L’Olimpisme a Barcelona i Catalunya – Anvers 1920 II
Els Jocs Olímpics d’Anvers es van celebrar des del dia 23 d’abril fins al 12 de setembre. Curiosament, la cerimònia d’inauguració, la qual va ser presidida pel rei Albert de Bèlgica, va tenir lloc el 14 d’agost, i la cerimònia de cloenda es va realitzar el 30 d’agost.
En aquesta cerimònia d’inauguració va ser la primera vegada que es va ondejar la bandera olímpica.
 |
Participants en l'estadi durant la cerimònia inauguració
© 1920 / Comité International Olympique (CIO)
|
 |
Victor Boin fent jurament olímpic
© 1920 / Comité International Olympique (CIO)
|
En qualsevol cas, el més rellevant va ser que Garcia i Alsina, Josep Elias i Juncosa, Co de Triola i Joan Gamper, van fer,“activísimas gestiones para influir en el ánimo del barón de Coubertin y de los directores del Comité Internacional para que decidan que sea Barcelona donde se lleve a efecto la octava Olimpiada, coincidiendo con la Exposición Universal de Industrias Eléctricas” (La Vanguardia 21 d’agost).
Inicialment, estava previst que la seu dels Jocs Olímpics de l’any 1924 s’havia d’escollir al marc de la Sessió del Comitè Internacional Olímpic, el qual s’inicià el 17 d’agost. Finalment, es va aprovar que la concessió dels Jocs Olímpics es faria el següent any, durant la trobada de la Sessió del COI que tindria lloc a Lausana. Cal dir, que el marquès de Villamejor maniobrà contra els interessos de la candidatura de Barcelona. A punt de finalitzar els Jocs Olímpics va sortir publicat a la premsa de Madrid una nota de premsa on s’informava que “El COE propuso que la próxima olimpíada se celebre en España, y de esta petición se toma nota (...) El Comité olímpico acordó por unanimidad no tomar en consideración la proposición de la Mancomunidad de Cataluña para que la próxima, olimpiada se celebre en Barcelona” (La Época 23 i Heraldo Deportivo 5 de setembre). Aquest extrem seria desmentit pel mateix Pierre de Coubertin poc després: “El telegrama de la Agencia Havas es absolutamente falso. Ninguna solicitud nos ha sido presentada por el Comité Olímpico Español y, además, jamás hemos concedido la organización de una Olimpiada a un país, y si siempre a una determinada ciudad, que ofrezca las garantías apetecibles” (La Vanguardia 22 de setembre). La candidatura de la ciutat comtal havia estat acceptada pel CIO. Aquesta noticia es podia llegir a l’article, Lo de la Olimpiada, publicada a La Veu de Catalunya l’11 de setembre, on s’informava d’una carta enviada por Pierre de Coubertin a Puig i Cadalfalch, on li comunicava que la candidatura seria examinada amb molta simpatia.
La veritat de totes aquestes maniobres seria destapada per Co de Triola a Stadium, amb un seguit d’articles titulats Després de la Olimpíada, i que sortiren publicats el 30 de setembre, 16 i 30 d’octubre i 13 de novembre.
Al primer article, titulat Puntualicemos (pàgina 533), afirmava amb claredat que “la delegación del COE en Amberes sólo se percató de hacer una atmósfera hostil a la delegación de Cataluña”
Al següent article, titulat Responsabilidades, Co de Triola desvetllava a les pàgines 571 i 573 la inscripció d’un nedador, anomenat López, el qual no pertanyia a cap club i no havia estat seleccionat prèviament per la federació. Amb aquest cas, el COE va saltar-se els principis del reglament general de la competició olímpica, però, finalment el ridícul no es va produir gràcies a la Federació Internacional, la qual no va deixar participar al nedador, “por no hallarse inscrito en sus registros” .
Al tercer article, titulat Observaciones y Comentarios, Co de Triola continuà relatant el desastre organitzatiu del COE. A diferència d’altres països, “el Comité español no se preocupó de hacer figurar los colores de la nación en la puerta de la residencia de sus representantes”, i tampoc es va preocupar de conèixer de primera mà en quines condicions paupèrrimes estaven allotjats -es una escola- els esportistes espanyols.
En l’edició de El Mundo Deportivo del 16 de setembre, Una vergüenza, nuestros atletas en Amberes, explicava més detalladament les condicions que van patir els esportistes.
Al marge d’aquestes denuncies, Stadium publicà un ampli resum dels Jocs Olímpics en les seves edicions del 28 d’agost i 11 de setembre.
Per finalitzar, cal afegir la relació oficial dels esportistes catalans que participaren a l’esdeveniment.
Donat que en la web del COE hi ha greus mancances, i al llibre de Ricardo Sánchez, Olímpics Catalans (1999), algun error, detallem la llista que apareix a la web sports-reference: Diodoro Pons, Carles Maria Pajarón i Lluís Meléndez, atletes; Agustí Sancho i Agustina, Ricard Zamora i Josep Samitier, futbolistes; Joaquim Cuadrada i Josep Balcells, nedadors; l’equip de waterpolo del Club Natació Barcelona, Lluís i Francesc Gibert, Alfons Tusell, Raimon Berdomàs, Manel Armanqué, Antoni Vila-Coro, Enric Granados i Josep Fontanet. Un repàs posterior ens va permetre detectar l’omissió del tennista Eduard Flaquer i Vázquez. En quan als resultats, els més destacats foren les medalles de plata de l’equip de futbol i polo.
Tanmateix, cal recordar que després dels Jocs Olímpics va aparèixer la publicació Els Jocs Olímpics de l’antiga Grècia, del qual és autor Josep Elias i Juncosa, que fou editat per la Enciclopèdia Catalana.
 |
| Els Jocs Olímpics de l'Antiga Grècia colecció © Fundació Barcelona Olímpica |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada