L’Olimpisme a Barcelona i Catalunya 1925-1927


La notícia més destacada a nivell olímpic va estar relacionada amb la XXXIII Sessió del Comitè Internacional Olímpic, la qual es celebrà a Praga, del 26 al 28 de maig de 1925. Pierre de Coubertin havia presentat la seva dimissió com president del COI uns mesos abans i fou substituït pel comte Baillet-Latour. 
Després dels Jocs Olímpics de París de 1924, des de les pàgines de La Vanguardia, Narcís Masferrer inicià una nova campanya per a construir un Estadi a Montjuïc, aprofitant que es recuperava el vell projecte d’organitzar una Exposició Internacional (La Vanguardia 17 de juliol de 1925)  . 

La reactivació del Comitè Olímpic Espanyol no arribaria fins a gener de 1926. En aquesta data, el secretari general de l’organisme, Josep Mesalles i Estivill, per ordre dels dos representants del CIO, el duc d’Alba i baró de Güell, envià una carta a les federacions espanyoles per presentar candidats i renovar els càrrecs per la nova etapa que tenia el punt de mira als Jocs Olímpics d’Amsterdam de 1928 (La Vanguardia 24 de gener ). A l’abril es reuní el comitè executiu del COE, i segons es detalla a La Vanguardia, un dels acords fou “proponer al Comité Olímpico Internacional, la candidatura de una de nuestras ciudades deportivas para la celebración do la undécima Olimpiada”, que es tenia que celebrar l’any 1936 (La Vanguardia 13 d’abril de 1926). La seu dels X Jocs Olímpics de 1932 es va aprovar l’any 1923, i la ciutat triada fou Los Angeles. Després de rebre les propostes de les Federacions Espanyoles es constituí a Barcelona el nou Comitè Olímpic Espanyol, el 24 d’abril, essent elegit president Eusebio López Díaz de Quijano, marqués de Lamadrid, que era president del Reial Club de Polo (1922),  i més tard seria president del Reial Automòbil Club de Catalunya (1929-1933). A la Junta Directiva també figuraven un bon nombre de destacats dirigents catalans com Narcís Masferrer i Sala (ciclisme), Jaume Garcia i Alsina (grecoromana), Pere Cusell i Estapé (atletisme), Ricard Cabot i Montalt (futbol), Ramon Puigmartí de Gispert (tennis), etc. (La Vanguardia 27 d’abril) Al mes de juliol es constituïa el Comitè Esportiu de l’Exposició Internacional, i per part del Comitè Olímpic hi participà Narcís Masferrer (La Vanguardia 8 de juliol). En aquesta ocasió semblava que la preparació s’encetava amb més antelació, i per aquest motiu s’envià una circular a totes les federacions, “para  orientar debidamente la preparación de nuestros atletas y deportistas, con tiempo suficiente para obtener los resultados técnicos indispensables a la digna participación de España en los Juegos de Amsterdam” (La Vanguardia 22 de juliol). El 5 d’agost es presenten els estatuts al Govern Civil de Barcelona. Cal destacar que l’article 35 dels estatuts s’estipulava “que la sede del COE sea de la ciudad en la que se hallan domiciliadas la mayoría de sus componentes efectivos”. La veritat era que a Madrid no agradava gens que la seu estigués a Barcelona. A partir de setembre s’inicià una campanya reivindicant el trasllat de la seu a Madrid. El primer article sobre aquest tema fou d’Emilio Bautista i aparegué publicat a España Sportiva (ABC 19 de setembre), però més tard, i durant anys, assumiria el lideratge de la mateixa el periodista Román Sánchez Arias “Rubryk” i el diari ABC. Tampoc agradava l’estreta relació i col·laboració que mantenia el Comitè Olímpic Espanyol amb la Confederació Esportiva de Catalunya, i probablement menys que el secretari del Comitè Olímpic, Mesalles i Estivill, enviés comunicacions oficials en català i castellà.

Carta Comité Olímpico Español
Carta del Comité Olímpico Español en català
Font Imatge via Arxiu Centre d'Estudis Olímpics i de l'Esport J.A. Samaranch


Pierre de Coubertin visità Barcelona entre els dies 1 i 9 de novembre, i “sin prevenir ni aún a los elementos que le son más afines”. Al viatge a Barcelona l’acompanyaven la seva dona i la seva filla. Durant l’estada a la nostra ciutat s’allotjà a l’hotel Majestic del Passeig de Gràcia.  D’aquell viatge quedà per l’historia la famosa frase “Abans de venir Barcelona, jo creia saber lo que és una ciutat esportiva...”.  Després es traslladà a Madrid, on fou acompanyat per Mesalles i Estivill, però tornaria a Barcelona el 5 de desembre, i visitaria també Tarragona.


Coubertin, Barcelona
Coubertin visità Barcelona i Tarragona
© Comité International Olympique

Després de la visita de Coubertin li tocar el torn a Baillet Latour, president del Comitè Internacional Olímpic, que acudí a Barcelona per la col·locació de la primera pedra de l’Estadi de Montjuïc. El vell Estadi Català s’havia abandonat a la seva sort, i el nou estadi era un argument de pes per presentar una altra vegada la candidatura de la ciutat per acollir uns Jocs Olímpics. La primera pedra es va col·locar el 2 d’abril de 1927. 
L’acte va estar presidit per l’alcalde, el baró de Viver, i els presidents de la Confederació Esportiva de Catalunya,  Ventosa i Calvell, del Comitè Olímpic, marqués de Lamadrid i del baró de Güell  (La Vanguardia, 9 d’abril de 1927). 
Baillet-Latour, Estadi Olímpic, Montjuïc
Baillet-Latour, president del Comité Internacional Olímpic durant acte `primera pedra Estadi Montjuïc
Arxiu © Fundació Barcelona Olímpica

El 25 de juliol era cooptat com a membre del Comitè Internacional Olímpic, en substitució del duc d’Alba, Manuel Falcó y Escandón, marqués de Pons. D’altra banda en agost es feia oficial l’acceptació per part de S.A.R. Alfons de Borbó, príncep d’Astúries, de la presidència honoraria del Comitè Olímpic Espanyol (La Vanguardia 7 d’agost). 
Els dirigents esportius catalans i les entitats esportives miraven amb esperança el futur, els Jocs Olímpics d’Amsterdam de 1928 estaven propers; l’Estadi començava a aixecar-se i es preparava un programa ambiciós de cara a l’Exposició Internacional; i sobretot, creien que aquesta vegada potser prosperaria la candidatura de Barcelona pels Jocs Olímpics. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L’Olimpisme a Barcelona i Catalunya 1929-1930

VII Campeonato del Mundo de Hockey sobre patines (1951)

Instalaciones Desaparecidas:

Dels voltants del Turó, la Plaça Francesc Macià, i fins a Pau Claris: Diagonal III

Hace 70 años... I Gran Premio de España de Automovilismo, prueba puntuable para el Campeonato del Mundo de Fórmula 1 (1951)