La Copa Macaya – 1901: El primer trofeu de futbol

La primera competició reglada de foot-ball que es va disputar al nostre país fou la Copa Macaya el 1901. Fins aquell moment, els clubs i equips fundats a finals de 1899 i durant el 1900 es limitaven només a jugar partits amistosos o reptes. És precisament aquest any en què la premsa escrita va començar a prestar més atenció a aquest esport i dedicar-li més espai als diaris. La copa havia estat donada per Alfons Macaya Sanmartí, que era el president honorari de l’Hispània Athletic Club, una entitat fundada el 1900 i que es va dissoldre el 1903. Precisament aquest club va ser convidat a la inauguració del camp de Barcelona F.C., al costat de l’hotel Casanovas (18 de novembre de 1900). Macaya no fou mai un destacat esportista, va practicar l’esgrima en el Círcol Eqüestre, club del qual era soci (Los Deportes, 25 de març de 1900), i en la dècada del anys ’10 i ’20 faria de comissari en proves de motociclisme i ciclisme. Com a dirigent, sí que va tenir una trajectòria més destacada: presidiria el Reial Club de Tennis Barcelona (1929-1935) i seria fundador i primer president del Club de Golf Terramar de Sitges (1927-1931).

 Les regles que regirien la competició van sortir publicades a Los Deportes del 16 de desembre de 1900 i eren molt senzilles, però tenen el valor d’ésser les primeres: 

1ª La copa quedará propiedad legítima del Club que la gane tres años.

 2ª Podrán tomar parte en este certamen todos los clubs nacionales de foot-ball que se inscriban hasta el día 1 de Enero de 1901.

3ª Si se inscriben cinco ó más clubs, se jugarán dos partidos con cada uno de ellos; uno en cada terreno de los litigantes.

4ª Si se inscriben tres clubs, se jugarán tres partidos con cada uno.

5ª Si sólo se inscriben dos, se jugarán cinco partidos entre ambos clubs.

6ª El partido final defitinivo de cada temporada, se jugará en el campo que designe D. Alfonso Macaya, oferente de la copa, probablemente en el Hipódromo.

7ª Los jugadores que tomen parte en la lucha deben ser socios del Club inscrito y residentes en la localidad donde tenga el Club su domicilio social.

8ª La clasificación de vencedores ó vencidos se hará atendiendo a los puntos que obtenga cada Club, contándose dos puntos a favor del que gane un partido, y uno en cada empate, saliendo por tanto vencedor el Club que posea más puntos.

9ª Las fechas en que se celebrarán los partidos deberán ser acordadas, por los secretarios de los Clubs inscritos, durante la primera decena del mes de Enero del próximo año de 1901, siendo irrevocables los acuerdos que se tomen.

10ª En la hoja de inscripción deberá figurar el nombre y apellido de los jugadores que formarán el «team» de cada Club, junto con los suplentes.

11ª Si un Club no concurriese, en la fecha prefijada por los secretarios respectivos, al partido se entenderá que da por perdido el mismo, contándose dos puntos a favor del concurrente.

Finalitzat el termini d’inscripció, els secretaris dels equips van acordar reunir-se a la cerveseria Els 4 Gats –inaugurada el 1897 al carrer Montsió– per fitxar les dates i els terrenys on es jugaria la competició. Els equips inscrits foren: Foot-ball Club Barcelona, Societat Espanyola de Foot-ball –club que més tard seria el Reial Club Deportiu Espanyol–, Hispània Athletic Club, Societat Esportiva Santanach, Societat Franco Espanyola de Foot-ball i Aficionats Unionistes de Foot-ball de Tarragona, però aquest últim, pendent de complir un article del reglament. Havien declinat la invitació el Català Foot-ball Club, l’Aplech Escolar de Foot-ball i “els clubs de Madrid i Mallorca”. Per dur a terme el control de la competició es va constituir un comitè, que estava format per Thomas Schields (president), Ernest Witty i Joan de Urruela. El comitè “se encargará de nombrar los jueces en los matchs, poniéndose de acuerdo con éstos si se suscitara alguna cuestión en que el Referee considerara no poder resolverla por sí solo” (Los Deportes, 6 de gener de 1901). Al final la reunió es va celebrar al Café Novedades. 

En el diari La Publicitat del 10 de gener va sortir la llista completa dels jugadors de cada equip:

Hispania Athletic Club: S. Morris, J. Hamilton, W. Gold, M. Sanmartin, Carlos Soley, J. Ortiz, A. Leigb, H. Bleck, G. Green, Lomba, E. Morris, J. Soler, L. Valls, Mariano, Maspons, E. Brown, R. Maspons, Manuel Maspons, R. Pella, G. Ríos, M. Mendez y J. García.

Sociedad Deportiva Santanach: L. Garriga, Carsi, V. Soler, Retes, M. Garriga, Navarro, Santanach, Yañez, Suñer, Rovira, Moya, Fió, Julíá, Félix, Guilló y Rosich.

Sociedad Española de Football: Ros, Bernal, Montells, Solé, Aballi, Angel Rodriguez, Golobardas, L. Lizarraga, T. Alvarez, J. Carril, A. Ruiz, S. Méndez, E. Miguel, J. Mora, Aracil, Morell, V. González, M. Martin, J. Rodriguez y R. Balines.

Club Franco-Español: Puigdollers, Frena, Legrana, Prevot, Tolet, Dubois, Jul, Fleury, Sirach, Briez, Weber, Vila, Stact, Varela, Tabarne, Pacascu, Martí, Gest, Reause, Reinbest, Vesmicure, Abaton, Gradalet y Joeset.

Club de Tarragona: Andsen, Cerecedas, Pons, Rios, lborra, Buxó, Guasch, G. Tat'in, Antonio López, M. Dalinau, Comaposada, Gatell, Molina, Somolinos, Redón, Faro, Montoya y P. Aymat.

Barcelona F. C.: Girvan, Mauchan, J. Bleck, J. Parsons, E. Willy, M. Valdés, Smart, Ball, Ossó, Llobet, Castelivi y Gamper.

Una setmana després, els secretaris dels clubs es reunirien al Café Novedades per aprovar el calendari. Estava previst que la competició comencés el diumenge 13 de gener, però es va endarrerir una setmana per diversos motius. D’una banda, hi havia equips que no disposaven encara de terreny de joc o havien de condicionar-ho (Los Deportes, 13 de gener de 1901); i de l’altra, perquè es parlava de la retirada de la Societat Franco Espanyola, i de la probable fusió entre la Societat Esportiva Santanach i la Societat Espanyola. Finalment, van participar la Societat Espanyola de Football (resultat de la fusió) i la Societat Franco Espanyola (Los Deportes, 20 de gener de 1901).

El primer partit de la Copa Macaya es va disputar el 20 de gener en el camp de l’hotel Casanovas entre el F.C. Barcelona i l’Hispània. A La Vanguardia del dia 22 de gener es podia llegir: “las líneas del campo se vieron llenas de espectadores, reinando el mayor entusiasmo en buena parte del público inteligente cuando por uno u otro bando se ejecutaban algunas de las muchas destrezas propias del juego”. El partit va finalitzar amb victòria de l’Hispània per 2-1. Les alineacions dels equips foren les següents:

F.C. Barcelona: Vicenç Reig, Bartomeu Tarrades, David Mauchan, Otto Maier, A. Black, Miquel Valdés, Arthur Witty, Geodie Girvan, V.Freeman, Hans Gamper i John Parsons.

Hispània A.C.: Samuel Morris, Willie Gold, Córdoba, Juan Ortiz, Carlos Soley, Miguel Sanmartín, Henry Morris, Fermín Lomba, Gustavo Green, Joseph Black i N.Leigh.

Malgrat aquest inici esperançador, el desenvolupament de la competició va estar carregat de problemes, i no es van arribar a jugar tots els partits previstos. Les raons van ser diverses, des de la suspensió de partits per no presentar-se al camp un equip o per no assistir l’àrbitre designat; fins a la retirada a mitja competició de la Societat Espanyola de Futbol. De tot això se’n feia ressò el periodista Josep Elias i Juncosa, Corredisses, en l’article publicat a la Veu de Catalunya el 27 de març: “El concurs de la copa Macaya ara, a l’acabament de la temporada, sembla que perdrà tot l’interés que havia despertat entre’ls aficionats, degut a defectes d’organisació ó a falta de direcció dels que n’están encarregats”. No obstant, des del principi, els aficionats podien seguir la marxa de la classificació mitjançant Los Deportes, que publicava un requadre on sortien els partits disputats, els guanyats, empatats i perduts, i els gols a favor i en contra de cada equip. Cal afegir que, fins i tot la copa, que segons el reglament només quedava en dipòsit del guanyador fins a la propera edició, no va estar exempta de crítiques:

“Defraudadas quedaron las esperanzas de los que creían que el premio del actual concurso correspondería a la importancia que algunos han pretendido darle con las denominaciones de valiosa copa artística, magnífica copa de oro, etcétera, habiéndose llegado hasta a dar detalles minuciosos y espléndidos de una magnífica copa a la que en nada se parece el objeto modernista que a última hora, el sábado, se expuso al público” (Los Deportes 21 d’abril de 1901).

“Aquesta Copa, que aquests dies ha estat exposada en un aparador del carrer de Fernando, és un objecte artístich de menor valor que molts otorgats en algunes carreres ó en algún anterior match del mateix joch, sense que tampoch sigui gens apropiat al objecte a que se’l dedica”. (La Veu de Catalunya 16 d’abril 1901 i signat per Corredisses).

En qualsevol cas, el guanyador de la competició es va decidir en el primer i últim partit, en els enfrontaments entre el F.C. Barcelona i l’Hispània A.C. El darrer partit es va celebrar el 14 d’abril al camp de l’Hispània, al carrer Muntaner. Al match van assistir prop de 4.000 espectadors. Aquell dia, com a aperitiu, es van organitzar dues curses atlètiques (60 i 90 metres) que va guanyar Manuel Molina, del Foot-ball Club Català. El partit entre el F.C. Barcelona i l’Hispània fou molt intens, i va finalitzar en empat (1-1). Amb aquest resultat, l’Hispània A.C. es proclamava campió de la Copa Macaya, la primera competició oficial jugada al nostre país.