’Hospital Clinic (1906). No hi havia cap camp de futbol amb una tribuna de dos pisos i una capacitat per a 6.000 espectadors, “no es exageración disputar el nuevo campo del F.C.Barcelona como el mejor que cuenta hoy nuestra ciudad condal” (Los Deportes 30 de març de 1909). La inauguració estava prevista fer-se el 7 de març, en un partit contra l’etern rival, l’Español, “pero la imposibilidad de los trabajos de terraplenarlo”, van fer que es postergués la inauguració una...

Fa uns dies vaig tenir l’oportunitat de visitar la vella piscina del Club Natació Barcelona, l’entitat degana de la natació espanyola fundada el 1907 al Gimnàs Solé, acompanyat del director general del club, Pere Carbó. Veure per primera vegada la primera piscina coberta que es va construir el 1924, i saber que aquella joia arquitectònica, castigada pel temps, s’enderrocaria, em va impressionar. Malgrat que ja vaig escriure un article, “Les primeres piscines a Barcelona” (Barcelonasportiva, 20 de maig de 2015), he volgut escriure de nou sobre aquesta piscina. A finals dels anys 20 es va prendre la decisió. La ciutat necessitava un equipament d’aquestes característiques. En aquells temps si volies homologar un rècord t’havies de desplaçar a Sabadell, on el 23 de juny de 1918 es va inaugurar la piscina descoberta de l’Estat. L’1 de desembre de 1920, en els locals del Centre Autonomista de dependents del Comerç i l’Industrial de la rambla de Santa Mònica 25, els socis del club es reuni...

Avui l’esport i el turisme estant estretament relacionats, aquest és un dels llegats que ens van deixar els Jocs Olímpics de Barcelona’92. Es viatja per practicar un esport o participar en una activitat esportiva o viatgem per veure com a espectadors un gran esdeveniment esportiu. Fins i tot, la nostra ciutat gaudeix d’un programa de promoció turístico-esportiva, Barcelona Turisme Sports, que es lidera des de Turisme de Barcelona, i on figuren els principals esdeveniments esportius de la ciutat i els partits del Futbol Club Barcelona. No obstant això, em vaig preguntar quines van ser les arrels turístico-esportives a la ciutat i m’he trobat amb l’agradable sorpresa que una gran part del mèrit el té Narcís Masferrer, que aquest any celebrem el 150 aniversari del seu naixement. Barcelona, després de l’Exposició Universal de 1888 s’havia començat a posicionar, però encara hi havia molt camí per recórrer. Masferrer, nascut a Madrid, va fundar el 1897 i dirigir la revista Los Deportes ...

Narcís Masferrer (1867-1941) © PERIODISME AMB EMPREMTA OLÍMPICA El 7 de maig de 2013 ja li vaig dedicar un article a Narcís Masferrer i Sala on recollia la trajectòria d’aquest personatge fonamental de la nostra història esportiva. Aquest any celebrem el 150 aniversari del seu naixement, però com aquesta efemèride coincideix amb el 25è aniversari de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona, he seleccionat alguns paràgrafs en els quals parla de Barcelona i l’Olimpisme i quan Barcelona va presentar per primera vegada la seva candidatura olímpica.  El 31 de juliol de 1920, la revista Stadium publicava un article amb el títol “La VIII Olimpiada en Barcelona”, en què Masferrer informava de la presència de dirigents catalans i col·legues als Jocs Olímpics d’Anvers (Garcia Alsina, Elias i Juncosa, Gamper i Co de Triola), i es preguntava ¿Per què no?: “Barcelona, la Ciudad cosmopolita a la que no arredró jamás arremeter con cualquier empresa, por colosal que fuera —ayer,...

