El primer velòdrom i la primera Festa de la bicicleta a Barcelona

En el llibre Ciclisme, de la col·lecció Los Sports, editat el 1914, Francisco Canto Arroyo, que també fou redactor de la revista Stadium i El Mundo Deportivo, afirma que el velocipedisme havia arribat a Barcelona el 1885. Això queda confirmat per un article de La Il·lustració publicat el 22 de març de 1885. La notícia assenyala la predisposició a construir un balneari a la platja de Can Tunis on tinguessin cabuda els velocípedes: “... en l’elegant edifici de dos pisos s’establiran els banys de pila.... sala d’esgrima i gimnàstica, skating-ring, i al costat de l’edifici llocs per a jocs de pilota i bitlles, i un gran espai de terreny per a carreres de velocípedes”. 

L’afició va anar creixent poc a poc, es crearen entitats i societats velocipedistes i s’organitzaren proves esportives. En el programa de Festes de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 hi figurava un Concurs de Velocípedes.  El 1891, i impulsada per Claudi Rialp, es creà la Societat de Velocipedistes de Barcelona, i surt al carrer el 16 de juliol el primer número de la revista El Ciclista. Com a conseqüència de tot això, i atesa la manca d’un equipament adient, un grup de persones impulsaren la construcció del primer velòdrom de la ciutat al carrer Ronda de Sant Pere cantonada carrer Girona, en un solar on inicialment s’havia previst construir un Institut Provincial. L’Ajuntament de Barcelona, amb motiu del IV Centenari del Descobriment del continent  americà, va crear una comissió de fires i festes, la qual determinà aportar 10.000 pessetes per construir el velòdrom. El cost total de l’obra ascendia a 30.000 pessetes. Estava previst que amb motiu del IV Centenari s’organitzessin unes carreres, internacionals, nacionals i locals els dies 6, 8 i 11 d’octubre. Com a aperitiu, el dia abans de les carreres es faria una curiosa passejada, així ho recull La Vanguardia del 28 d’agost de 1892: “todos los velocípedos, uniformados, y llevando iluminación en los aparatos repectivos harán un pasacalle, un jurado de la comisión gestora, adjudicará cinco medallas a los que se presenten mejor vestidos”. Probablement estem davant de la primera festa de la bicicleta de Barcelona. El recorregut sortí publicat a La Vanguardia el 5 d’octubre. La sortida es va fer des del velòdrom i va recórrer “la ronda San Pedro, Plaza Cataluña, Ramblas, Plaza de la Paz, paseo Colón y Isabel II, Plaza Palau, Paseo de la Aduana y Industria, calle Princesa y Jaime I, Plaz de la Constitución, calle Fernando VII, Rambla del Centro, pla de la Boqueria, calle Hospital, Plaza del Padró, calle San Antonio Abad, ronda de Sant Antonio, Plaza Universidad, calle de Las Cortes, Rambla Cataluña, calle Provenzaça, Paseo de Grácia, calle de Las Cortes, calle Bruc y llegada al velódromo”.  Entre les carreres programades n’hi havia dues internacionals, on participaren els francesos Medinger, campió d’Europa; Fournier, campió del món; Echalie, campió de París i Girandin, campió de Normadie; però també varen fer-se curses de caràcter local, regional, un campionat d’Espanya i, fins i tot, “un altre de senyoretes”.  Per entretenir la jornada l’organització va preveure l’actuació de la banda municipal, que tenia reservada una tribuna a la pelousse, de la mateixa manera que n’hi havia una per als jutges i cronometradors i una altra per a la premsa. Els premis atorgats per l’organització eren objectes d’art, medalles d’or, plata i bronze i en algunes ocasions premis en metàl·lic. Van tenir tant d’èxit les carreres que el dia 12 se’n va programar una altra i es va destinar la recaptació a Beneficio Público. Finalitzades les festes, el Club Velocipedista de Barcelona va oferir un banquet als esportistes estrangers i als guanyadors dels premis.

La vida d’aquest velòdrom va ésser molt efímera, la ubicació el condemnava, aquell espai cèntric estava reservat per fer habitatges, la ciutat creixia al mateix temps que l’afició a les bicicletes. Per aquest motiu, un mes després, el 25 de novembre, sortia un anunci a La Vanguardia on es convocava a una reunió en el Centre Sport del carrer Provença 93, per “tractar de la formació d’una societat anònima que es proposa la creació d’un Velòdrom a Barcelona”. La Societat per a la construcció del Velòdrom de Barcelona es va constituir el gener de 1893, i estava presidida per Josep d’España; Antoni Baixeras i Constantí Achón; Josep Bofill com a tresorer, i Claudi Rialp com a comptador... però aquesta és una altra història.