El velòdrom del Parc de la Ciutadella

Dedicat a l’amic Josep Sagunt, president del Club Ciclista Sprint

En l’article Els Velòdroms de Las Arenas, Parc dels Esports i els del barri de Sants, publicat al blog l’any passat, comentava que després de la vida efímera del velòdrom situat entre els carrers Muntaner, Aragó i Casanova (1901-1903) se n’obria un altre no gaire lluny del primer, en l’illa compresa entre els carrers Aragó, València, Vilamarí i Llançà. Gràcies al blog Barcelofilia vaig tenir coneixement que enmig dels velòdroms anteriorment citats se’n va construir un altre al Parc de la Ciutadella.

El velòdrom es va inaugurar coincidint amb les Festes de la Mercè de 1904, i estava situat a la Plaça d’Armes, una plaça que en l’actualitat porta el nom de Joan Fiveller, el qui fou conseller en cap durant el primer quart del segle XV. Aquell any no estava clar que es programessin activitats esportives a les Festes de la Mercè, la qual cosa va provocar que el diari Los Deportes dediqués diversos editorials a criticar l’actuació de l’Ajuntament. “Si no deja de ser una verdad que por fin se han acordado por nuestro ayuntamiento las fiestas de Ntra. Sra. De las Mercedes, también lo es que a la hora en que escribimos las presentes líneas, 6 de la tarde del viernes, aún no hay nada definitivo repesto al programa de sport que ha de figurar en los populares festejos” (Los Deportes 11 de setembre). Aquest diari havia presentat un programa d’actes i comptava amb la col·laboració de l’Sportmen’s Club, el delegat del qual era Pere Romeu, que havia estat propietari dels Quatre Gats. En el projecte presentat pel diari i el club es contemplava un velòdrom, l’import del qual era de 7.400 pessetes.  

  

Un setmana després (Los Deportes, 17 setembre) sortia publicat el programa. El nou velòdrom tenia dos rectes d’uns 100 metres i dos viratges al final de cada recta amb uns peraltes de 75 per cent d’alçada, “siendo los virajes algo más largos y menos altos de los del Parque, y construidos de madera” (Los Deportes, 24 de setembre). Les tribunes estaven situades davant del Palau del Governador (actual institut de secundària Verdaguer) i de la parròquia castrense, tal com es pot apreciar a la foto que s’adjunta en aquesta article i que va ser publicada a l’Álbum Salón, la primera revista espanyola il·lustrada en color i que havia aparegut el 1897. Al final l’Ajuntament va patrocinar les festes esportives que es feien en el Parc els dies 27 i 28 de setembre, i va delegar la responsabilitat en els regidors Costa i Pijoan (La Vanguardia, 17 de setembre). L’Sportmen’s Club, d’altra banda, va organitzar diverses activitats (inauguració pista de skating, tir al blanc, etc.) del 23 al 28 en les seves instal·lacions.

El programa esportiu en el Parc de la Ciutadella constava de:

Dia 27, i a partir de les 15 hores, estava previst fer una cursa a peu (200 metres); un amollament de coloms missatgers sota la direcció de la Societat Colombòfila de Barcelona; la final del torneig de futbol, en el qual participaren Barcelona, Internacional, Espanyol i Català, i va comptar amb la col·laboració de l’Associació de Clubs de Foot-ball (les semifinals es van jugar al camp de l’Espanyol); i curses de cintes de cavall i al trot enganxat (1.400 metres).

Dia 28, i a la mateixa hora, es feien: una cursa de bicicletes per a juniors (1.500 metres); una cursa nacional, una amateur i una de caràcter internacional, totes elles de 2.100 metres; una de tàndems (3.000 metres) i una cursa de motocicletes (10 kilòmetres) també internacional.

Totes les inscripcions s’havien de fer a l’Sportmen’s Club; era obligatori el traje de carreras, i les curses en bicicleta es regien pel reglament de l’UVE (Unió Velocipèdica Espanyola).

Les Festes van resultar un èxit, tal com es recull a Los Deportes de l’1 d’octubre: “El conjunto de estas fiestas ha resultado muy aceptable, y el público así lo ha reconocido y premiado con sus aplausos”. Dels resultats destaquem, d’una banda, el torneig de futbol, que va veure el triomf de l’Internacional; i la cursa de bicicletes internacional, que va veure com el premi de 400 pessetes se l’enduia cap a França el corredor Ehrmann, i l’espanyol Neira restava en segona posició, en tercera el també espanyol Peris, i sense arribar a meta l’italià Mesori, que va caure en la sisena volta.

 

En qualsevol cas, al final, el velòdrom del Parc va seguir el mateix camí que els anteriors, i no hi ha constància de que es programessin més curses. El 26 de maig de 1905 La Vanguardia  ja deixava clar el desmantellament de l’equipament: “se aprueba con el voto en contra del señor Albó una proposición urgente pidiendo la enagenación por concurso de los materiales procedentes de ls pista del velódromo del Parque”.