Fa 75 anys, en 1942, Espanya arrossegava una dura postguerra, i mitja Europa es trobava en mans del III Reich. L’esport anava aixecant a poc a poc el cap, i dins d’aquest panorama, cal destacar el combat pel títol europeu del pes wèlter entre José Ferrer Navarro, un barceloní nascut al Raval, i Marcel Cerdán, un francès d’origen algerià que ostentava el títol des de 1939.  José Ferrer Font imatge  via todocoleccion.net Ferrer havia debutat  l’1 de novembre de 1936 guanyant més punts que Johnny Díaz al Gran Price de Barcelona. Fins aquell moment havia disputat 32 combats, però aquest es disputaria fora de les nostres fronteres. Malgrat que el combat es disputaria inicialment el 27 de setembre  a la plaça de braus o a l’estadi municipal de Marsella, finalment es celebrà al Velòdrom d’Hivern a París, una ciutat ocupada pels nazis, el 30 de setembre de 1942. En aquell moment, el president de la Federació Espanyola era el militar franquista Enrique de Oc...

Fa uns dies l’escriptor, periodista i professor Rafael Vallbona em va regalar el llibre escrit per ell mateix Escalada a Montjuïc 1965-2007, l’ascens de la ciutat. M’ho va regalar en un dinar on també hi era l’amic Rubén Peris, president de La Volta a Catalunya i em va fer molta il·lusió perquè vaig col·laborar amb aquesta emblemàtica prova, que dirigia l’inoblidable Quim Sabaté, quan jo era responsable de promoció i esdeveniments esportius de l’Ajuntament de Barcelona del 1981 al 2005. Llegint el llibre vaig conèixer però, que trenta anys abans ja s’havia organitzat una pujada al castell de Montjuïc en bicicleta.  La primera notícia que he trobat a l’hemeroteca de La Vanguardia és del 14 de juny de 1931, l’any de l’arribada de la República. L’entitat promotora fou l’Agrupació Ciclista Montjuïc, “la Grupa”, com se li coneix en la família del ciclisme. Aquesta entitat va néixer en octubre de 1916, per tant en 2017 compleix cent anys. Ara ja forma part dels clubs centenaris de...

El primer cap de setmana de gener de 1917, al port de Barcelona, el Club de Mar de Barcelona organitzava el I campionat de Catalunya de rem. Encara no estaven constituïdes ni la Federació Espanyola (ho faria a la seu del R.C. Marítim el 1918), ni la Federació Catalana, que hauria d’esperar fins al 1922. En la competició participarien els tres clubs històrics: el Marítim, el R.C. Nàutic de Tarragona i el Club de Mar. La competició estava adreçada a bots de vuit remers i timoner; canots amb dos remers i timoner; ioles de mar per a quatre remers i timoner; i canoes amb dotze remers i timoner . I Campionat de Catalunya de Rem al port de Barcelona Font imatge  via ARCA Aquest any apareixen nous números de la col·lecció Biblioteca Los Sports dirigida per Elias i Juncosa. El volum 19, “Esgrima”, del qual és autor Manuel F. Creus i està il·lustrat pel pintor Antoni Utrillo, decorador del quiosc de la Font de Canaletes; i el volum 20, “Hockey”, de Josep Maria Alonso, que tenia...

Finalitzada la Guerra Civil Espanyola, des de la premsa del règim franquista es va llançar una campanya per a espanyolitzar els noms esportius, tant els noms catalans com els anglicismes; però no seria fins finals de 1940 (Decret de 20 de desembre) on es deia que calia “proceder al cambio de denominación de clubs. sociedades y entidades de toda índole en cuyo nombre figuren palabras extranjeras “. El Decret entraria en vigor el dia 1 de febrer de 1941.  El diari La Vanguardia, del 4 de gener de 1941, feia un recordatori als clubs de futbol, que havien de ”suprimir de su denominación todo vocablo extranjeros, y a reformar aquellos cuya construcción no sea gramaticalmente correcta en nuestro idioma”. El cert és que aquest manament ja feia temps s’estava aplicant, si recorrem a l’hemeroteca de La Vanguardia on podem observar com, encara no finalitzada la guerra, la Unió Esportiva Sants ja s’havia transformat en Unión Deportiva Sans. En qualsevol cas, des d’un punt de vista formal a...