Campionat del Món de Patinatge Artístic, Dansa i Carreres - 1956 (Mundial XIV)
Del 10 al 14 d’octubre de 1956 el Palau Municipal d’Esports
del carrer Lleida va ser de nou escenari del campionat del món de patinatge
artístic i dansa. La gran novetat d’aquesta edició era la inclusió de les
carreres de velocitat i resistència: 500 metres –només en categoria femenina–, 1.000,
5.000, 10.000 i 20.000 metres. Si bé els dominadors en la disciplina de
patinatge artístic eren els alemanys, en les carreres els grans dominadors eren
els patinadors italians, Luciano Cavallini i Lori Loriano, en categoria
masculina i amb dos títols mundials cadascú; i la patinadora Alberta Vianello
en la categoria femenina. A Barcelona van acudir un total de 89 patinadors de nou
països: Bèlgica, Alemanya, França, Suïssa, Anglaterra, Holanda, Portugal,
Itàlia i Espanya. L’equip espanyol estava integrat per: Edurne Echevarrieta
–set vegades campiona d’Espanya–; el campió Joan Casanova i la seva parella per
a la prova de duo, Margarita Martí, i Antonio Boada en patinatge artístic; i
els campions d’Espanya de carreres Elena Campos i Miguel Aguilar, que
conjuntament amb Rafael Pérez Alonso i José Campos competien en les carreres.
En total hi havia en disputa onze títols mundials.
Malgrat que
era la tercera vegada que es feia un mundial de patinatge artístic a la nostra
ciutat, ningú no dubtava que seria tot un èxit. Santiago García, el dia previ a
la competició, i des de les pàgines de La
Vanguardia, deixava clar el sentiment general: “En la mente de todos está el magnífico recuerdo dejado por los dos
campeonatos mundiales y los varios festivales internacionales de patinaje
artístico presencia ya en Barcelona. Sucede con esta atractiva modalidad
deportiva que apenas se habla de ella y, cuando llega el momento el éxito la
acompanya porque, con sus excelentes exhibiciones anteriores, se ha hecho a si
misma la propaganda más efectiva”.
Aquells dies el Palau Municipal d’Esports tenia gran activitat. El 5 i 6
d’octubre van jugar-hi els quatre millors tennistes professionals –Pancho
González, Tony Trabert, Rex Hartwig i Frank Sedgman; i abans d’iniciar-se el
mundial de patinatge, l’equip Buchan Baker’s, campió amateur dels Estats Units
s’havia enfrontat amb el FC Barcelona i un combinat nacional. També cal fer
esment que el mundial de patinatge va coincidir amb un curiós rècord d’Espanya,
batut a l’estadi de Montjuïc en la disciplina de javelina. El rècord el va
aconseguir el veterà atleta de 49 anys Félix Erausquin, posseïdor de 19 títols
nacionals de llançament, i que utilitzava la tècnica dels palankaris o llançadors de la barra
basca. Finalment, la Federació Internacional d’Atletisme, pel gran desencís
dels dirigents esportius nacionals, que esperaven que amb esportistes més joves
es podria batre el rècord del món i guanyar medalles, no va reconèixer l’“estilo
español”.
El pavelló es va omplir totes les tardes i nits per gaudir
de l’espectacle, no obstant això, tothom coincideix en el fet que el programa
esportiu era massa dens. En patinatge artístic tots els títol foren per als
patinadors alemanys. Franz Ninger va repetir títol en la categoria individual
masculina; mentre que en la categoria femenina el títol era per a Rita
Blumberg. Els altres triomfadors foren la parella Singrid Knake i Gunter Koch,
que es van imposar tant en artístic com en dansa. Precisament aquesta parella
seria entrevistada, i sortiria una caricatura en la secció Mano a Mano, que escrivia el periodista Del Arco a les pàgines de La
Vanguardia. En canvi, a les carreres de patins els gran dominadors foren
els italians. En categoria masculina Cavallini va pujar al més alt del pòdium
en 1.000 i 10.000 metres; el seu compatriota Lori es va imposar a l’esprint en
els 5.000 metres; i Rossi va guanyar els 20.000 metres. Tot i així, la gran
triomfadora fou Alberta Vianello, amb tres medalles d’or, després de guanyar
amb rotunda claredat les tres proves programades: 500, 5.000 i 10.000 metres.
El dia 12 es va celebrar un banquet en honor dels participants en el campionat.
L’acte va ser presidit per Joan Antoni Samaranch, que hi anava com a ponent
d’esports de l’Ajuntament de Barcelona; Victorià Oliveras de la Riva,
vicepresident de la Federació Espanyola de Patinatge; René Moyat, president del
Comitè de Competició, i Fred Renkewitz, president de la Fédération
Internationale de Roller Sports (F.I.R.S.).
L’endemà de finalitzar el campionat del món es va celebrar
una exhibició de patinatge artístic on varen participar els campions mundials,
però el plat fort era el Gran Premi de les Nacions, una carrera a l’americana
de 15.000 metres, per equips de dos corredors, i on van participar dos equips
d’Itàlia i Anglaterra, i un equip de Bèlgica, Alemanya i Espanya. Els
guanyadors absoluts foren la parella italiana Cavallini-Lori amb 29 punts, cinc
més que la parella anglesa formada per Stead i Wright. Els espanyols
Campos-Ferrer arribarien en dotze voltes, i només sumarien 2 punts. Durant la
prova es van disputar un total de vuit sprints,
dels quals la parella Cavallini-Lori en va guanyar cinc; dues Stead i Wright, i
una els italians Le Buono-Rossi. L’últim acte protocol·lari del campionat es va
celebrar el 15 d’octubre amb la visita a l’Ajuntament i la Diputació de
Barcelona, on foren atesos per Joan Antoni Samaranch.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada