L’equipament esportiu més antic de Montjuïc
Montjuïc és la muntanya esportiva per
excel·lència. S’hi han organitzat nombroses competicions internacionals i els
Jocs Olímpics de 1992 i s’hi han construït equipaments esportius molt diversos.
Sortint un dia del Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch em preguntava quina d’aquestes deuria haver estat la
primera, i vaig recórrer a consultar les hemeroteques digitals. Em puc
equivocar, però quasi puc afirmar que la primera instal·lació, la més antiga, era
un camp de tir al colomí, una activitat sportiva
practicada per les classes benestants,
i que es va construir en la façana de
la muntanya que mira al mar i és coneguda com Miramar. La instal·lació construïda fou construït al costat d’on
avui hi ha el camp de tir gestionat pel Tir
Esportiu de Barcelona, a la carretera
de Montjuïc, però en un cota més alta.
No obstant això, no va ser l’únic lloc
on es practicà el tir al colomí. No es pot assegurar amb certesa, però la
llunyania i els problemes de seguretat exposats anteriorment van fer perdre
protagonisme a Vista Alegre. A partir
de l’estiu de 1887 i fins a principis del segle XX, l’activitat es traslladaria
a l’hipòdrom de Can Tunis, on la recent creada Societat de Tir al colomí de Barcelona, organitzaria competicions.
Un altre indret on es practicaria aquest esport, i més tard el tir al plat, fou
a Torre Melina, a Pedralbes, on des
de 1926 i fins 1956, van fer tirades tant la Reial Associació de Caçadors de Catalunya com l’Associació de Caçadors de Catalunya. Fins
i tot l’estadi de Montjuïc, amb motiu de l’Exposició Internacional de 1929, i
després de la guerra civil durant uns anys, fou escenari d’aquestes
competicions.
Abans de continuar cal fer esment que
aquest esport va formar part de l’extens programa esportiu dels desorganitzats Jocs Olímpics de París, i
on va haver una destacada participació espanyola, ja que Pedro Pidal i Bernaldo
de Quirós, marquès de Villaviciosa de Asturias, quedà classificat en segon
lloc. Fins ara el Comitè Olímpic Espanyol comptabilitza aquesta medalla, però tal
com assenyala Fernando Arrechea al seu blog Olimpismo2007,
això és incorrecte. El cert és que en la base de dades de medallistes al
web del Comitè Internacional Olímpic no hi consta. El CIO defensa la tesi de
l’historiador Bill Mallon, i que apareixen en el llibre The 1900 Olympic Games: Results for All Competitors in
All Events. Mallon és una
autoritat en olimpisme i fundador de la International
Society of Olympic Historians.
L’espai a Miramar (a Montjuïc) tornaria
a revifar el 1904, i a La Vanguardia del
19 de març podem llegir: “Hállase ya
acordada la instalación de un tiro de pichones y otros sports análogos en la
Sección marítima del Parque, y próximamente se celebrará la subasta para la
adjudicación del arriendo por la cantidad de 2.500 pesetas por cada uno de los
años que dure el contrato”. La Nova
Associació de Caçadors de Barcelona –entitat fundada el 1902– arrendaria
els terrenys i construiria la instal·lació, segons es pot constatar en un
petita notícia-anunci publicat al mateix diari el 29 de maig de 1904: “En la falda de la montaña de Montjuich, y en
los terrenos que ha ocupado hasta ahora el tiro llamado de Miramar, se
empezarán dentro pocos días las obras de construcción de un nuevo tiro de
pichón en jaula. La nueva Asociación de Cazadores de Barcelona, a cuyo cargo
está la construcción, ha recibido y estudiado numerosos planos de España y del
extranjero, y no perdonará gasto alguno para que este centro deportivo no
desmerezca de los mejores en su género”. Tot i la qualitat de l’equipament,
el tir al colomí era una activitat de risc, tal com es pot veure en aquesta
noticia publicada a La Vanguardia el
6 de febrer de 1905: “Un subscriptor
nuestro nos escribe atenta carta, en la que nos pide nos hagamos intérpretes de
sus quejas y lamentaciones sobre lo que viene sucediendo a diario en la montaña
de Montjuich con los numerosos y temerarios aficionados que, provistos de un
armamento completo, esperan se pongan al alcance de sus escopetas los palomos
escapados del tiro al pichón, poniendo al mismo tiempo en peligro la vida de
quienes, por su gusto o sus obligaciones, se ven precisados a transitar por
aquellos alrededores”.
El camp de tir al colomí de Miramar, que deixà d’utilitzar-se en
detriment d’altres com el de Torre Melina,
es modernitzà i tornà obrir les seves portes el 19 de juny de 1947, sota la
direcció de la Societat de Tir de Barcelona. Es podien practicar el tir al
colomí i el tir al plat, i es construí un xalet per a l’activitat social. El
dia de la inauguració es va concedir el privilegi de fer el primer tret al
capità general de la regió José Solchaga. Fins i tot aquesta instal·lació acolliria
un campionat d’Europa de tir al vol –9 al 14 de juliol de 1953–, i un campionat
del món –17 al 20 de maig de 1961– on participaren 320 tiradors de catorze
països. Precisament en aquesta darrera competició la selecció espanyola guanyà
el títol per equips, i el valencià Francisco Bolinches l’individual masculí. El
cert és que aquesta instal·lació també era coneguda pel joc il·legal i s’havia
efectuat més d’una batuda policial en les seves dependències. Un altre factor
que cal tenir en compte és que el plom de les perdigonades malmetia els jardins
de Costa Llovera. L’Ajuntament de Barcelona va recuperar aquest espai i
l’enderrocà el 1996, després d’un plet amb els ocupants, menys de cinquanta,
que encara utilitzaven la instal·lació. La intenció de l’administració era fer
una zona enjardinada, i una de les primeres actuacions fou descontaminar la
zona. Finalment, això no va ocórrer atès que es va trobar una necròpolis jueva,
i el gener de 2007 la Generalitat de Catalunya declarà l’antic cementiri jueu
bé d’interès nacional.
Tot i que el colomí fou substituït per hèlixs
de plàstic, aquest esport estava sentenciat de mort a Barcelona mitjançant la
Llei 3/1988 de Protecció dels Animals de la Generalitat de Catalunya. No
obstant, en el Tir Olímpic encara se’n recorden perquè sovint se’ls embrutava la
roba de la sang que queia del cel dels pobres colomins.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada